La falta d'oxigen ofega desenes de sistemes sanitaris
La pandèmia agreuja els dèficits estructurals de subministrament i situa 19 països a un pas del col·lapse
BarcelonaDinou països de tot del món, inclosos l'Índia, l'Argentina, l'Iran, el Nepal, les Filipines, Malàisia, el Pakistan, Costa Rica, Equador i Sud-àfrica, corren el risc de veure com el seu sistema sanitari s'enfonsa després de registrar un increment enorme de la demanda d'oxigen, d'un mínim del 20% des del mes de març, i la impossibilitat de satisfer-la. Mentrestant, menys del 20% de les seves poblacions estan vacunades. L'oxigen és una de les eines bàsiques de suport als malalts més greus de covid i des de l'esclat de la pandèmia la demanda global s'ha disparat exponencialment.
Altres estats d'Àsia com ara Laos podrien estar també a punt d'arribar al límit. El mateix fet té lloc al continent africà: Nigèria, Etiòpia, Malawi i Zimbàbue tenen sistemes d'administració d'oxigen molt més primaris que els de les societats occidentals. En aquests casos, un petit augment de la demanda podria generar problemes greus. Són les conclusions a què ha arribat una recerca del Bureau of Investigative Journalism, que s'ha nodrit de dades aportades per la coalició Every Breath Counts, de l'ONG Path i de la Clinton Health Access Initiative.
Molts dels estats esmentats ja experimentaven escassetat d'oxigen abans de l'esclat de la pandèmia. I amb l'actual necessitat addicional, els sistemes de salut no podran suportar gaire més temps tanta pressió. Els experts creuen que la situació es devia haver previst tenint en compte l'experiència del Brasil i el Perú, que van arribar al límit fa mesos. Brasil, en concret, a finals de gener.
Però potser el cas més cridaner per dramàtic ha sigut el de l'Índia. Els hospitals informen de dèficits importants d'oxigen d'ençà que el país lluita contra la segona onada de la pandèmia, especialment greu des de mitjans de març i fins a mitjans d'aquest mes de maig. Tot i que les dades de contagis milloren a poc a poc, es calcula que l'Índia requeria 15,5 milions de metres cúbics addicionals al dia, només per atendre als pacients de covid-19. El volum és catorze vegades més del que necessitava a primers de març, quan encara no s'havien disparat de forma exponencial uns contagis que, en el pic, han arribat a superar els 400.000 diaris.
Per intentar pal·liar la crisi, l'Índia ha prohibit les exportacions d'oxigen líquid. Però l'impacte de la mesura és equivalent a la caiguda de fitxes de dominó. Els països veïns (Pakistan, Nepal, Bangladesh, Sri Lanka i Birmània) depenen de la producció del gegant de la zona. "Si aquests països comencen a experimentar pics [de contagis] del mateix nivell que l'Índia, la situació pot ser que sigui encara pitjor. Perquè en necessitaran tot el subministrament" possible, ha declarat Zachary Katz, vicepresidenta de medicaments essencials de la Clinton Health Access Initiative. I, ara per ara, l'Índia no ha aixecat la prohibició de les exportacions.
Les dades també mostren que el Nepal necessita ara més de cent vegades el volum d'oxigen que al mes de març. La demanda a Sri Lanka s'ha multiplicat per set des de les mateixes dates. Al Pakistan, que pateix ara la tercera onada, gairebé el 60% més de pacients que durant l'estiu passat requereixen subministrament d'oxigen, segons fonts governamentals, que van advertir a finals d'abril que la pressió estava arribant a nivells perillosos.
Un mercat molt valuós
La comunitat internacional ha exigit a les empreses que produeixen oxigen líquid que desviïn els productes dels seus clients industrials cap als hospitals. L'ús mèdic en representa només l'1% de la producció mundial. Els hospitals també poden obtenir el gas de fàbriques que extreuen l'oxigen de l'aire i de màquines portàtils de concentració. No obstant això, les dades de Gasworld Business Intelligence, consultoraque analitza el mercat mundial de gasos industrials, mostren que molts dels països més necessitats continuarien tenint escassetat d'oxigen per als hospitals encara que s'hi dediqués tota la producció local.
A l'Iraq, per exemple, les companyies de gas poden produir al voltant de 64.000 metres cúbics d'oxigen líquid al dia, un terç de la quantitat que requereixen els pacients de covid-19 del país. A Colòmbia la indústria només proporciona 450.000 metres cúbics al dia, menys de dues terceres parts del que cal. Al Perú, les empreses de gas només cobreixen el 80% de la demanda si es desvia tot l'oxigen a la sanitat. L'Organització Mundial de la Salut, Unicef, el Banc Mundial i organitzacions d'ajuda humanitària han enviat centenars de milers de concentradors d'oxigen al Sud-est Asiàtic per ajudar a cobrir les necessitats creixents.
El Banc Mundial ha advertit, però, que molts països no han sol·licitat els préstecs d'emergència disponibles per millorar els sistemes de subministrament. L'any passat, la institució va posar a disposició dels països 160.000 milions de dòlars per preparar-se per fer front al covid-19 i aquest mes hi ha afegit 12.000 milions més, diners que també es podrien utilitzar per importar oxigen i reforçar-ne la producció.
Organitzacions com Unitaid i Wellcome han donat 20 milions de dòlars en finançament d'emergència per als països amb baixos ingressos. El Fons Global per la Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària també ha subministrat 3.700 milions de dòlars en subvencions per utilitzar-los en els programes de resposta contra el covid-19, inclosos la compra de concentradors d'oxigen i la construcció de plantes públiques de producció del gas. La pandèmia ha esperonat una indústria que, d'acord amb analistes del mercat, el 2020 es valorava globalment en 40.000 milions d'euros i que s’espera que arribi als 65.500 milions a finals del 2026.