Un estiu a casa la iaia russa (tot i la guerra)

Tallinn (Estònia)No hi ha avions directes entre Berlín i Moscou des que Rússia va atacar Ucraïna el 24 de febrer. La iaia russa, la babushka Lora, fa més de deu anys que va deixar el seu Moscou natal per viure en una casa de fusta amb jardí a 300 km de la capital russa, a tocar de les localitats de Vladímir, Súzdal i Ivanovo, que formen part del conegut Anell Daurat, una zona turística d'alt valor cultural i històric del país.

La babushka Lora es desperta a les cinc del matí, arregla el jardí i l'hort, va a buscar ous o peix a casa les veïnes, i així veu passar els dies. A la televisió només segueix concerts o programes culturals. Des de l'1 de març s'ha quedat sense ràdio: només escoltava la ràdio opositora Echo Moskvy, emissora que es va veure obligada a tancar per la seva posició contrària davant la guerra a Ucraïna. A l'àvia, aquest juliol –com és tradició– l'han visitada els seus nets berlinesos, a qui no veia des de feia més d'un any degut a les restriccions per la pandèmia.

“Avió fins a Riga (Letònia), després un autobús fins a Sant Petersburg, tren nocturn fins a Moscou i tres hores de tren fins al poble". En Pàvel, de 13 anys, descriu l'odissea com aquell qui explica una ruta de senderisme de nivell avançat. “A la frontera, com sempre, vam haver d'esperar una bona estona pels controls, quatre hores, perquè creuàvem en bus", afegeix. Estan acostumats a viatjar, i no els espanta el periple de fer 4.000 quilòmetres d'anada i tornada amb diferents mitjans de transport cap al país declarat oficialment l'enemic número 1 a Occident. Alemanya, país on van néixer i viuen, desaconsella viatjar a Rússia i alerta de possibles atacs terroristes. “Ho hem hagut de fer així perquè Rússia i Ucraïna estan en guerra", explica en Fiódor, d'11 anys. “No, perquè si bé Ucraïna i Rússia estan en guerra, els altres països han bloquejat l'espai aeri cap a Rússia", el corregeix el seu germà gran.

"Un malson!"

"«Koshemar!» (un malson!), deia la iaia sobre la guerra", expliquen els dos nens. Els nets berlinesos descriuen el seu estiu a Rússia com un més. Que el govern de Vladímir Putin hagi declarat la guerra al país veí ho han notat poc al dia a dia. “La gent continua vivint normal. Però quan vaig encendre el meu ordinador, no vaig poder accedir a Twitter. Tampoc podia jugar a videojocs i els meus amics no podien comprar Minecraft". "Your region is not allowed", els sortia a les pantalles. Facebook, Instagram i tantes altres plataformes, tampoc es poden usar, una conseqüència més de les sancions imposades a Moscou i el procés d'aïllament que viu el país de Putin.

A la zona on viu la iaia, a mitja hora de Súzdal, als nouvinguts se'ls rep amb cogombres: amb sal, sucre, mel, acompanyant el cafè, el te o un gotet de vodka. “La iaia sempre volia que mengéssim cogombres: cada dia 30!", es queixa en Fiódor. “Al supermercat hi havia de tot. Bé, coca-cola no", afegeix el nen.

A Rússia tampoc hi ha McDonald's des del març. A Sant Petersburg van veure la nova variant russa de la cadena de menjar ràpid nord-americana, que busca reconvèncer el milió i mig de clients diaris que, segons dades del 2019, registrava diàriament el McDonald's. Una altra de les conseqüències de les sancions; com la llarga llista de grans cadenes que han deixat de funcionar en un país que s'havia acostumat molt a viure amb les comoditats del capitalisme. Moltes de les targetes de crèdit occidentals tampoc funcionen, tot i que obrir un compte bancari rus resulta relativament fàcil.

Sorpresa a Alemanya

Que en Pàvel i en Fiódor hagin visitat la seva iaia a Rússia no ho han entès tots els pares i mares del seu cercle d'amics. "«Déu meu! Has entrat a l'univers de Putin!», m'han dit alguns dels meus amics", reprodueix en Fiódor. “No hem conegut a Putin", continua el seu germà, que afegeix que a la ciutat d'Ivanovo, poc abans d'agafar l'avió de tornada via Sant Petersburg, va fotografiar el símbol proguerra de la “Z" (“Za poviedu" [Per la victòria]) en un mural enorme davant d'un cafè. I a Sant Petersburg, un cartell amb un hashtag on s'animava a no deixar “els nostres" a l'estacada.

Estant amb la iaia, no van mirar notícies. O com a molt una entrevista a un dels molts artistes que han abandonat el país des de l'inici de la guerra, sobretot cap a Israel, Geòrgia o Turquia. “Marxo perquè no vull viure en un país que bombardeja els seus veïns“, explicava un músic a un reporter d'un canal rus. Tall d'imatge; següent notícia: Israel ataca Síria.

Tornada passant per Estònia

Per tornar a Berlín des de Sant Petersburg agafen un autobús fins a la frontera amb Estònia. Allà els recollirà la seva mare, periodista, a la ciutat fronterera de Narva. Mentrestant, a la televisió estoniana, en un canal de parla russa, no mencionen la "guerra". Se centren en el tracte preferent que reben els refugiats ucraïnesos a la Unió Europea i en la discriminació vers els russos. També informen dels atacs de l'exèrcit ucraïnès i dels “suposats" atacs per part dels russos citant la BBC com a font.

A la frontera estoniana, a l'espera que en Pàvel i en Fiódor creuin a peu amb son pare, la mare periodista constata que el rus és lingua franca: la minoria russa hi és majoria (90%, en lloc del 25% a la resta del país). Els camioners es dirigeixen a tothom en rus, mentre familiars diversos esperen hores a l'altra banda de la tanca. Una multitud de cotxes russos, la majoria cars (de totterrenys a Pontiacs), també la creuen. I abans d'endinsar-se cap a territori europeu troben en un bon tornavís el seu millor aliat: els propietaris canvien l'origen de la matrícula. Ho fan en un pim-pam: en uns minuts passen de ser cotxes russos a ser cotxes estonians. Fetes les sancions i la nova normalitat de la guerra, feta la trampa.