L'Iran llança un atac massiu amb míssils contra Israel

Beirut / WashingtonIsrael dona per finalitzat l'atac iranià, que ha durat al voltant d'una hora, i confirma que diversos míssils han impactat en el sud i el centre del país. El règim dels aiatol·làs ha llançat uns 200 míssils sobre el país aquest dimarts a la tarda, després que la Casa Blanca advertís que Teheran preparava un atac "imminent". A Jerusalem han sonat les alarmes antiaèries i s'han pogut veure també míssils interceptats al cel, mentre se sentien explosions. Un cop s'ha donat per acabat, l'exèrcit ha autoritzat la població a abandonar els refugis i s'ha reobert l'espai aeri. Israel ja ha amenaçat l'Iran que hi haurà conseqüències, sense especificar quan i com es produirà la resposta.

Durant l'ofensiva, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha ordenat a les forces nord-americanes que ajudessin a Israel i interceptessin els projectils iranians, com ja va passar durant l'atac de l'abril. Segons cita Reuters, Teheran havia avisat través dels canals diplomàtics a Washington sobre l'atac poc abans que aquest comencés. Es tracta del mateix esquema que també va seguir l'Iran durant el bombardeig de l'abril i amb caràcter preventiu.

L'atac iranià contra territori israelià suposa una escalada encara més greu del conflicte al Pròxim Orient. Teheran fins ara havia optat per la contenció tot i els constants desafiaments de Tel-Aviv, que fa mesos que ataca objectius de socis clau del règim iranià. L'atac massiu contra els buscapersones i els walki-talkies o l'assassinat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, eren línies vermelles per a l'Iran. Tot i així, fins ara, Teheran no havia contestat amb contundència cap d'aquests atacs. Ha estat la invasió terrestre del sud del Líban el que ha suscitat la resposta iraniana. Ara tots els ulls miren als Estats Units, el gran soci d'Israel i qui es podria veure arrossegat a una guerra regional per defensar de Teheran els seus socis israelians.

Els nord-americans, que amb la boca cada vegada més petita no han deixat d'insistir en la "solució diplomàtica", havien advertit reiteradament a Teheran que hi haurà "conseqüències" si ataca el seu soci, Israel. Ho va fer el secretari de Defensa, Lloy Austin, just després que comencés la incursió terrestre i ho ha tornat a fer aquest matí el secretari d'Estat, Antony Blinken. El diplomàtic havia assegurat que seguien de prop l'evolució del conflicte i havia refermat el seu compromís amb la defensa de Tel-Aviv, després que la Casa Blanca filtrés a diversos mitjans nord-americans que l'Iran planeja un atac "imminent" amb míssils balístics.

La darrera vegada que Washington va advertir d'un atac imminent per part de l'Iran va ser l'abril passat, després que Israel matés un alt comandament de la Guàrdia Revolucionària en un bombardeig sobre el consolat iranià a Damasc, a Síria. En aquella ocasió, en què l'Iran va perpetrar un atac aeri amb prop de 300 drons i míssils, Biden va admetre la participació de les forces nord-americanes, que van ajudar a abatre els projectils iranians, però ja va avisar al primer ministre Benjamin Netanyahu que no participaria en un contraatac. En aquesta ocasió, les amenaces que està enviant Washington semblen estar una passa més enllà del posicionament de l'abril. "Insisteixo en les greus conseqüències que pot patir l'Iran si decideix llançar un atac militar directe contra Israel", deia a la matinada Austin.

L'escalada de tensió a la regió cada cop s'allunya més dels interessos de Washington, mentre Netanyahu sembla que està portant al límit el "ferm" compromís dels Estats Units amb la defensa d'Israel. Les peticions dels nord-americans de rebaixar la tensió no són creïbles mentre segueixen armant el seu soci. La setmana passada el Pentàgon ja va anunciar que enviava més tropes a la regió davant el perill d'una guerra total i l'administració Biden va tancar un nou paquet d'ajuda militar per a Tel-Aviv valorat en uns 8.000 milions de dòlars. Aquest dilluns, preveient ja la intensificació de l'ofensiva, el Pentàgon tornava a anunciar que enviarà "uns milers" més de soldats al Pròxim Orient. Les forces addicionals serviran per reforçar els més de 40.000 soldats nord-americans que hi ha a la regió repartits en diferents bases a l'Iraq, Síria i altres països de la zona. Al golf d'Oman, el portaavions USS Abraham Lincoln ha allargat les seves operacions a la zona, i des de Virgínia ja està de camí cap al Mediterrani un segon portaavions.

Càlculs estratègics

Que la invasió al Líban s'hagi produït ara tampoc és casual: la campanya electoral nord-americana entra en la recta final i Netanyahu pensa aprofitar-ho per imposar-se al seu soci. La precipitada evolució de la violència al Líban planteja la qüestió de si Washington ha donat el seu braç a tòrcer, o si realment no s'oposa a la invasió "limitada" al sud del Líban perquè el risc encara és assumible.

Els últims dies, l'administració de Joe Biden no ha fet més que adaptar els seus posicionaments a mesura que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, tirava pel dret i ignorava les seves peticions. Diumenge Biden insistia que s'havia d'evitar la guerra total al Pròxim Orient i assegurava que parlaria amb Netanyahu sobre el risc. El resultat ha estat una invasió que té l'etiqueta de "selectiva" i Washington ha hagut de tornar a fer contorsionismes, dient que ara dona suport a l'operació mentre amb la boca petita segueix advocant per la via diplomàtica.

La gimnàstica verbal de Washington amb el Líban recorda molt –salvant les distàncies– l'episodi viscut amb Rafah. Biden va dibuixar la invasió sobre aquesta zona al sud de la Franja de Gaza, on s'acumulaven milers de palestins que fugien dels bombardejos indiscriminats de Tel-Aviv. Quan els soldats israelians van entrar al pas de Rafah, Biden va haver de matisar que es referia als nuclis de població, per justificar l'incompliment de l'amenaça. Al final, l'operació de l'exèrcit israelià va passar de ser focalitzada en les zones de pas a ser un desplegament extensiu. Així i tot, Biden mai va complir amb l'amenaça i el flux d'armes no s'ha interromput.