Guillem Monsonís: "Europa no està preparada per a una guerra, només aguantaria uns dies"

ParísGuillem Monsonís, francès net de valencians exiliats, és expert en defensa i responsable de comunicació de KNDS França, l’empresa pública francesa de Defensa. Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el grup francoalemany KNDS ha vist explotar la demanda. El 2024 la multinacional va veure com s’incrementaven les comandes un 40% respecte a l’any anterior i va facturar 3.800 milions d’euros. Per adaptar-se als temps de guerra, el grup ha contractat 1.000 treballadors més, ha augmentat la producció i es prepara per donar resposta a la petició del president de França, Emmanuel Macron, que ha reclamat a la indústria francesa de defensa que produeixi “més i més ràpid” per fer front a l’amenaça russa i a l’allunyament dels Estats Units. 

Amb la guerra a Ucraïna primer i ara amb un distanciament dels EUA, Macron i també Brussel·les reclamen un rearmament d’Europa. La indústria europea està preparada?

— El rearmament ja va començar l'estiu del 2022. Des d’aleshores hem passat, en molt poc temps, d'un sistema econòmic en què nosaltres produíem només quan teníem encàrrecs, a un model híbrid en què per primera vegada hi ha estocs. Per produir més i més ràpid hem hagut de constituir importants estocs de matèria primera, de peces que necessitem per als sistemes d'artilleria.

Ara, amb Trump com a president dels EUA, Macron ha reclamat que la indústria de defensa produeixi més i més ràpid. És possible ampliar la producció a curt termini?

— No es pot fer d'un dia per l'altre. És molta inversió, són línies de producció, és canviar completament, produir sistemes d'artilleria o municions sense demanda. Avui l’exèrcit i la indústria europea no estan plenament configurats per a una guerra d’alta intensitat. Canviar la indústria per produir més implica inversions i temps. Tot i això, en els últims tres anys hem aconseguit apujar molt el nivell de la producció. 

¿Podem dir que ara mateix la indústria europea no té prou capacitat de producció, malgrat l’augment?

— Sí, hi ha primerament un problema de capacitat de producció. A Europa ho sabem fer tot: caces, tancs i sistemes d'artilleria. Però la capacitat de producció no és suficient per armar tots els exèrcits europeus. 

Al voltant del 78% de les compres de Defensa que fan els països de la Unió Europea són a països tercers. ¿Això demostra la dificultat que Europa sigui sobirana?

— Sí, és un problema en si mateix, però és que, a més a més, comprar fora d'Europa fa que els exèrcits europeus tinguin una varietat d'armament molt important, i això impedeix interoperabilitat i impedeix connexions entre els exèrcits, complica que puguin treballar junts. Ara la idea que està sobre la taula és que cal comprar a Europa per no dependre d’altres països i per reforçar la indústria europea. 

¿Europa està preparada per fer front a l’amenaça russa?

— El problema dels exèrcits europeus és que no tenen estoc de municions per durar. L’economia de guerra és tenir la capacitat d'afrontar una guerra o un enfrontament d'alta intensitat, que s’allargui en el temps, que es pugui durar en el camp de batalla més de tres dies. Avui dia, el format dels exèrcits europeus i els estocs que tenen estan fets per durar només uns dies. 

¿Està dient que, si Rússia ataca un país comunitari, Europa només podrà aguantar la guerra tres dies?

— La qüestió és que si demà Rússia ataca Europa, no tenim capacitat... Hauríem de comprar fora. És a dir, tenim capacitat de defensa. Tenim prou sistemes, prou avions, prou carros, però no podem durar perquè no tenim prou municions. La força de Rússia és la quantitat d’armament i sistemes que té. Un exemple: al principi de la guerra a Ucraïna, Rússia tirava 50.000 obusos diaris. La capacitat de KNDS és de fabricar 100.000 obusos d'artilleria per any. No es pot comparar. I aquest és el problema. Europa té mitjans i té un avantatge tecnològic, però no té independència en intel·ligència, en transport estratègic i en logística per poder durar en una guerra.

Però si un país europeu és atacat, els Estats Units, que formen part de l’OTAN, haurien de defensar Europa.

— Els Estats Units també tenen problemes de municions. Però t’explico una cosa: fins i tot els aliats, que pensem que seran aquí per ajudar si hi ha una guerra o un problema, no sempre actuen així. Quan va començar la guerra a Ucraïna, Suècia tenia pólvora propulsiva, que és molt important perquè et permet propulsar l’obús d'artilleria dins del tub. França no en tenia i en volia comprar a Suècia. Doncs aquest país va dir que no, que la prioritat era el seu exèrcit. Això és normal, cada país vol prioritzar el seu exèrcit i si en sobra, vendre als aliats. És el mateix que va passar amb la vacuna de la covid: si no tenim capacitat pròpia per produir, mai estarem segurs que quan necessitem alguna cosa la tindrem.

Macron fa molts anys que reclama que Europa sigui autosuficient, que depengui menys dels EUA en defensa. Ha estat un visionari?

— Jo ho remuntaria fins i tot abans de la Unió Europea. La idea va ser del general De Gaulle, que va dir que per a la seguretat i la sobirania de França no es podia dependre de cap de les dues grans potències de l'època. Per això França necessitava un armament nuclear propi, armament, programes per a la independència energètica, militar. Per això França va negar-se a tenir bases militars nord-americanes al seu territori. Malgrat tot, encara hi ha molta dependència.  

¿Això té a veure amb el fet que els EUA controlen els softwares dels avions dels exèrcits europeus? 

— El tema del software és el més visible i el més espectacular perquè des de Washington es pot controlar que el teu avió no s’enlairi. Però és que és molt més que això. Qualsevol cargol americà per fabricar avions o material militar té una llicència de venda. Això implica que els Estats Units poden posar límits a l’ús d’un sistema militar si està fet amb els seus cargols. Sense parlar dels països europeus que continuen comprant sistemes americans, com Grècia, com Alemanya, com Bèlgica... I si hi ha dependència, no hi ha autonomia estratègica. No hi ha sobirania.