Itàlia, Nova Zelanda, Uruguai, Corea del Sud i Noruega: estratègies per contenir els rebrots

ITÀLIA

D'epicentre de la pandèmia a un dels millors d'Europa

Sis mesos després que Itàlia confirmés la primera víctima mortal a causa del covid-19, el país transalpí ha deixat de ser el principal focus del coronavirus a Europa per convertir-se en el que sembla que estigui controlant millor la pandèmia. Tot i que en les últimes setmanes s’ha registrat un repunt del nombre de casos -ahir se’n van registrar 1.071-, el contagi encara està molt lluny del que s’està produint a Espanya o França, amb més de tres mil positius diaris. Com ho ha fet?

Els experts adverteixen que Itàlia no pot relaxar-se. “És impossible pensar que amb una pandèmia d’aquest nivell no hi hagi nous brots. El virus encara circula al país”, reconeix a l’ARA Pier Luigi Lopalco, especialista en malalties infeccioses i docent de la Universitat de Pisa. La pandèmia ha deixat a Itàlia més de 257.000 infectats i 35.400 morts. El Vèneto i la Llombardia, les dues regions del nord on va començar l’epidèmia, continuen liderant el rànquing dels nous contagiats, però en els últims mesos el virus està molt més escampat arreu del país que al principi de la pandèmia.

L’últim informe de l’Institut de Sanitat Italià (ISS) recull que actualment la circulació del virus a Itàlia es produeix “amb més freqüència en grups de joves, en un context de reobertura dels llocs de reunió i més mobilitat”. L’edat mitjana dels contagiats per coronavirus ha baixat fins als 39 anys i molts dels casos diagnosticats són menys greus o bé es tracta d’asimptomàtics, cosa que treu pressió al sistema hospitalari.

El virus torna a circular

“Itàlia va fer un confinament molt estricte que ha tingut un fort impacte sobre la societat i l’economia -explica el professor Lopalco-. Òbviament, amb l’estiu i la tornada del turisme, el virus està començant a tornar a circular, per molt que aquí haguéssim aconseguit controlar-lo. Però a Itàlia estem fent un gran esforç per rastrejar els contactes i controlar els brots”, defensa l’expert.

L’estratègia d’Itàlia per controlar la pandèmia des que va finalitzar el confinament al juny s’ha centrat en tractar d’evitar els casos importats i restringir l’oci nocturn. A més, recentment el govern va introduir l’obligació de portar mascareta en llocs oberts entre les sis de la tarda i les sis de la matinada i va prorrogar la limitació d’aforament en els transports públics.

“En funció de la regió, entre el 25% i el 40% dels nous casos corresponen a persones que tornen de vacances”, apuntava fa uns dies Franco Locatelli, president del Consell Superior de Salut en una entrevista al Corriere della Sera. També estimava que entre el 3% i el 5% de les noves infeccions corresponen a immigrants.

A principis de juliol, Itàlia va vetar l’entrada al seu territori als viatgers procedents de 13 països on la corba epidemiològica estava augmentant vertiginosament. Poc després, va treure Algèria dels països de fora de la Unió Europea que podien accedir-hi sense justificar motius d’urgència; i va prorrogar l’obligatorietat de mantenir dues setmanes de quarantena preventiva als ciutadans de Bulgària i Romania, d’on procedeixen molts jornalers i treballadors domèstics.

No obstant això, davant el repunt de contagis en països veïns, el ministeri de Sanitat va anunciar la setmana passada que sotmetrà a test de coronavirus tots els turistes i ciutadans procedents d’Espanya, Croàcia, Malta i Grècia, tradicionals destinacions turístiques per a milers d’italians cada any.

Tests als aeroports

Com a alternativa, es pot presentar una prova feta 72 hores abans amb un resultat negatiu. La mesura està funcionant amb relativa facilitat als aeroports de Roma -on el govern va facilitar 30.000 kits de prova només diumenge passat- i Milà, encara que en altres terminals del país està resultant més complicat aplicar la nova normativa, segons reconeixen les autoritats locals.

Tot i que la corba italiana continua molt per sota de l’espanyola, el país transalpí també segueix la tendència dels seus veïns europeus i està patint un repunt dels casos -un 20% més en l’última setmana- que els experts relacionen amb els desplaçaments durant les vacances i l’oci nocturn. “S’està parlant contínuament d’una segona onada del virus, però, de fet, encara no s’ha acabat la primera”, va dir Walter Ricciardi, assessor del ministeri de Sanitat. “Ja sabíem que relaxar les mesures de confinament tindria conseqüències”.

URUGUAI

L’excepció llatinoamericana: control sense confinament

En ple hivern austral, l’Uruguai és l’excepció a la norma al continent americà, epicentre mundial de la pandèmia. Sense haver decretat cap confinament, el país de 3,5 milions d’habitants ha superat els primers mesos amb 1,2 morts per cada cent mil d’habitants (a Espanya són més de 60) i ha reobert parcialment les escoles sense rebrots. Al principi de la pandèmia el país es va preparar incrementant els llits d’UCI i vacunant massivament la població de grip per descongestionar els hospitals, que mai s’han arribat a saturar. Malgrat la forta dependència de la seva economia del sector turístic, les fronteres continuen tancades, cosa que els ha preservat dels contagis del Brasil i l’Argentina, on l’epidèmia està fora de control. Les discoteques tampoc s’han reobert. Una mitjana de dos mil tests diaris (amb PCR de producció local) i una atenció sanitària pública a domicili són les altres claus de l’èxit de l’Uruguai per frenar el covid-19.

NOVA ZELANDA

Confinar una gran ciutat per quatre casos de covid-19

“Després de 102 dies, tenim els primers casos de covid-19. Tot i que havíem treballat increïblement per evitar aquest escenari, també l’havíem preparat”. Així va comunicar l’11d’agost la primera ministra Jacinda Ardern als neozelandesos que després de més de tres mesos sense cap cas de contagi comunitari calia tornar a confinar Auckland, la ciutat més gran del país, on s’havien diagnosticat 4 casos dins d’una mateixa família. Quatre casos van ser prou per tancar tots els llocs públics, els restaurants i el comerç i enviar tothom a casa excepte els treballadors essencials. Amb 4,8 milions d’habitants, el país només ha registrat fins ara 22 morts per covid-19 i poc més de 1.500 casos. La seva posició geogràfica, el ràpid tancament de fronteres i una contundent política d’ajuda econòmica (el pla de lluita contra l’atur mobilitza el 17% del PIB i el govern ha promès que no hi haurà desnonaments) expliquen la popularitat d’Ardern.

COREA DEL SUD

Tests, rastreig, tecnologia i una població en alerta

“El govern de Corea del Sud va buscar proactivament els pacients que s’havien contagiat de coronavirus, va divulgar les dades epidemiològiques i va donar tractaments diferenciats en funció de la gravetat dels símptomes. Una estructura cultural i institucional homogènia va permetre que les polítiques establertes pel govern fossin efectives”. Així resumeix l’investigador Jongeun You, de la Universitat de Colorado, per què Corea del Sud ha aconseguit controlar la pandèmia. Sense haver hagut de decretar cap confinament ni paralitzar la seva economia, ha sigut el paradigma de l’estratègia de testar, rastrejar i aïllar. A més, el país ha estat clau en la producció de tests i de material sanitari, així com en l’ús de les noves tecnologies contra la pandèmia. Una població sensibilitzada per l’epidèmia de SARS del 2015, un fort sistema de salut pública i una potent injecció d’ajudes econòmiques a empreses i ciutadans expliquen els bons resultats.

NORUEGA

Retorn a les restriccions per evitar el rebrot

Amb poc més de cinc milions d’habitants, Noruega també s’ha pres seriosament la recerca activa del virus, i actualment està fent unes deu mil proves diàries. S’han diagnosticat menys de deu mil casos des de l’inici de la pandèmia i, tot i que no hi ha indicis de risc de rebrot, el govern va ordenar la setmana passada l’ús obligatori de la mascareta a Oslo i la seva àrea metropolitana sempre que no sigui possible mantenir la distància social. Després de mesos amb el virus sota control, les primeres setmanes d’agost hi va haver un repunt en els contagis que ha motivat el retorn d’algunes restriccions. S’ha prohibit el consum d’alcohol a partir de la mitjanit i els actes de més de 200 persones. El govern, que fa unes setmanes va advertir que “s’han acabat les vacances”, desaconsella els viatges no essencials fora del país. L’executiu ha demanat a les empreses que organitzin torns per descongestionar el transport públic.