Damasc era una festa

Francesc Millan, enviat especial de l'ARA a Damasc, relata en primera persona l'eufòria que es viu a la nova Síria post Al-Assad. Avui és divendres, un dia sagrat per als musulmans, i la celebració és màxima a la mesquita dels Omeies. És el primer divendres després de més de 50 anys d'una dictadura sanguinària, i els carrers bullen. Els milicians rebels, que van prendre el control de la capital en una ofensiva llampec sorprenent, són tractats com a herois.

Tot i l'esperança d'un nou règim davant la caiguda de Bashar Al-Assad, els sirians s'enfronten a un futur incert. Busquen familiars desapareguts, tornen a casa de l'exili i s'intenten recuperar de dècades de violència. També intenten interpretar les intencions del nou govern, liderat pels rebels de Hayat Tahrir al-Sham, vinculats a Al-Qaida. Els jihadistes s’obren al món -i als periodistes-, i han reiterat que treballaran per una Síria en pau, més segura i més conciliadora. Però alguns no se'n refien i temen que vulguin implantar un executiu repressiu amb les minories.

Processó trista a la morgue de Damasc

Des de Damasc, el cap d'Internacional de l'ARA explica a peu de carrer com viuen els sirians la fi de l'horror de la dictadura i la transició a un nou govern, tot mentre Israel aprofita el caos per ocupar territori sirià i bombardejar els afores de la capital.