Els EUA veuen insuficients les mesures d'Israel per l'arribada d'ajuda humanitària a Gaza

El secretari d'estat nord-americà Antony Blinken demana accions "concretes" i "mesurables" a canvi del seu suport a Tel-Aviv

La ciutat de Gaza destrossada.
3 min

WashingtonIsrael ha escoltat l'advertència del president Joe Biden que si no rebaixava la seva brutal ofensiva sobre Gaza hi hauria conseqüències. Poques hores després de la trucada entre el líder nord-americà i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, que ha suposat un punt d'inflexió en les seves relacions, la Casa Blanca anunciava que l'estat hebreu obriria noves vies per a l'entrada d'ajuda humanitària. El divendres a la matinada, el gabinet de guerra israelià ho confirmava. Tot i que els EUA ho celebren, el secretari d'estat nord-americà Antony Blinken ja ha avisat que no creuen que la mesura sigui suficient per complir amb les exigències per millorar la situació humanitària. Washington no afluixarà tan ràpidament la pressió sobre Tel-Aviv.

Entre les mesures anunciades pel govern israelià, s'hi inclouen el compromís d'obrir el port d'Ashdod (ubicat a 37 quilòmetres del nord de Gaza) i el pas fronterer d'Erez per crear una nova ruta perquè l'ajuda humanitària arribi al nord de la Franja. De moment no s'ha posat una data per a la reobertura d'aquest pas que va ser atacat per Hamàs el 7 d'octubre, però sí que les autoritats israelianes han dit que s'activarà de manera "temporal". Tampoc han especificat les quantitats ni els objectes que hi deixaran passar.

"Són passos en la bona direcció, però el test real són els resultats i això és el que esperem veure en els pròxims dies i en les pròximes setmanes", ha dit Blinken aquest divendres des de Brussel·les. El secretari d'estat nord-americà celebra que s'obrin noves vies per a l'arribada d'ajuda, i espera que Israel complexi amb la seva paraula, però també reclama accions tangibles per garantir la protecció dels civils i els treballadors humanitaris. A més, també ha dit que els Estats Units esperen veure un "millor sistema de coordinació" perquè l'ajuda es pugui distribuir de manera segura a Gaza. El comboi de World Central Kitchen que va ser atacat dilluns estava desplaçant-se pel terreny en comunicació amb l'exèrcit israelià, segons va denunciar l'ONG en un comunicat.

Biden ja va exigir a Netanyahu el dijous que Israel havia d'implementar una sèrie de mesures "concretes" i "mesurables" per solucionar la situació de la població i garantir la protecció dels civils i treballadors humanitaris a Gaza. En cas de no fer-ho així, podria haver-hi conseqüències en el suport dels Estats Units cap a Israel. El president va demanar un alto el foc i va pressionar el primer ministre israelià perquè arribi a un acord "sense demora" amb Hamàs per alliberar el centenar d'ostatges que encara té. Aquest divendres, un dia després d'haver exigit a Netanyahu accelerar les negociacions, Biden també ha demanat a Egipte i Qatar que empenyin Hamàs per tancar un acord.

La mort dels set cooperants de WCK s'ha convertit en un punt d'inflexió en les relacions entre Washington i Tel-Aviv, després de setmanes de tensió a l'alça entre els dos socis. La resposta d'Israel és un clar gest per intentar desinflamar la situació, no només per les amenaces de Biden, sinó també perquè alguns congressistes demòcrates estan començant a plantejar-se si utilitzar la seva influència per restringir l'enviament d'armes a l'estat hebreu.

La pressió també arriba des de la Unió Europea i del Regne Unit, que també han mutat considerablement la seva política cap a Israel: del suport total del principi a qüestionar cada cop més l'ofensiva de Netanyahu a Gaza, que ha deixat la Franja devastada. Malgrat això, tant els EUA com altres socis occidentals han continuat armant Israel.

Investigació "independent" i "exhaustiva"

Blinken ha tornat a demanar des de Brussel·les una investigació "independent, exhaustiva i pública" sobre què va fallar dilluns. L'exèrcit israelià ha promès realitzar una ràpida investigació per aclarir què va passar i de moment ja ha anunciat la destitució de dos oficials implicats en l'atac. L'explicació que dona pel llançament de tres míssils contra el comboi del WCK (en què dos dels tres vehicles anaven amb el logotip) és que va ser un error d'identificació.

Els primers resultats de la investigació israeliana no fan més que renovar la malfiança de les ONG respecte a l'exèrcit israelià. Tal com va dir Blinken aquest dijous, la mort dels 7 treballadors de WCK no "ha estat el primer incident d'aquest tipus". Des que va començar la guerra de Gaza el 7 d'octubre passat, 196 cooperants han mort segons dades de l'Aid Worker Security Database. Del total de voluntaris morts sota foc israelià, 174 han treballat per a l'ONU i almenys cinc per a Metges Sense Fronteres. En total més de 33.000 palestins ja han mort en el conflicte des que va començar, mentre que la majoria dels habitants de la Franja estan sota risc de fam "imminent", segons va avisar l'ONU el mes passat.

stats