Les execucions a l'Iran es disparen per crear terror: 142 només durant el maig

Diverses ONG i les Nacions Unides alerten d'un augment preocupant que entenen com una mesura de terror per evitar més protestes

Imatge d’arxiu d’una de les protestes contra la mort de Mahsa Amini i la repressió de l’estat iranià.
3 min

BarcelonaDiverses ONG i les Nacions Unides han alertat d'un increment preocupant de les execucions a l'Iran, que entenen com una mesura per infondre la por després de les protestes massives que van esclatar el setembre passat per la mort sota custòdia policial de la noia kurda Mahsa Amini. El règim iranià va reprimir brutalment les manifestacions, en què van morir més de 500 persones i es van detenir més de 20.000 manifestants, segons l'ONG Iran Human Rights (IHR). Aquesta organització, amb seu a Oslo, calcula que almenys 142 persones han estat executades durant el mes de maig, una xifra que suposa el rècord d'execucions mensuals des del 2015. Altres organitzacions, com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i les Nacions Unides, també han alertat que les execucions s'han intensificat de forma dramàtica des de finals d'abril i, tot i que no estan totes relacionades amb les manifestacions antirègim, hi veuen una correlació.

"L'objectiu de la intensificació de les execucions arbitràries és estendre la por per evitar protestes i allargar el seu regnat", ha afirmat en un comunicat el director d'IHR, Mahamood Amiry-Moghaddam, que ha alertat que si no hi ha una "reacció ferma" de la comunitat internacional, amb "mesures punitives pràctiques", centenars de persones més seran executades els pròxims mesos.

Segons aquesta organització, almenys 307 persones han estat executades des del gener, una xifra que representa un increment del 76% respecte al mateix període de l'any passat, és a dir, 174 persones més. La majoria (un 59%), per càrrecs relacionats amb drogues, però l'opacitat judicial fa impossible tenir una imatge clara de la situació. De fet, segons IHR, més del 80% de les execucions fetes l'any passat no es van informar oficialment.

Una xifra "abominable"

El 18 de maig, IHR ja va fer un crit d'alerta després que el règim iranià executés 90 persones en només 18 dies. I l'endemà s'hi van sumar altres organitzacions internacionals, després que les autoritats iranianes pengessin tres participants en les manifestacions de l'any passat. Majid Kazemi, Saeed Yaghoubi i Saleh Mirhashemi van ser detinguts el 21 de novembre durant unes protestes a Esfahan, acusats d'estar implicats en l'assassinat de tres policies, i van ser condemnats a mort pel càrrec conegut com a moharebeh (enemics de Déu).

"Estem alarmats per les informacions de procediments injustos en el cas i profundament pertorbats pel fet que aquests homes hagin estat subjectes a tortures per forçar les seves confessions", van afirmar experts de les Nacions Unides, que van instar el règim iranià a aturar "aquesta horrible onada d'execucions". La Unió Europea i els Estats Units també van condemnar aquestes execucions, a més de diverses organitzacions humanitàries.

Dies abans, el cap de drets humans de l'ONU, Volker Türk, havia alertat del nombre "aterradorament alt" d'execucions aquest any a l'Iran, amb una mitjana de més de 10 persones cada setmana, cosa que convertia el país en un dels principals executors del món. "A aquest ritme, l'Iran va, de manera preocupant, pel mateix camí que l'any passat", va dir Türk, que va informar de 580 persones executades el 2022 –segons IHR, 582–, una xifra "abominable" i la més alta des del 2015, quan hi va haver un pic de 972 condemnats a la pena capital. A més, les dues organitzacions han constatat que entre els executats hi ha un nombre desproporcionat de persones de minories ètniques.

Desenes de persones en risc

Fins ara, l'Iran ha executat set persones relacionades amb les protestes. Segons Amnistia Internacional, almenys vuit persones més han estat condemnades a pena de mort, i desenes més estan acusades de càrrecs que poden ser castigats amb la pena capital.

Dues d'aquestes persones són les periodistes Niloofar Hamedi i Elaheh Mohammadi, a qui el règim iranià acusa de ser agents de la CIA. Hamedi va ser de les primeres a informar de la mort de Mahsa Amini i va publicar una foto dels seus pares abraçant-la al llit de l'hospital de Teheran on va ingressar en coma després d'una pallissa mentre estava sota custòdia policial. Mohammadi va cobrir el funeral de la noia kurda al seu poble, Saqqez, on van començar les protestes que després es van estendre massivament a gran part del país. Les dues periodistes estan empresonades des del setembre passat a la presó d'Evin, a la capital iraniana. Totes dues han passat pels jutjats aquesta setmana, segons informa Aljazeera, en vistes a porta tancada i en processos totalment opacs, com és habitual en aquest país.

stats