Les expropiacions arbitràries del chavisme

Enviada especial a Barinas (Veneçuela)“Es van presentar a la finca a les set del matí i van començar a destrossar la plantació de mandioca”, explica amb cara de circumstàncies Marisela Febres, asseguda en una butaca de casa seva a l’estat de Barinas, uns 500 quilòmetres al sud-oest de Caracas. Després van robar un tractor, els pneumàtics de la maquinària agrícola, els generadors i tota mena d’eines, continua relatant la dona, mentre mostra una infinitat de documents que demostren que aquells terrenys d’una superfície total de 749 hectàrees són indubtablement propietat seva i dels seus quatre germans. Els van heretar del seu besavi, que, a la vegada, els havia adquirit l’any 1920. “Vam recórrer a la policia i a totes les autoritats per recuperar la terra, però ningú no va moure ni un dit”, assegura Febres.

A la finca La Primavera -així es diu la hisenda de Febres i els seus germans- s’hi cultivava blat de moro i mandioca. La producció superava els 4.500 quilos de cereals anuals per hectàrea, diu literalment un certificat oficial expedit per l’Institut Nacional de Terres (INTi) de Veneçuela el juny del 2015, que Febres conserva entre molts altres documents.

Ara, en canvi, la major part de la finca és terra erma, segons es pot observar des de la carretera que limita la hisenda, que és a només uns deu minuts en vehicle de la casa de la propietària. S’hi veuen algunes zones cultivades -però molt poques- i nombroses barraques disperses als terrenys.

“Més de cinc milions d’hectàrees productives han sigut expropiades a Veneçuela des que Hugo Chávez va arribar al poder”, exposa Manuel Cipriano Heredia, que també és de Barinas i hi presideix la Federació de Cambres i Associacions de Comerç i Producció de Veneçuela (Fedecámaras). El govern va indemnitzar-ne els propietaris en algunes ocasions, però en la majoria dels casos el procediment seguit va ser el següent: desenes de persones adeptes al chavisme van assaltar les finques i hi van construir edificacions rudimentàries amb fustes i planxes, mentre les autoritats miraven cap a una altra banda. Això, de fet, és el que va passar a la hisenda La Primavera. Els ocupants van assaltar els terrenys el febrer del 2016, i encara hi són .

La llei de terres, aprovada per Chávez el 2002 per lluitar contra el latifundi, estableix que les finques que no siguin productives seran expropiades pel govern després que un tribunal s’hagi pronunciat si el propietari i l’executiu no arriben a un acord. El chavisme, però, fa justícia pel seu compte, denuncia Febres.

L’Institut Nacional de Terres va informar dissabte a través de Twitter que adjudica les terres de La Primavera a “vint col·lectius camperols de Barinas”, sense cap mena de judici, i tot i que la finca era inicialment productiva. Una fotografia on apareix somrient el director de l’INTi, Luis Soteldo -que també és viceministre de Terres-, acompanya la piulada.

“No sé què farem ara”, sospira Febres visiblement preocupada. Ha perdut la hisenda malgrat haver mogut cel i terra. “Ara vull recórrer a l’ambaixada espanyola a Caracas”, confessa. Els seus orígens són espanyols i és l’única esperança que li queda.

Manuel Cipriano Heredia explica que l’estat de Barinas -on hi ha les terres de Febres i els seus germans- era abans el primer productor de carn de Veneçuela, i el tercer de blat de moro i llet. Ara, en canvi, no produeix gairebé res. “Calculo que el 90% de les terres que han sigut ocupades ara ja no són conreades”, assegura el president de Fedecámaras, que admet que ara mateix té molt por que les seves terres també siguin assaltades o que li robin les panotxes. “Aquest any ja han matat catorze dels meus animals”, declara. Aquest ramader té vaques, vedelles i bous.

Avui dia Veneçuela només produeix un 15% del blat de moro que consumeix, el 40% de la llet i el 30% de l’arròs. Héctor Navarro, que va ser cinc vegades ministre amb Hugo Chávez i que continua pensant que Chávez va ser “el millor president que ha tingut Veneçuela”, admet a l’ARA que es van cometre “errors” amb les terres i que se’n continuen cometent. “S’han fet confiscacions de manera arbitrària, malgrat que les finques eren productives”, declara. “Però jo em pregunto si només va ser responsabilitat de Chávez. Els ministres sovint enganyen el president”, conclou.