Netanyahu compareix davant l'ONU després de dir que bombardejarà "amb tota la força" el Líban

L'ONU i els Estats Units deixen entreveure la incapacitat per frenar les accions d'Israel, que manté que els "combats continuaran"

Israel ha atacat de matinada Tyre, al sud del Líban
27/09/2024
4 min

BeirutTot i les múltiples crides internacionals a un alto el foc, l'exèrcit israelià ha continuat aquest dijous per quart dia consecutiu bombardejant el sud i l'est del Líban. I, com ja comença a ser habitual, cap a les tres de la tarda ha portat a terme un altre cop selectiu contra un alt comandament militar de Hezbollah als suburbis de Beirut.

L'objectiu d'aquesta nova acció ha sigut Mohammad Hussein Surur, cap de la unitat aèria d’aparells no tripulats de la milícia xiïta libanesa. L'organització no ha confirmat la seva mort. I si bé els israelians l’han donada com a segura, alguns mitjans libanesos han apuntat durant la tarda que hauria sortit amb vida de l'intent d'assassinat. Fos com fos, en cas que es confirmés la seva mort, en menys d'una setmana Israel hauria eliminat quatre alts comandants de Hezbollah. En l'atac al barri beirutí de Dahieh dues persones més han mort i quatre més han resultat ferides.

Pràcticament al mateix temps que ha tingut lloc l'atemptat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aterrava a Nova York per participar en l'Assemblea General de les Nacions Unides, que només pot fer que constatar, a hores d'ara, la impotència per intentar aturar l'escalada entre Israel i Hezbollah. Netanyahu, que parlarà aquest matí de divendres davant de l'Assemblea de l'ONU, ha sigut molt clar sobre les intencions del seu govern, que està decidit a "continuar els combats" i a bombardejar el país del cedre "amb tota la força". Ho havia dit abans de viatjar i ho ha repetit a peu d'avió, segons informa Associated Press. "La política d'Israel és clara. Continuem colpejant Hezbollah amb tota la força. I no ens aturarem fins a assolir tots els nostres objectius, el principal dels quals és el retorn dels residents del nord de manera segura a les seves llars". Netanyahu, doncs, descarta de moment la treva.

Aquest dijous, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha rebut amb un llarg aplaudiment al president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, quan s'està a punt de complir el primer any de guerra a Gaza. "Deixeu d'enviar armes a Israel. Atureu aquesta bogeria", ha demanat Abbas. Durant la seva intervenció, Abbas ha denunciat com els Estats Units permeten que Israel continuï amb l'ofensiva contra Gaza amb el seu suport militar i polític. "Han facilitat a Israel les armes mortíferes que ha emprat contra dones i nens", ha afirmat i també ha denunciat com Washington ha fet servir el veto al Consell de Seguretat en favor d'Israel. Així mateix, també ha demanat posar fi a l'ofensiva sobre el Líban i Palestina.

Continuen els atacs sobre el Líban

Mentrestant, la sèrie d'atacs aeris israelians sobre el Líban d'aquest dijous ha causat almenys 30 morts, cosa que augmenta a més de 600 les víctimes mortals des de l'inici de la campanya. L'exèrcit israelià ha confirmat haver atacat aquest dijous més d'un centenar d'objectius de Hezbollah, així com magatzems d'armes i municions. També han bombardejat quatre passos fronterers amb Síria, al nord-est del país, per interrompre la transferència d'armes al grup proiranià que entren a través d’aquest territori. Aquests passos fronterers també són vitals per a les desenes de milers de refugiats sirians i libanesos, que fugen cap al país veí.

Destrucció causada per un atac aeri israelià en un barri del poble de Saksakieh, al sud de la frontera entre el Líban i Israel.

Malgrat que els Estats Units han liderat amb França la, per ara, desatesa crida a la treva, el cert és que Washington també estira cap a l'altra banda. Perquè poc abans que Netanyahu hagi arribat a Nova York, el ministeri de Defens de Tel-Aviv ha informat que havia conclòs amb Washington les negociacions per rebre "un important paquet d'ajuda" nord-americana de 8.700 milions de dòlars. S'hi inclouen 3.500 milions de dòlars, que ja s'han transferit, i 5.200 milions de més per a sistemes de defensa aèria, inclosa la Cúpula de Ferro, la Fona de David i un sistema làser avançat. Són defenses per evitar els atacs de Hezbollah, que aquests dijous ha respost a Israel disparant desenes de salves de coets cap al nord del país, centrant els seus atacs en la regió d'Acre i el nord de Haifa. Al vespre, el grup xiïta ha anunciat també que va disparar 80 coets contra la ciutat de Safed, també situada al nord d'Israel. En un comunicat ha afirmat que ha portat a terme l'acció "per defensar el Líban i en resposta als bàrbars atacs d'Israel contra ciutats, pobles i civils". Hezbollah ha anunciat igualment que ha llançat un míssil Falaq-2 de fabricació iraniana a la regió de Kiryat Shmona, al nord d'Israel.

Més missions al davant

L'escalada israeliana al Líban ha provocat l'èxode de prop de 100.000 civils libanesos del sud del Líban. El flux de desplaçats segueix augmentant, amb milers de persones que han arribat a Sidó, uns 60 quilòmetres al sud de Beirut, i altres localitats més al nord, on el govern libanès ha habilitat més de 300 centres d'acollida a escoles i edificis públics.

Les autoritats sirianes han anunciat que 22.000 refugiats libanesos han travessat la frontera fugint dels bombardejos. L'elevada tensió que es viu a la zona, i els continus atacs aeris d'Israel, continuen atiant la possibilitat d'una ofensiva terrestre israeliana. Així ho suggereixen també els moviments sobre el terreny, ja que l'exèrcit ha informat en les últimes 24 hores que ha cridat a files dues brigades de reserva addicionals a la frontera nord per dur a terme activitats operatives. Aquest matí, l'exèrcit hebreu ha mostrat imatges d'exercicis que simulaven l'inici de l'ofensiva. Els bombardejos de dimecres van deixar 61 morts i més de 400 ferits.

Mentre totes les mirades s'han traslladat cap al Líban, les hostilitats a la Franja de Gaza no s'han aturat. Aquest dijous les forces israelianes han atacat una escola a Jabalia, al nord de l'enclavament palestí, on es refugiaven milers de persones desplaçades. Segons l'organització de drets humans Al-Mezan, el bombardeig ha matat almenys 13 persones. Des del 7 d'octubre passat, més de 41.500 palestins han mort a Gaza i 96.000 han resultat ferits, d'acord amb les xifres del ministeri de Salut de la Franja.

Milers de ciutadans libanesos fugint amb els seus cotxes del sud del Líban cap a Sidó i Beirut, a la carretera Zahrani-Nabatieh, el 23 de setembre del 2024.
stats