Els EUA amenacen de tallar el comerç amb aliats de Pyongyang

WashingtonEls països del Consell de Seguretat de les Nacions Unides van condemnar ahir l’última prova balística de Corea del Nord. Tot i així, ho van fer amb diferents matisos. Mentre que els Estats Units van assegurar que no descarten una acció militar per aturar el programa nuclear nord-coreà, Rússia i la Xina van demanar un nou diàleg amb Pyongyang sense concessions.

L’ambaixadora de Washington a l’ONU, Nikki Haley, va afirmar que l’últim desafiament del règim de Kim Jong-un “ha fet que el món sigui més perillós” i va anunciar que en els pròxims dies el seu país presentarà noves sancions contra el país asiàtic. D’altra banda, va advertir que els EUA tallaran les relacions comercials amb els països que mantinguin relacions econòmiques amb Pyongyang que violin les resolucions de l’ONU. I, més concretament, amb la Xina, el màxim soci comercial de Corea del Nord, va apuntar.

Pressió a la Xina

Des la seva arribada a la Casa Blanca, Trump ha amenaçat Pyongyang diverses vegades i ha pressionat la Xina perquè solucioni el conflicte a la península de Corea. Les seves estratègies, però, no han obtingut cap resultat. I ahir, des de Twitter, va expressar la seva frustració amb el gegant asiàtic, ja que creu que no ha fet prou per posar fi al programa nuclear nord-coreà.

“El comerç entre la Xina i Corea del Nord va créixer gairebé un 40% durant el primer trimestre -va tuitejar el president americà-. Pensàvem que la Xina treballaria amb nosaltres, i ho havíem d’intentar”. El règim nord-coreà realitza aproximadament un 90% del seu comerç amb la Xina.

A principis de la seva presidència, poc després de la seva reunió amb el president xinès, Xi Jinping, Trump es va mostrar esperançat que els dos líders poguessin treballar junts contra l’amenaça nuclear nord-coreana. I per aquesta raó va rebaixar els seus atacs contra el govern xinès en matèria econòmica i comercial. Això, però, podria canviar en els pròxims mesos.

Malgrat l’amenaça de la primera potència militar i la condemna de la comunitat internacional, el líder del règim nord-coreà, Kim Jon-un, va mantenir ahir el seu desafiament contra els Estats Units. “Enviarem freqüentment paquets amb regals grans i petits als ianquis”, va dir el mandatari, segons l’agència estatal del país, KCNA. A més, va assegurar que el seu país “en cap cas posaria ni les seves armes nuclears ni els seus coets balístics sobre la taula de negociacions” i que no pensa retrocedir “ni tan sols un centímetre” en el seu objectiu de reforçar les seves capacitats nuclears. Les seves paraules suggereixen que Corea del Nord continuarà fent proves d’armes nuclears fins que aconsegueixi míssils atòmics capaços d’arribar a qualsevol lloc dels Estats Units.

La imatge de Kim Jong-un

El govern de Kim considera que les armes nuclears són clau per a la seva pròpia supervivència. “El programa nuclear [nord-coreà] té un doble propòsit: dissuadir les amenaces externes, però també reforçar la força i la imatge de Kim”, explica l’analista del Consell de Relacions Exteriors Eleanor Albert.

Dilluns, un dia abans del 4 de juliol -el Dia de la Independència dels Estats Units-, el règim nord-coreà va llançar amb èxit un míssil intercontinental amb capacitat per arribar a territori nord-americà, concretament a Alaska. Corea del Sud i els Estats Units van respondre immediatament a aquest nou desafiament amb assajos militars conjunts.

Els dos països van llançar múltiples míssils en direcció al mar del Japó l’endemà de la nova prova del règim asiàtic, que, en paraules del seu líder, era un “regal per als bastards americans” en la seva diada nacional. El flamant president sud-coreà, el progressista Moon Jae-in, va coordinar aquesta demostració de força militar amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump. Corea del Nord ja havia exposat en altres ocasions l’efectivitat dels seus míssils de curt i mitjà abast, però mai havia pogut demostrar que tenia projectils capaços d’arribar als Estats Units. El seu llançament va sorprendre els serveis d’intel·ligència nord-americans, que van admetre la nova capacitat del règim.

En els últims anys el Pentàgon ha gastat milers de milions de dòlars per idear un sistema de defensa antimíssils adaptat a la possible capacitat de Corea del Nord d’atacar als EUA amb un míssil nuclear. De fet, el 30 de maig les forces nord-americanes van tenir èxit en el seu programa de defensa per interceptar míssils intercontinentals.