Per què l’extrema dreta triomfa a l’est d’Alemanya?
Les diferències econòmiques i socials es mantenen entre l’est i l’oest del país malgrat la reunificació
Berlín“ Vollende die wende ” [Completa el canvi] és un dels eslògans que el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) va utilitzar en les tres últimes eleccions regionals a l’est del país, on va obtenir un 25% de vots de mitjana. Al conjunt d’Alemanya, l’AfD en té un 12,6%. Per què l’extrema dreta triomfa tant al que era l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA)?
L’AfD -un partit fundat el 2013, euroescèptic i liberal de dretes- fa constants referències a la caiguda del Mur de Berlín i a la divisió entre l’Alemanya de l’Est (RDA) i la de l’Oest (RFA), unes referències que no són gens gratuïtes. Molts alemanys de l’est se senten ciutadans de segona categoria i senten que són tractats amb arrogància pels de l’oest. Amb la reunificació del país, un 80% dels treballadors de l’est van perdre la feina, i entre un 90% i un 95% de les empreses van haver de tancar perquè no encaixaven dins del sistema capitalista. La RFA es va beneficiar del Pla Marshall; la RDA, no. Per als que tenien més de 50anys va ser complicat reciclar-se, i els que sortien de la universitat van veure com els títols de la RDA no eren convalidats a la RFA.
Diferències salarials
Amb el discurs de voler “completar el canvi”, l’AfD ha aconseguit votants de totes les franges d’edat a l’est d’Alemanya. Trenta anys després de la caiguda del Mur, els sous i pensions de l’oest són més elevats que els de l’est. Segons l’Institut Econòmic Alemany (IW), l’any 2017 el salari mitjà mensual al conjunt d’Alemanya era de 2.479 euros bruts. En canvi, a les regions federals de l’est era de 1.749 euros bruts, o sigui 730 euros menys.
L’atur ha baixat durant els últims quinze anys a l’est del país, però també es manté més elevat que a l’oest (6,3% davant del 4,6%). A l’est s’està invertint especialment al voltant de la ciutat de Leipzig, però regions com Brandenburg i Saxònia estan pendents de com es reestructurarà el sector de l’energia del carbó, que genera molta ocupació però que està obligat a tancar o reinventar-se per una política mediambiental que pretén reduir les emissions de carboni. Poques empreses de l’est han aconseguit conquerir l’oest, amb excepcions com ara el cava Rotkäppchen, la cervesa Radeberger o la xocolata Halloren.
Que l’est voti un partit d’extrema dreta com l’AfD amb arguments com la seguretat i el control també s’explica per la relació amb l’autoritat, amb l’estat. A més, els alemanys de l’est van desenvolupar pocs vincles amb els partits establerts. A l’oest, qui és catòlic vota els cristianodemòcrates de la CDU, i qui treballa en una fàbrica, els socialdemòcrates de la SPD. A l’antiga RDA hi havia un vincle amb uns ideals que van desaparèixer amb el sistema capitalista. Ara el nacionalisme de l’AfD intenta omplir aquest buit en unes regions on la religió no hi juga cap paper: són de les més seculars d’Europa, fruit del llegat socialista de la RDA.
A l’est, clubs de futbol i associacions juvenils són opcions habituals per crear vincles, però moltes d’aquestes entitats tenen un caràcter neonazi o d’ultradreta. A la RDA no es va fer un treball de memòria històrica sobre el nazisme, que sí que es va dur a terme a la RFA, de manera que a l’est del país certes actituds racistes es van normalitzar. Segons la Fundació Konrad Adenauer, l’odi cap a la immigració és d’un 52% a l’antiga RDA, davant del 44% a la resta d’Alemanya. La RDA era socialment més homogènia, cosa que explica un temor més gran pel que és diferent.
Molts dels que van manifestar-se pel canvi ( wende ) a la RDA als anys 80 acusen ara l’AfD de tergiversar la història, ja que aquell moviment ciutadà demanava “un canvi” per fer una revolució cap a una democràcia social, lliure i ecològica. Aquestes mateixes veus es mostren decebudes ara per la democràcia que existeix a Alemanya i Europa, trenta anys després.
