Els Estats Units intensifiquen l'esforç diplomàtic al Líban mentre Israel escala l'ofensiva
La Casa Blanca intenta que Hezbollah i Beirut acceptin un alto el foc fet a mida per a Benjamin Netanyahu
BeirutAmb un degoteig constant de morts diàries –vint, trenta o fins i tot més– pels atacs aeris israelians contra edificis residencials al sud i l’est del Líban, així com als suburbis de Beirut, el balanç de morts ja ascendeix a 3.600 persones. D'aquestes, almenys 200 són menors d'edat. La devastació material és igual de desoladora: milers d’edificis reduïts a runes han deixat centenars de milers de persones desplaçades, sense una llar on tornar.
En aquest context, i després de gairebé dos mesos de guerra oberta, els Estats Units han intensificat els esforços diplomàtics amb l’objectiu de negociar un alto el foc entre Israel i Hezbollah. Però la mediació s’ha vist acompanyada d’una ampliació dels bombardejos israelians. L’enviat especial de l’administració Biden, Amos Hochstein, va arribar aquesta setmana a Beirut amb una proposta per desescalar el conflicte, tot i que la seva visita no va aconseguir frenar l’ofensiva.
Les pèrdues econòmiques derivades dels bombardejos podrien superar els 20.000 milions de dòlars, segons estimacions preliminars. A més, es tem que el percentatge de població en condicions de pobresa extrema arribi al 80% a les zones més afectades, segons adverteix un informe del Grup de Treball Independent per al Líban (ITFL, per les sigles en anglès). Els civils libanesos afronten una tensió diària, exacerbada per les constants ordres d’evacuació emeses en àrab pel portaveu militar israelià, Avichay Adraee, a través de diversos canals. Aquestes advertències, que poden repetir-se fins a quatre vegades al dia, subratllen el clima d’incertesa i temor en què viu la població.
Tel-Aviv ha deixat clar que les negociacions avancen "sota el foc". Segons el ministre israelià de Defensa, Israel Katz, l’objectiu principal de la campanya militar és desmantellar la capacitat armamentística de Hezbollah. "L’exèrcit intensificarà els bombardejos contra infraestructures libaneses fins que el missatge sigui entès", va afirmar.
Clàusules en negociació
Mentrestant, el govern libanès ha notificat que la milícia xiïta va acceptar, amb certes reserves, la iniciativa proposada pels Estats Units. Entre els punts més controvertits hi ha la creació d’un comitè liderat per potències occidentals per supervisar la implementació de la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l’ONU, que exigeix la retirada de Hezbollah del nord del riu Litani, a uns 30 quilòmetres de la frontera amb Israel.
Fonts properes a les negociacions assenyalen que Beirut podria acceptar la inclusió d’observadors francesos i nord-americans, però rebutja les demandes israelianes de mantenir el dret a intervenir en cas de violació de l’acord i d’establir controls internacionals a la frontera terrestre amb Síria, així com en infraestructures estratègiques, com l’aeroport i els ports libanesos. Des del punt de vista del govern libanès, aquestes mesures donarien a Israel un poder excessiu per bloquejar l’entrada i sortida de béns i persones del país.
L’optimisme expressat per Hochstein respecte a un possible acord contrasta amb les declaracions de Netanyahu, que va afirmar que el seu govern no aturarà l’ofensiva fins a assegurar que Hezbollah no pugui reconstruir la seva capacitat militar. Tot i que Israel assegura haver destruït el 80% de les infraestructures militars de Hezbollah, el grup xiïta continua demostrant la seva capacitat de resistència, llançant míssils ben endins del territori israelià, incloent-hi Tel-Aviv.
Aturar el reabastiment d'armes
Un dels desafiaments centrals de les negociacions és prevenir el reabastiment d’armes a Hezbollah. Per aconseguir-ho, Israel exigeix garantir que el grup no pugui llançar míssils de llarg abast, com els emprats recentment per arribar a Ashdod, a 150 quilòmetres de la frontera. En cas d’acordar-se un alto el foc, les forces terrestres israelianes podrien romandre fins a 60 dies en sòl libanès amb l’objectiu de continuar atacant objectius militars de Hezbollah. Aquest període de gràcia planteja riscos significatius, ja que, com s’ha vist en conflictes anteriors a Gaza, no hi ha garanties sobre el compliment dels terminis de retirada.
L’escalada del conflicte ha deixat el Líban immers en una crisi humanitària i econòmica sense precedents. Els constants atacs han destrossat infraestructures clau, incloent-hi carreteres, hospitals i escoles, i han dificultat encara més la vida de la població. Mentrestant, els carrers de Beirut romanen en un estat de calma tensa, interrompuda ocasionalment per explosions, que sacsegen les infraestructures ja debilitades dels suburbis de la capital libanesa.
El paper de Hezbollah en la resistència contra Israel continua sent un punt de controvèrsia dins del Líban. Tot i que compta amb el suport d’una part significativa de la població xiïta, altres comunitats consideren que la seva presència militar posa en perill el país en conjunt. El panorama continua sent ombrívol. Les esperances d’un alto el foc immediat són escasses, i els líders internacionals afronten el repte d’equilibrar les demandes de totes dues parts sense exacerbar encara més les tensions a la regió. La població civil, atrapada entre els bombardejos i les negociacions, espera un respir que sembla cada vegada més llunyà.