Europa ofereix accelerar el seu rearmament per salvar el suport de Trump a Ucraïna

LondresEuropa passa per l'adreçador d'un Donald Trump més alineat amb Moscou que no pas amb Kíiv. Els líders d'una quinzena llarga de països s'han reunit aquest diumenge a Londres per bastir una estratègia de suport a Ucraïna que condueixi a una pau duradora i, en un intent d'implicar-hi els Estats Units, han promès un augment significatiu en el capítol de defensa i presentar un pla al president Trump. Sense el "rearmament accelerat i massiu del continent" de què ha parlat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no hi ha pràcticament cap possibilitat d'aconseguir que les "garanties de seguretat" que demana Volodímir Zelenski comptin amb el suport dels Estats Units.

Mentre no s'arriba a l'alto el foc, si és que s'aconsegueix, els països participants en la cimera, més la Unió Europea i l'OTAN, han acordat que mantindran el flux d’ajuda militar a Ucraïna i que continuaran augmentant la pressió econòmica sobre Rússia. Igualment, s'han refermat en la idea que s'ha de garantir la sobirania d’Ucraïna i que Kíiv ha de ser present en les hipotètiques negociacions amb Moscou. I, amb independència de què finalment hi hagi un armistici, es continuaran reforçant les seves capacitats defensives per evitar qualsevol futura agressió russa. També es reforçarà la sobirania del país en matèria energètica.

A més, l'amfitrió de la trobada, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha ratificat, al final de la reunió, el seu compromís de contribuir a la formació d'una força de pau "amb tropes sobre el terreny i avions a l’aire" en el moment en què s'aturin els combats. Starmer ha assegurat que "França i altres" participaran en el que ha anomenat la "coalició dels estats disposats". Però no ha anat més enllà i ha deixat els possibles anuncis dels països participants per als seus caps de govern respectius. Més de tres hores després de la reunió, cap país ha concretat res. Tampoc el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "No totes les nacions s'hi podran implicar directament –ha continuat Starmer–, però això no pot significar inacció. Els qui hi estiguin disposats ho han de començar a planificar urgentment. Ens trobem en un moment decisiu de la història; aquest no és el moment de parlar més, sinó d’actuar. És hora de fer un pas endavant, liderar i unir esforços darrere d’un nou pla", ha manifestat també Starmer.

La Moncloa es va limitar a enviar un comunicat assegurant que durant la reunió “no s’ha concretat cap pla, però s’han realitzat avenços importants”. Espanya s'ha compromès a seguir participant en la "reflexió estratègica per aconseguir com més aviat millor una via per a la pau” a Ucraïna. 

El premier ha insistit que "Europa ha d’assumir la major part de l’esforç per garantir la pau al nostre continent", que ha de partir del fet de "situar Ucraïna en la posició més forta possible" per poder negociar en les millors condicions. Però Starmer també ha admès que "per tenir èxit [el pla de Londres, París i altres], aquest projecte ha de comptar amb un ferm suport dels Estats Units. És per això que treballem estretament amb els EUA".

Preguntat sobre la hipotètica participació de Washington, a la qual el president Donald Trump és molt reticent, Starmer ha comentat que hi va parlar dissabte a la nit i que el republicà estaria d'acord amb aquesta fórmula: "No faria un pas en aquesta direcció si no cregués que és una acció que donarà un resultat positiu per garantir que avancem junts –Ucraïna, Europa, el Regne Unit i els Estats Units– cap a una pau duradora". I la pau duradora que volen Starmer, Macron i Zelenski necessita la cobertura dels EUA.

Pla per rearmar Europa

I si els Estats Units han d'acabar jugant la partida, la Unió Europea ha de ser el finançador fonamental dels pròxims capítols de la pugna amb Moscou, tal com vol Trump. No en va, al final de la reunió, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que dijous vinent presentarà a la reunió del Consell Europeu un "pla integral sobre com rearmar Europa".

"Una cosa està molt clara –ha continuat Von der Leyen–: necessitem un augment significatiu en defensa. Hem de fer un pas endavant. I necessitem un pla clar i ambiciós de la Unió Europea, tant per als estats membres com per a iniciatives comunes de defensa europea, com ara escuts aeris avançats. Necessitem un enfocament europeu coordinat". I per suportar l'esforç econòmic que implicarà, "també cal que els estats membres disposin de més marge fiscal per incrementar la seva despesa en defensa". En altres paraules, més deute per tenir més armes. Amb tot, almenys dos països dels 27, l'Hongria de Viktor Orbán i l'Eslovàquia de Robert Fico, ja han mostrat el seu desacord amb la posició més comuna a Brussel·les per alinear-se amb l'acostament de Trump a Vladímir Putin.

Si els següents dies l'esbós de pla de Londres i París s'acaba materialitzant, i Washington l'accepta, es podria reconduir el trencament que divendres va tenir lloc a la Casa Blanca entre Trump i Zelenski, arran de l'emboscada de què va ser víctima el president ucraïnès.

La gran pregunta continua en l'aire, però. Els Estats Units s'implicaran en la protecció d'hipotètiques forces europees sobre terreny ucraïnès? Mark Rutte, el secretari general de l'OTAN, ho ha expressat en els següents termes: "Podem aconseguir el compromís dels Estats Units en aquestes garanties de seguretat? Les visites de la setmana passada del president francès i del primer ministre britànic han ajudat a avançar en aquesta discussió. Jo mateix vaig tenir una trucada molt positiva amb el president Trump dijous passat. Però el debat continua, i els nord-americans tenen raó a l'insistir que el primer objectiu ha de ser assegurar un alto el foc. Al mateix temps, hem de treballar en paral·lel per garantir que estem preparats". És a dir, Rutte advoca per la mateixa idea del rearmament a marxes forçades que ha pregonat Von der Leyen.

Paper clau de Meloni

Abans de l'inici de la trobada dels líders europeus, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha mantingut una reunió bilateral amb Starmer. La raó és que el premier la vol embarcar en el projecte amb Macron i possiblement amb algun altre país per plantar-se davant de Trump. Meloni manté una relació molt pròxima amb Trump i Elon Musk, i Londres entén que també podria tenir un paper rellevant a l'hora de suavitzar i convèncer el president nord-americà. Així també ho ha expressat Meloni poc abans d'arribar a Downing Street: "És molt important evitar el risc que Occident es divideixi. I crec que en això el Regne Unit i Itàlia poden tenir un paper important en la construcció de ponts [amb Washington]".

Meloni també ha demanat la celebració d'una cimera entre els Estats Units i la Unió Europea. Una reunió molt improbable, atès el que ha declarat aquesta setmana Trump afirmant que la UE es va crear "per fotre" els Estats Units. Una mentida més del president, ja que la Unió es va fundar per prevenir més guerres al continent. A més, és sabut que el republicà no creu en les relacions multilaterals. Prefereix molt més les bilaterals.

Meloni també s'ha trobat amb Zelenski abans de la cimera. De les paraules del president ucraïnès a X es dedueix que Roma podria participar en la iniciativa de pau impulsada per Macron i Starmer. Zelenski ha escrit que la reunió ha estat "productiva" per tirar endavant un "pla conjunt per posar fi a la guerra amb una pau justa i duradora".

A part de totes les dificultats que implica posar els aliats europeus d'acord, un altre problema, i molt seriós, és el parer de Moscou. Un cop més, aquest diumenge el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha desmentit Donald Trump, que en presència de Macron va assegurar dilluns passat que Putin no tindria problemes per acceptar la presència de tropes occidentals a Ucraïna.

Lavrov ha elogiat Trump per haver dit "francament" que vol posar fi a la guerra a Ucraïna, però ha increpat Europa per intentar "continuar" el conflicte. En declaracions als mitjans estatals russos, també ha advertit els aliats "arrogants" d'Ucraïna que no enviïn tropes de manteniment de la pau a Ucraïna en cas d'alto el foc. "Occident no pot explicar què passarà amb el territori d'Ucraïna si s'hi despleguen forces de pau europees". Una amenaça velada i una nova demostració que el veritable eix que opera ara és el Putin-Trump. Tant és així que en la seva intervenció davant els mitjans de comunicació russos Lavrov ha afirmat: "Els passats 500 anys han estat els europeus els que han alimentat els conflictes". Cap referència a l'imperialisme dels Estats Units durant el segle XX. Ni menys encara al de la Unió Soviètica durant la Guerra Freda.

Trump-Putin: història d'una estranya amistat