Evo Morales torna a Bolívia després d'un any a l'exili
L'expresident ha entrat al país l'endemà de la presa de possessió de Luis Arce com a nou mandatari
BarcelonaEvo Morales ja torna a ser a Bolívia. L'expresident ha tornat a trepitjar el seu país aquest dilluns a les 9 h (les 15 h, a Catalunya) després de gairebé un any d'exili, i just l'endemà que el nou president sorgit de les eleccions del mes passat, Luis Arce, prengués possessió del càrrec.
"No dubtava que tornaríem, però no estava segur que fos tan aviat, una cosa tan històrica i tan inèdita, gràcies a la unitat del poble bolivià i de moltes autoritats i exautoritats del món", ha afirmat Morales, segons recull Efe, just abans de creuar el pont que uneix la ciutat de La Quiaca, a l'Argentina (el país on ha viscut durant els últims mesos) amb la localitat boliviana de Villazón, on l'esperaven centenars de persones que n'han celebrat la tornada. "Estic molt agraït amb al poble bolivià per haver-me rebut amb tant d'afecte", ha dit Morales en un tuit on ha inclòs un vídeo de la rebuda multitudinària que ha tingut a Villazón. En una altra piulada, el que va ser el primer president indígena de Bolívia ha assegurat que avui seria "un dia important" en la seva vida.
Fins al moment de creuar la frontera, Morales ha estat acompanyat del president de l'Argentina, Alberto Fernández, per a qui ha tingut paraules d'agraïment: "Això és una cosa que mai no oblidarem. M'he sentit com a casa. Part de la meva vida es queda a l'Argentina, no m'he sentit abandonat", ha afirmat l'expresident, que ha tornat al seu país acompanyat de qui va ser el seu vicepresident, Álvaro García Linera, i d'alguns dels seus ministres.
Fernández, per la seva banda, ha remarcat que el motiu de la seva presència a La Quiaca era assegurar-se que el seu "estimat company i germà" Evo Morales pogués tornar "a la seva pàtria, d'on mai no hauria d'haver sortir i on mai no hauria d'haver sigut maltractat com ho va ser". "És el deure de cadascú de nosaltres socórrer aquells pobles que es veuen amenaçats o directament danyats per aixecaments com el que van patir l'Evo i Bolívia fa un any", ha afegit el líder argentí, que ha defensat que els països llatinoamericans s'uneixin en una "pàtria gran" que els permeti créixer amb justícia i desenvolupament "no només per a alguns, sinó per a tots", en comptes de "desintegrar-se en individualitats", com, segons ell, ha passat durant els últims quatre anys.
Evo Morales se'n va anar de Bolívia l'11 de novembre de l'any passat, dos dies després de dimitir com a president del país. El mandatari, que liderava el país des del gener del 2006, havia sigut reelegit a les eleccions de l'octubre del 2019 però l'oposició va denunciar que hi havia hagut frau en el recompte i això va desembocar en importants aldarulls a tot el país, que es van saldar amb 37 morts i més de 800 ferits. Per intentar calmar l'ànim, Morales es va comprometre a convocar unes noves eleccions però, tot i així, la policia i l'exèrcit el van pressionar perquè abandonés el càrrec, cosa que finalment va fer el 10 de novembre. L'endemà va deixar el país amb destinació a Mèxic, que li havia ofert asil polític. Però, finalment, al desembre es va traslladar a l'Argentina, on s'ha estat fins aquest dilluns.
El MAS recupera el poder
Amb la dimissió de Morales, la senadora conservadora Jeanine Áñez es va autoproclamar presidenta interina de Bolívia i va mantenir la convocatòria electoral anunciada per Morales, prevista per al 3 de maig, tot i que la pandèmia de coronavirus va obligar a ajornar-la fins al 18 d'octubre. El guanyador de les eleccions va ser Luis Arce, el candidat del Moviment al Socialisme (MAS), el partit de Morales. La seva candidatura va recollir el 55,11% dels vots, molt per davant del 28,83% del principal aspirant de l'oposició, Carlos Mesa. Arce, que va ser ministre d'Economia durant la major part del mandat de Morales, va prendre possessió aquest diumenge.
A més del canvi polític, en el retorn de Morales també hi ha influït el fet que el 26 d'octubre la justícia boliviana va anul·lar l'ordre de detenció contra ell per un suposat delicte de terrorisme i sedició. El govern interí havia presentat aquesta denúncia contra ell el novembre passat, ja que el considerava responsable d'haver incitat a la violència abans de la seva dimissió. Tot i que la causa segueix oberta, amb aquesta decisió Morales ja no corria el risc de ser detingut si tornava a Bolívia.
L'expresident ha remarcat abans de tornar al seu país que, durant els seus gairebé 14 anys de mandat, va treballar per garantir "la sobirania i independència d'un estat" i "la dignitat d'un poble", i ha ofert el seu suport a Arce. Tot i així, el nou president ja va deixar clar que Morales no formaria part del seu govern. "Som un poble que treballem en solidaritat, però també en complementarietat. Compartiré la meva experiència. La lluita continua mentre existeixin l'imperialisme i el capitalisme", ha conclòs el líder indígena.
Després d'haver creuat la frontera, Morales té intenció de fer una minigira de dos dies per alguns punts simbòlics del país: aquest dilluns dormirà a Uyuni, a la regió andina, dimarts visitarà el seu poble natal, Orinoca, i dimecres, just quan es compleixi un any de la seva fugida a l'exili, arribarà a Chimoré, la localitat des d'on va emprendre el seu viatge a Mèxic. Aquesta ciutat, a més, forma part del departament de Cochabamba, on es va instal·lar a principis dels anys 80, on es va estrenar com a líder sindical i des d'on va fer el salt a la política.
