Els estudiants no cedeixen: continuen les acampades propalestines a les universitats
La Universitat de Barcelona trenca totes les relacions amb organismes d'Israel
BarcelonaJa fa gairebé tres setmanes que els estudiants de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona conviuen amb les tendes de campanya que tres organitzacions estudiantils propalestines van plantar al jardí Ferran Soldevila, al bell mig del campus. L'acampada, una de les primeres a tot l'Estat després de la que alguns estudiants havien muntat a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València, va agafar embranzida i en dos dies ja hi feien nit un centenar de persones, segons els organitzadors.
L'acampada de Barcelona va encendre la guspira i ràpidament es van instal·lar acampades en universitats de tot l'Estat. La gran majoria s'han desenvolupat pacíficament i molts cops han rebut el suport de l'administració universitària i de l'opinió pública. A la Universidad Complutense de Madrid (UCM), cantants com Vetusta Morla, Ismael Serrano i Marwán van passar per l'acampada, que reunia unes dues-centes persones, per donar suport. També la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va emetre un comunicat on "feien seu el sentiment dels campus" i es comprometien a "revisar i, quan pertoqui, suprimir" els acords de col·laboració amb institucions israelianes "que no hagin expressat un ferm compromís amb la pau".
A Barcelona, els estudiants posaven com a condició per a aixecar l'acampada que la UB es posicionés públicament, cosa que la institució ha complert aquest dimecres. El consell de govern ha acabat acceptant els principals punts que el claustre ja havia aprovat fa dues setmanes i ha acordat trencar la col·laboració amb la Universitat de Tel-Aviv de manera "immediata i indefinida". L'organisme ha estipulat que no s'establiran convenis amb institucions israelianes fins que les condicions a la zona de Gaza garanteixin una situació "de pau absoluta i respecte als drets humans". A més, també cancel·larà els acords i convenis signats amb empreses vinculades al conflicte a Gaza..
Un altre dels portaveus, Marc del Alcázar, també reclama "l'aplicació pràctica de la moció" i denuncia el "doble joc" del govern de coalició espanyol: "Mantenen un discurs progressista, però després no fan cap pas definitiu". Aquest "doble joc" i la "particular simpatia" de l'opinió pública per Palestina són els elements que han permès la poca repressió policial de les acampades, segons Del Alcázar.
I és que a diferència d'altres països, a l'Estat els episodis de tensió o violència entre la policia i propalestins han estat pocs. El més important va ser dimecres, quan els Mossos van dispersar amb empentes i cops de porra una concentració que commemorava la Nakba davant la seu de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat.
Als Estats Units, on a l'abril van originar-se les protestes, els enfrontaments amb la policia i les detencions han estat constants. El punt d'inflexió va ser el desallotjament de la Universitat de Colúmbia a Nova York, que es va saldar amb més de 300 detinguts. Va ser el primer de tot un seguit de desallotjaments al país. En total, segons el recompte que fa el New York Times, més de 2.900 estudiants han estat detinguts en actuacions policials en com a mínim 67 campus. A més, algunes de les acampades, com la de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, van patir l'atac de grups proisraelians.
La tensió entre associacions jueves i propalestines a les universitats també va ser palpable a Sciences Po, la prestigiosa universitat de París i la porta d'entrada de les acampades a Europa. "Ja feia temps que hi havia problemes", explica a l'ARA Eva Ferrer, estudiant del centre. "Hi havia hagut molta tensió entre els dos bàndols, perquè tant la Unió d'Estudiants Jueus de Sciences Po com el Comitè Palestí promovien actes, repartien pamflets i havien tingut molts xocs", explica Ferrer. Tot va culminar quan una setantena d'estudiants va decidir acampar i la direcció del centre va cridar la policia perquè els desallotgessin. "Ens va agafar per sorpresa perquè la direcció havia accedit molts cops a xerrades i actes de grups propalestins, però aquest cop no van voler dialogar", explica Ferrer.
Els enfrontaments entre manifestants i policia també van arribar la setmana passada a la Universitat d'Amsterdam. Els agents van desallotjar fa dues setmanes un primer intent d'acampada amb l'ajuda d'excavadores per fer caure les barricades que s'havien muntat. Des de llavors hi ha hagut protestes gairebé diàries a la ciutat, que molts cops han acabat també en enfrontaments amb la policia i que van obligar a tancar el campus durant dos dies aquesta mateixa setmana.
A la resta d'Europa, les acampades continuen desenvolupant-se de manera generalment pacífica i, de fet, algunes comencen a aixecar-se, com la de València, divendres passat. "Avui que marxem, comença tot", va afirmar un dels portaveus. Des de Barcelona, Del Alcázar li dona suport. "Hi haurà més acampades. Estem fent veure al jovent la realitat de la problemàtica amb Israel", sentencia.
