Les famílies dels desapareguts a Síria es mobilitzen per demanar justícia

DamascLa caiguda precipitada fa tres setmanes del règim de Bashar al-Assad presenta diversos reptes a la societat siriana i al govern provisional, nomenat per la milícia islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS). Entre ells, un dels més urgents i complicats és donar resposta a les peticions de veritat i justícia de les famílies dels desapareguts. Es calcula que el nombre de persones arrestades de forma arbitrària pel règim –i de les quals encara no es coneix el parador– supera les 100.000. 

Desenes de familiars de desapareguts han participat en una concentració al centre de Damasc per reclamar els seus drets. “El moment de l’alliberament va ser de molta alegria, però també va ser molt dur per a nosaltres. A mesura que passaven els dies i s’obrien les presons, no hi havia rastre dels nostres éssers estimats, i el nostre dolor anava creixent”, explica Wafa Ali Mustafa, una de les activistes que va crear la coalició Free Syria’s Disappeared. Refugiada a Alemanya, Mustafa ha tornat a Síria per buscar el seu pare, desaparegut des del 2013. 

“Volem saber tota la veritat. Què va passar amb els nostres familiars? Qui els va matar? On estan enterrats? No ens conformem amb saber simplement que estan morts”, proclama la jove activista, que com la resta dels congregats, sosté a les mans un retrat, el del seu pare. “El règim no va aconseguir fer-nos callar, i no ho farem ara. La pau no arribarà a Síria sense que els qui van matar els nostres éssers estimats rendeixin comptes”, etziba. 

Màfies que extorsionaven les famílies

Les històries que expliquen les víctimes del règim són semblants. Durant anys es van passejar per tota mena d’institucions intentant esbrinar el parador dels seus éssers estimats, entre rumors i xantatges. “Hi havia tot un sistema mafiós que reclamava a les famílies xifres astronòmiques de diners per obtenir informació o aconseguir l'alliberament dels desapareguts. En molts casos, era mentida, un simple negoci”, explica Wassen Ihma, un home d’origen palestí que quantifica en 3.500 els refugiats palestins desapareguts a Síria. 

Una de les principals demandes dels familiars a les noves autoritats, recollida fins i tot en algunes pancartes, és que s'esforcin per preservar la documentació i altres proves que puguin donar pistes sobre el destí dels desapareguts. Per exemple, en els últims dies s’han trobat diverses fosses comunes i han permès a les famílies intentar reconèixer els cadàvers, tot i que els responsables públics no sempre han tractat les restes de manera escrupolosa. “Aquest és un moment clau perquè les autoritats transicionals de Síria puguin actuar de manera decisiva i assegurar la preservació de les evidències com a pilar del retiment de comptes i la reconciliació”, sosté Aya Majzoub, responsable regional d’Amnistia Internacional. 

De moment, els líders de HTS han acceptat que els antics policies i militars del règim puguin demanar una amnistia, després d'haver-se registrat i lliurat les armes. L'amnistia, però, només es farà realitat després d’una investigació que garanteixi que no han comès tortures ni crims de guerra. Els oficials que no han fet aquest pas, com ara el general Mohamed Kenjo Hassan, han estat arrestats. I es compten per desenes, sobretot a la regió de majoria alauita, la confessió d’Al-Assad. En alguns casos, els oficials, amb el suport d’homes armats, s’hi han resistit i han protagonitzat tirotejos violents. 

Així mateix, s’han registrat diversos casos d’execucions d’exresponsables del règim d’Al-Assad. Per exemple, tres jutges de la ciutat d'Homs. Els detractors de HTS atribueixen les execucions a una campanya premeditada dels homes de la milícia ultraconservadora, mentre que els responsables del nou govern consideren que són “venjances personals”. “La nova Síria que volem construir no es basa en la venjança, sinó en els processos judicials”, ha deixat clar Ali Mustafa.