Els EUA reforcen la seva presència militar a l'Indo-Pacífic per contenir la Xina
Blinken visita Pequín per parlar sobre la situació de la regió, mentre Washington continua armant Taiwan i altres aliats de la zona
WashingtonQuan aquest dimecres el president Joe Biden signava el paquet d'ajuda per a Israel, Ucraïna i els aliats de l'Indo-Pacífic, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, viatjava a la Xina per reunir-se amb Xi Jinping i els alts càrrecs de Pequín per parlar sobre les relacions entre les dues potències. Encara que bona part del protagonisme se l'ha emportat l'ajuda per a Kíiv, els 8.000 milions per als aliats de l'Indo-Pacífic, entre els quals s'inclou Taiwan, formen part de l'estratègia de reforç militar que fa temps que els EUA estan desplegant a la regió. Washington amb la mà esquerra esperona les polítiques de contenció al creixement de la Xina, mentre amb la dreta intenta tenir una bona relació amb el gegant asiàtic, que se sent acorralat amb aquest desplegament.
La poma de la discòrdia a l'Indo-Pacífic és l'illa de Taiwan: el president xinès Xi Jinping ja va dir el desembre del 2023 que "la reunificació" amb Taipei és inevitable. El gegant asiàtic considera Taiwan com el seu "territori sagrat" i està disposat a reclamar-ne el control fent ús de la força si cal. Les reiterades maniobres militars que ha fet durant els últims anys l'exèrcit xinès a prop de l'illa no han fet més que augmentar la pressió sobre l'illa. L'interès dels Estats Units per aquest territori no només està en el fet que l'illa és el primer productor mundial de microxips, sinó que és un enclavament clau per contrarestar l'expansionisme comercial i el rearmament militar xinès. Biden ja va dir que l'exèrcit nord-americà no dubtaria a defensar Taiwan si es produïa una invasió xinesa.
El paquet d'ajuda, que ja s'ha fet efectiu amb la firma de Biden, preveu mantenir i actualitzar l'equip militar de Taiwan. D'altra banda, l'illa també ha firmat contractes amb els EUA per obtenir avions de combat F-16V, tancs de batalla M1 Abrams i sistemes de coets Himars, els quals els nord-americans també han enviat a Ucraïna.
Tot i que la política de desplegar un cinturó de contenció contra l'expansió de la influència xinesa a l'Indo-Pacífic la va iniciar el president Barack Obama, ha estat durant el mandat Biden quan s'ha ampliat i reforçat l'accés militar nord-americà a les bases de les nacions aliades de la zona.
No tot és Taiwan
Més enllà de l'estreta relació amb Taiwan, que forma part de la primera línia de defensa davant la Xina, Washington també ha reforçat l'aliança amb altres països com el Japó i les Filipines. A principis d'abril, el primer ministre del Japó, Fumio Kishida, i el president de les Filipines, Ferdinand Marcos Jr., van reunir-se amb Biden a la Casa Blanca per reforçar les relacions davant la Xina. En una roda de premsa conjunta entre Biden i Kishida, es va anunciar que per primera vegada els EUA, el Japó i Austràlia crearan una xarxa per a la defensa aèria de míssils.
El Japó ja fa temps que intenta guanyar pes dins de la política internacional i s'ha acostat als EUA. L'any passat, juntament amb Corea del Sud, també va segellar un acord de defensa tripartit amb Washington. El mes de gener d'enguany, Tòquio va signar amb els Estats Units l'adquisició de fins a 400 míssils de creuer Tomahawk, que poden atacar vaixells i objectius en terra a més de 1.850 quilòmetres de distància. Des que va començar la guerra d'Ucraïna, tant Washington com Tòquio comparteixen la por que la Xina se senti envalentida per atacar Taiwan, fet que provocaria una crisi a tota la regió.
Amb les aliances en aquests punts estratègics (Taiwan, el Japó, les Filipines i Austràlia), els Estats Units han aconseguit construir una xarxa de pressió sobre el mar de la Xina Meridional. Segons el New York Times, el subsecretari de Defensa per als Assumptes de Seguretat de l'Indo-Pacífic va explicar que les forces nord-americanes han estat distribuïdes en unitats més petites i mòbils al llarg de la regió. L'objectiu seria contrarestar les capacitats de les forces xineses per atacar portaavions o bases militars nord-americanes a Okinawa (Japó) o Guam.
L'escalada de tensió l'abril de l'any passat al mar de la Xina Meridional, amb simulacres d'un atac contra Taiwan a prop de l'illa, va ser un senyal d'alerta per als nord-americans que el seu suport a Taipei potser no era suficient per frenar Pequín. Un any després, Washington està apuntalant les bases per estrènyer el cercle entorn de la Xina. El gest, però, té una intenció més dissuasiva que d'enfrontament. Ara mateix no és desitjable un conflicte amb la Xina, i una bona mostra d'això és la visita de Blinken aquesta setmana per reunir-se amb Xi Jinping i altres funcionaris per parlar sobre l'activitat de la Xina en aquesta àrea. El to ha estat més que conciliador.