Els Estats Units envien a Israel bombes de 900 quilos

BarcelonaUna quantitat indeterminada de bombes de 900 quilos de pes han arribat aquest dissabte a la nit a Israel procedents dels Estats Units, segons ha informat el ministeri de Defensa israelià. Els projectils havien estat retinguts pel govern de l’expresident Joe Biden, però Donald Trump ha desbloquejat l’enviament quan ha tornat a la Casa Blanca. D’altra banda, aquest diumenge el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, s’ha reunit a Jerusalem amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i ha destacat que “tots els ostatges han de tornar a casa immediatament”. Netanyahu ha defensat la proposta de Trump de promoure el desplaçament dels palestins de Gaza: “Ni deportació forçosa, ni neteja ètnica. A les guerres, la gent marxa”, ha justificat.

Les bombes MK-84 han arribat aquest dissabte a la nit en vaixell al port d’Ashdod, uns 40 quilòmetres al sud de Tel-Aviv. Després s'han carregat en dotzenes de camions i s'han transportat a les bases aèries israelianes, segons especifica el mateix comunicat. “L’enviament de la munició […] representa una aportació significativa per a la força aèria i l’exèrcit i serveix com una prova clara de l’aliança entre Israel i els Estats Units”, ha destacat el ministre de Defensa, Israel Katz. El 25 de gener passat, Netanyahu ja va agrair a Trump que complís la seva promesa de proporcionar a Israel “les eines que necessita per defensar-se”.

Malgrat que Biden sempre va donar suport a l’ofensiva d’Israel a la Franja de Gaza, i no va deixar de proporcionar armament al govern de Netanyahu, el maig de l’any passat va aturar l’enviament d’aquest tipus de bombes per por que es fessin servir en zones densament poblades de Rafah, al sud de la Franja, després de la invasió militar israeliana.

Bombes utilitzades a la guerra del Vietnam

Les MK-84, bombes pesades no guiades de 900 quilos de pes, són capaces de formar un cràter de 15 metres d’amplada i 11 metres de fondària. En funció de l’altura des de la qual es llancin, poden perforar fins a 3,4 metres de formigó. El seu radi de fragmentació letal és de 370 metres a la rodona. El seu ús va ser habitual durant la guerra del Vietnam, però també s’han fet servir en molts altres conflictes: a l’Iraq, l’Afganistan, el Iemen i, evidentment, també a Gaza.

Des de l’inici de l’ofensiva israeliana, l’octubre del 2023, més de 76.000 tones d’equip militar han arribat a Israel a bord de 678 avions i 129 vaixells, la gran majoria procedents dels Estats Units, segons dades del ministeri de Defensa israelià. A la Franja de Gaza, ja han mort més de 48.000 persones, la majoria dones i infants.

Després de reunir-se amb Netanyahu en el seu primer viatge al Pròxim Orient des que va assumir el càrrec, el secretari d’Estat nord-americà ha fet una crida als socis dels Estats Units perquè “ajudin a convèncer els dirigents de Hamàs que estan jugant amb foc”. "Que aquests terroristes continuïn retenint ostatges i fins i tot cadàvers posa en evidència la seva depravació malaltissa", ha afegit.

Per la seva banda, el primer ministre israelià ha defensat el pla de Trump de promoure el desplaçament dels palestins de la Franja de Gaza cap a altres països: "Per què no donem aquesta opció als gazatins? Tothom diu que aquesta [Gaza] és la presó a l'aire lliure més gran del món. No és pas per culpa nostra", ha afirmat durant un discurs davant una conferència de presidents de les principals associacions jueves dels Estats Units celebrada aquest diumenge a Jerusalem. “Ni deportació forçosa, ni neteja ètnica. A les guerres, la gent marxa”, ha conclòs.

El mandatari israelià ha convocat aquest dilluns una reunió del gabinet de seguretat per discutir la segona fase de l’acord d’alto el foc a Gaza, que Israel i Hamàs havien de negociar des del 3 de febrer. Segons el grup islamista, però, no s’ha fet cap avenç en aquest sentit. Amb aquest mateix objectiu, una delegació israeliana es desplaçarà també aquest dilluns a Egipte. Trump ja ha avançat que donarà suport a qualsevol decisió d’Israel sobre aquest tema.