Defensa

Els Estats Units i el Regne Unit vendran submarins nuclears a Austràlia per contenir la Xina

Els tres membres de l'aliança Aukus reafirmen la iniciativa militar amb el seu primer acord, que es materialitzarà la pròxima dècada

El primer ministre d'Austràlia, Anthony Albanese; el president dels EUA, Joe Biden, i el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak.
4 min

WashingtonL'aliança militar Aukus, creada fa 18 mesos pels Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, comença a fer els primers passos cap al seu objectiu fundacional: contenir l'expansió xinesa a l'Indopacífic. Aquest dilluns els líders dels tres països –el president Joe Biden i els primers ministres Rishi Sunak i Anthony Albanese– han anunciat des de la base naval de San Diego (Califòrnia) un acord històric: el país oceànic comprarà fins a sis submarins nuclears als seus dos socis occidentals durant la pròxima dècada.

Concretament, Austràlia adquirirà tres submarins estatunidencs de propulsió nuclear de la classe Virginia, amb l'opció de comprar-ne dos més, i un submarí britànic de tecnologia similar, la més avançada que existeix. Tots ells es lliuraran a partir de la dècada de 2030 i s'espera que en aquest temps Austràlia desenvolupi el seu propi armament. A més, desplegaran una flota a Perth (ciutat portuària d'Austràlia occidental), que entrenarà les tripulacions australianes per quan disposin d'aquests submarins.

La reacció xinesa ha arribat aquest dimarts, de la mà del portaveu del ministeri d'Exteriors, Wang Wenbin. El Regne Unit, els Estats Units i Austràlia "recorren un camí equivocat i perillós" ha dit. L'acord "menysté completament les preocupacions de la comunitat internacional", ha continuat, en la seva compareixença diària, a Pequín. A parer del portaveu, "estimularà una carrera armamentista, soscavarà el sistema internacional de no proliferació nuclear i danyarà la pau i l'estabilitat regionals".

Una valoració totalment oposada a la feta pel president dels Estats Units, en la conferència de premsa en què va participar amb el primer ministre britànic i l'australia. "La nostra cooperació trilateral sense precedents és el testimoni del nostre compromís compartit per garantir que l'Indopacífic continuï sent lliure i obert, pròsper i segur", va dir Biden després de la signatura de l'acord.

És la primera vegada que els EUA comparteixen tecnologia de propulsió nuclear des de la dècada del 1950, quan es van associar amb el Regne Unit per combatre l'URSS durant la Guerra Freda. I és transcendental per a Austràlia, que es convertirà en el setè país del món a tenir una flota de submarins nuclears, després dels EUA, el Regne Unit, França, Rússia, la Xina i l'Índia.

La Xina critica la "mentalitat de Guerra Freda"

Aquesta aliança busca enfortir el contrapoder regional a la Xina, que fa anys que reforça la seva inversió militar, amenaçant amb expandir-se pels mars dels seus voltants i reiterant la seva sobirania sobre Taiwan i Hong Kong. Per contenir la seva influència, l'administració de Biden ha anunciat en els últims mesos que ajudarà el Japó a reconstruir el seu exèrcit i que instal·larà noves bases militars a les Filipines. A més, està augmentant la cooperació en el marc d'una altra aliança, el Quad, que agrupa als EUA, l'Índia, el Japó i Austràlia.

Per la seva banda, de moment la Xina ha desplegat el seu braç militar pel mar del Sud de la Xina, on fins a cinc països consideren que tenen dret sobre diferents parts de l'aigua i les reclamen com a part del seu territori. Amb una superfície de 3,5 milions de quilòmetres quadrats, aquest mar és un punt clau per al comerç marítim, ja que hi passen més del 50% dels contenidors a escala mundial i és molt ric en reserves de gas i petroli. És una posició estratègica per a la Xina, que porta anys construint-hi illots artificials, en els quals ha situat bases militars per expandir la seva influència sobre aquest punt geopolític de primer ordre.

En aquest escenari, Austràlia navega en un equilibri complex, ja que la Xina és el seu primer soci comercial, malgrat que desaprova les seves accions a la regió i té com a principals aliats geopolítics i militars els EUA i el Regne Unit. El govern xinès ja ha denunciat que l'Aukus forma part d'una "mentalitat de Guerra Freda" i ha dit que l'enviament de submarins nuclears és contrari al "sistema internacional de no-proliferació", segons la ministra d'Exteriors, Mao Ning.

El primer ministre australià, Albanese, ha assegurat que el seu govern "està decidit a invertir en capacitat de defensa" alhora que inverteix en les seves "relacions amb els països de la regió". I ha llançat un missatge a la Xina: "Els països de l'Aukus estem vinculats per la nostra creença en un món en què es respecta la sobirania de cada nació i la dignitat inherent de cada individu", i on "tots els països poden actuar sense coaccions".

França, exclosa del pacte

La Xina no és l'únic país descontent amb l'aliança: també ha irritat un important soci occidental, França. La creació d'Aukus ja va generar tensions en el seu moment amb aquest país europeu, que va cridar a consultes els ambaixadors dels EUA i Austràlia, en un gest sense precedents. França havia estat forjant durant mesos l'enviament de fins a 12 submarins nuclears a Austràlia per uns 60.000 milions d'euros. Però va quedar exclosa del pacte militar de les tres potències, cosa que va treure de polleguera el president Emmanuel Macron, que va veure com Austràlia cancel·lava el contracte amb l'empresa naviliera Naval per prioritzar la compra de submarins als dos països de parla anglesa.

Per la banda britànica, l'acord anunciat confirma l'interès del premier de continuar amb el pacte al qual va arribar el seu predecessor, Boris Johnson, el setembre del 2021. Sunak ja ha anunciat que la seva nova estratègia militar augmentarà la inversió destinada al departament de Defensa, en part per finançar la "següent fase" de l'Aukus.

stats