Henry Sanderson: "Europa dependrà de la Xina almenys una dècada si vol arribar a zero emissions"

BarcelonaL'especialista en mineria i matèries primeres del Financial Times durant els últims sis anys Henry Sanderson també és un expert en la Xina, on va viure del 2007 al 2014 com a reporter de Bloomberg. Ara treballa per a l'agència de dades i preus del liti Benchmark Mineral Intelligence, i ha publicat fa poc Volt Rush. The Winners and Losers in the Race to Go Green (Oneworld Publications). Sanderson va ser a Barcelona per participar en el cicle de debats Matèries primeres del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb una ponència sobre terres rares.

Com de dependents som de les terres rares, el liti i altres minerals crítics?

— Per arribar al zero net d’emissions [el 2050, com diu l’Acord de París] hem de desplegar ràpidament l’eòlica, la solar i les bateries. I per fer-ho haurem de dependre de la Xina almenys en aquesta dècada. I no és tant per les primeres matèries, sinó pel processament d’aquests materials i la producció de tecnologia per a les energies netes. La Xina controla un 90% de la cadena de subministrament de l'energia solar i té el 80% de les bateries del món, per exemple. Si ens fixem ara en les cadenes de subministrament, tots els minerals s'extreuen i s'envien a la Xina.

I la Xina també té mines.

— La Xina té molt de carbó, però no té gaire liti ni altres coses, i ha d'anar a l'exterior a invertir en mines. El que sí que té són moltes terres rares: prop del 100% del mercat. També el grafit, que és molt important: quasi el 100% de la producció és a la Xina. Així que Europa i Occident estan en una situació complicada perquè, alhora, les relacions amb la Xina s'han deteriorat bastant.

I com està exercint la Xina aquest poder?

— No els hem vist aturar les exportacions ni res d'això. El que veiem és que les empreses xineses s'estan beneficiant de la necessitat d'Occident de descarbonitzar l'economia. I ho veiem al Regne Unit, on jo visc, on una empresa xinesa està construint ara una fàbrica de bateries, l'única del país. Als Estats Units, Ford Motors va fer un acord per llicenciar la tecnologia d'una empresa xinesa per construir una planta de bateries als EUA. Per fer complir la prohibició de vehicles de combustió a partir del 2035, podríem veure arribar vehicles elèctrics xinesos a Europa o, si no, seran bateries xineses o matèries primeres.

El que sorprèn és que políticament la Xina està molt menys compromesa amb la lluita climàtica que Europa, i, en canvi, va un pas endavant en la tecnologia verda.

— Des del punt de vista xinès, tenen un problema perquè tenen molt carbó i volen seguir cremant-ne de moment per no tenir talls d'electricitat. Però al mateix temps han estat molt agressius en el desenvolupament i producció d’energies netes. Però el més interessant és que la Xina no sempre va ser dominant. Totes aquestes tecnologies es van inventar a Occident. Alemanya tenia una bona indústria solar abans, i fins i tot els Estats Units. Però moltes d'aquestes indústries es van traslladar a la Xina perquè era molt competitiva en costos de producció. I ara la Xina ha escalat i augmentat molt la producció.

La troballa de terres rares a Suècia serà clau per trencar aquesta dependència?

— Pot ser. Però trigarà molt de temps. Entre el descobriment i la producció d'una mina poden passar deu anys, com a mínim. Per això dic que en aquesta dècada dependrem de la Xina per fer la transició. Potser traiem terres rares de Suècia, però ara mateix les hem d'enviar a la Xina per processar-les.

Com ha afectat la guerra d'Ucraïna?

— Crec que ha accelerat el canvi a les renovables. És cert que hem vist un retorn al carbó a Alemanya, per exemple, però crec que és un fenomen de curt termini. Crec que la principal lliçó del conflicte és que no volem dependre d'un sol país en aquest sector. Ara bé, no ens podem despendre de la Xina de la nit al dia, però hem de començar a diversificar. Per això la UE està ultimant un acord de lliure comerç amb Xile [pel liti] i està en converses amb la República Democràtica del Congo [on hi ha cobalt]. Aquest mes aprovarà la llei de materials crítics. Però hauria d'esforçar-se també a crear plantes per processar aquests materials i per tenir altres esglaons de la cadena de producció.

Si el conflicte a Taiwan esclata, creu que la Xina podria tancar l'aixeta d'aquests materials?

— Aquest és el gran risc. Si passa alguna cosa amb Taiwan, podria ser un desastre per a moltes coses per a tota l'economia global. Però també crec que la Xina és diferent de Rússia: està molt més integrada en l'economia global.

Quin d'aquests materials és més crític?

— El liti, que es preveu que creixi un 300% fins al 2030, però també el grafit i les terres rares. El níquel per a les bateries també augmentarà un 300%. I per fer plaques solars cal el polisilici. El coure també és un problema, perquè necessitem coure per electrificar la xarxa, i les mines de coure són molt grans i cares, i no són fàcils de posar en producció.