Macron vol una missió de pau a Ucraïna: "És el moment que Europa faci valer tot el seu pes"
El president francès estudia amb dirigents militars d'una trentena de països el desplegament d'almenys 20.000 soldats
ParísUna trentena de països de la Unió Europea i l'OTAN s'han reunit a París aquest dimarts, convocats pel president de França, Emmanuel Macron, i representats pels caps de l'estat major de defensa, per perfilar la proposta franco-britànica d'enviar una missió de pau a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc. La idea és desplegar entre 20.000 i 30.000 soldats sobre el terreny per garantir que Rússia compleix els acords. "La reunió és una primera pedra sobre les garanties de seguretat", resumia el ministre de Defensa francès, Sébastien Lecornu. Macron anava una mica més enllà: "És el moment que Europa faci valer tot el seu pes".
Entre els països representats, que són els que "desitgen assumir les seves responsabilitats" amb Ucraïna, segons Macron, hi ha Espanya, la majoria dels socis de la UE i altres aliats com el Regne Unit i el Canadà. El gran absent ha estat els Estats Units, que, segons alguns mitjans francesos, no ha estat convidat. El president nord-americà, Donald Trump, no s'oposa al desplegament de tropes europees a Ucraïna quan les converses de pau arribin a bon port, però rebutja participar-hi.
Els països disposats a enviar tropes a Ucraïna -sobretot França i el Regne Unit- consideren que la participació dels EUA en la futura missió de pau, encara que sigui sense desplegar soldats, és indispensable. Segons fonts de l'Elisi, en la reunió a París d'aquest dimarts, les capitals han demanat que la futura missió de pau estigui vinculada a l'OTAN . En els debats s'ha parlat de la importància de que la missió tingui garanties de seguretat. Aquestes garanties, segons les mateixes fonts, "no han d'estar separades de l'OTAN i les seves capacitats". Per tant, d'alguna manera Washington s'hi hauria d'involucrar.
Garantia davant Moscou
Els europeus creuen que l'única garantia que Rússia no violi els futurs acords de pau i torni a atacar Ucraïna quan estiguin desplegades tropes internacionals és que els EUA participin en la missió de pau. Desplegar només 20.000 soldats sense el suport de Washington no tindria un efecte dissuasiu davant Moscou, estimen els europeus. Que Trump es comprometi a donar suport a la missió, sigui amb efectius aeris, proporcionant dades d'intel·ligència o acceptant que s'utilitzin les capacitats de l'OTAN, és una qüestió clau.
La reunió és també un missatge adreçat a Trump: malgrat les reticències d'un bon grapat de capitals a enviar tropes a Ucraïna, l'èxit de la convocatòria demostra que una gran majoria de països occidentals estan compromesos amb el país liderat per Volodímir Zelenski. De fet, en la reunió de París s'ha deixat clar que s'ha de donar suport i garanties de seguretat a Ucraïna "a llarg termini".
El cap de l'estat major de la defensa d'Espanya, Teodoro López Calderón, també ha participat en la reunió de París. Tot i això, la posició oficial del govern espanyol continua sent que és "prematur" parlar d'una missió de pau quan tot just comencen les negociacions. Fonts de l'executiu subratllaven aquest dimarts que Espanya anava a la reunió amb l'ànim d'escoltar i conèixer detalls de la missió i que la seva presència no indica que ja s'hagi decidit participar-hi.
