Els Estats Units voten amb por a un esclat de violència

WashingtonEls nord-americans aniran a les urnes amb la incertesa d'una cursa molt ajustada i amb el record ben viu de la violència que es va viure al Capitoli el sis de gener del 2021. Després d'una de les campanyes més turbulentes que es recorden, amb dos atemptats contra Donald Trump i la irrupció a última hora de Kamala Harris per substituir a Joe Biden com a candidata, finalment ha arribat el dia. Encara que ningú espera que un cop es tanquin els col·legis electorals la tensió baixi, al contrari: els demòcrates ja tenen preparat el seu equip legal, que és quasi 10 vegades més gran que a la campanya del 2020, davant la previsió que els republicans intentaran impugnar els recomptes si la demòcrata guanya.

La campanya de Trump en les darreres setmanes s'ha centrat a agitar el temor a un possible frau electoral i a insinuar que si guanya Harris serà perquè s'han fet trampes. Més enllà d'alimentar la desconfiança contra les institucions, el republicà també ha fet crides a "protegir el vot" que recorden molt a les proclames que llançaven el grup de persones armades que la nit electoral del 2020 es van personar a les portes del centre de recompte de vots a Maricopa. A la plataforma X, en les darreres 24 hores no paraven d'aparèixer anuncis del partit republicà fent crides a protegir el vot i a denunciar qualsevol element sospitós que es pugui veure en els punts de votació. Alguns dels anuncis apareixien amb una diferència de cinc minuts entre l'un i l'altre. Elon Musk, a qui Trump ja ha promès un càrrec al seu govern si torna a ser elegit president, sembla que està adulterant encara més el seu algoritme per afavorir el seu aliat.

La retòrica del republicà ha anat adquirint un to més violent i fosc, fins al punt que aquest diumenge, a dos dies dels comicis, Trump va dir que "no hauria d'haver deixat" la Casa Blanca després de perdre contra Joe Biden. "Ho vam fer tan bé, teníem tan bon... Ara, a cada mesa de votació hi ha centenars d'advocats", va dir des de Lititz, Pensilvània. Els advocats als quals es refereix el magnat són els seus, que ja van començar a impugnar vots a l'estat clau de Pensilvània, encara que dissabte el Suprem ja va desestimar el recurs.

El comentari de Trump sobre la Casa Blanca torna a despertar les preocupacions de si el republicà respectarà el mandat dels quatre anys en cas que guanyi, o intentarà aferrar-se al poder. Trump ja ha promès també que si torna a ser president, perseguirà els seus enemics polítics i farà una purga del funcionariat dins l'administració per col·locar-hi persones que li siguin lleials.

Més enllà de la retòrica agressiva, hi ha la incògnita de si els acudits racistes sobre els llatinoamericans fets durant el míting de Madison Square Garden –com ara el de Puerto Rico dient que és "una illa de brossa"– acabaran repercutint a les urnes. Bona part de l'empenta que havia aconseguit Trump en les darreres setmanes era gràcies al vot llatí i també al dels homes negres. Aquest dilluns, en un dels darrers mítings des de Carolina del Nord, l'expresident ha tornat a insistir que Puerto Rico "és genial". També, però, ha repassat tots els seus grans hits xenòfobs com ara mencionar els haitians de Springfield, als quals va acusar falsament de menjar-se les mascotes, prometre una "deportació massiva" i recordar els quilòmetres de mur que va construir quan era president.

La bretxa de gènere electoral

El gran temor del republicà i la gran esperança de Harris són les dones. La bretxa de gènere en la intenció de vot mostra com Harris lidera entre les dones, mentre que Trump és preferit entre els homes. Les darreres dades mostren com el vot anticipat ha estat marcadament femení i a hores d'ara, més de 80 milions nord-americans ja han emès el seu vot, segons Associated Press. A les darreres eleccions el resultat va dependre de 78.000 i 44.000 vots, respectivament, i tot apunta que tornarà a repetir-se l'escenari. A escala nacional mostren com Harris se situa per davant de Trump només amb un punt percentual de diferència, segons l'agregador Fivethirtyeight. En canvi, en estats decisius com Pensilvània i Nevada hi estan pràcticament empatats. El focus està posat sobre Pensilvània perquè és l'estat que més compromissaris reparteix al Col·legi Electoral, per això tant Harris com Trump hi faran aturades durant el que queda de dilluns per intentar decantar la balança a favor seu.

Harris està encarant la recta final de la campanya apel·lant al vot de les dones i recordant com el dret a l'avortament està en joc aquestes eleccions. Durant el seu discurs final a Washington, la demòcrata va fer un dels retrats més foscos de Trump que s'han fet fins a la data. Amb la Casa Blanca de fons, Harris va recordar com des d'aquell mateix punt on ella estava parlant sobre un nou començament pel país, Trump va instigar als seus seguidors a assaltar el Capitoli el sis de gener. Els demòcrates han acabat jugant la mateixa carta que Biden, encara que han intentat no desviar-se de l'emoció principal sobre la qual van construir la campanya de Harris: l'esperança.

La incertesa amb la qual viuen els nord-americans no només té a veure amb el possible resultat dels comicis, sinó en com evolucionaran les coses les hores i els dies posteriors al tancament dels col·legis electorals. Una enquesta realitzada al mes d'agost per Issue One i Citizen Data, mostrava com només el 63% dels votants de Trump deien que creurien en el resultat de les eleccions, en comparació amb el 93% dels votants de Harris. Així mateix, només un 44% dels votants de Trump deien que confiarien en els resultats si el seu candidat perd, en comparació amb un 79% dels de Harris. És a dir, quan encara faltaven dos mesos per als comicis i el republicà tot just començava a engreixar la maquinària conspiracionista, més de la meitat dels seus seguidors deia que no confiaria en el resultat si Trump perd. Al centre de Washington aquesta tarda es veien imatges de locals i edificis totalment blindats amb plaques de fusta.