Com a Espanya, l'acció violenta dels seguidors de Bolsonaro al Brasil ha rebut missatges de rebuig arreu del món, però –com ha passat en el cas de Vox– també ha deixat silencis anecdòtics però significatius. Els primers a reaccionar contra l'assalt a les institucions brasileres han estat els principals líders llatinoamericans. "El feixisme decideix donar un cop", ha denunciat el president colombià, Gustavo Prieto, en un missatge semblant al dels seus homòlegs Gabriel Boric (Xile), Alberto Fernández (Argentina), Andrés Manuel López Obrador (Mèxic) i Nicolás Maduro (Vençuela).
Els Estats Units, la Xina, Rússia i l'Índia també han aixecat la veu i han fet pinya amb el govern de Luiz Inácio Lula da Silva, com la Unió Europea, que a través de les seves principals institucions ha carregat contra la "presa antidemocràtica de les seus governamentals", en paraules del cap de la diplomàcia, Josep Borrell. A banda de Pedro Sánchez, la majoria de líders europeus han rebutjat el triple assalt a Brasília, com el francès Emmanuel Macron i el portuguès Marcelo Rebelo de Sousa.
Per contra, no s'han pronunciat ni el president d'Hongria, Viktor Orbán, ni la líder d'extrema dreta francesa Marine Le Pen. La primera ministra italiana, la també ultra Giorgia Meloni, sí que ha qualificat el triple assalt a Brasília d'"inacceptable i incompatible amb qualsevol forma de dissidència democràtica". "La democràcia sempre és més forta", ha proclamat el rector de la Universitat per a la Pau de l'ONU, Francisco Rojas.