La felicitat dels anglesos (i el te) depèn de la pluja a l'Índia

LondresMales notícies per als bevedors compulsius de te. En el saló més conegut de l'hotel Ritz de Londres, al centre de la ciutat, potser no se n'adonaran. O, dit d'una altra manera, potser no els ve d'aquí que el preu de la tassa s'apugi una mica: el 10%, el 20% o el 30%.

The Palm Court és un dels espais més esplendorosos de l'establiment de Piccadilly. Està decorat a l'estil Lluís XVI, recarregat i opulent, que dona mesura de l'elegància i alhora de la decadència que amara tota riquesa excessiva. Hi serveixen te, però no només. Cada dia, en cinc torns diferents, tant els hostes que s'hi allotgen com els passavolants que vulguin, poden seure per prendre l'anomenat tradicional afternoon tea, el tradicional te de la tarda. L'oferta és enlluernadora, molt més que el bany daurat que embelleix les cadires. Perquè a més de vint tipus diferents de te, la carta inclou brioixos acabats de fornejar farcits amb crema de Cornualla i conserves de maduixes, i una enorme varietat de petits pastissos i pastes de colors i sabors infinits: xocolata, taronja, gingebre, albercoc, etcètera. El mínim a pagar són 76 lliures per als adults (90 euros) i 55 per als nens (65 euros).

Per contra, en un establiment popular com el Regency Cafè, també al centre de Londres i no gaire lluny del Ritz, un te en un got de vidre o una tassa vulgar no costa més de dues lliures –i és molt– i un esmorzar bàsic tipus full english (mongetes, ous, torrada, tomàquet a la brasa), amb te inclòs, en costa no més de deu o quinze, segons els extres que s'afegeixin al plat.

Però tant l'oferta del Ritz com la del Regency poden encarir-se en les setmanes vinents si els preus per quilo en el mercat del te de l'Índia continuen com fins ara. L'última setmana de juny ha augmentat fins a 217,53 rúpies (2,41 euros), la qual cosa ha suposat un increment proper al 20% respecte a l'any anterior, segons les dades oficials recopilades pel Tea Board, l'organisme que regula la indústria del país. El Banc d'Anglaterra ha controlat la inflació, però els seus esforços no tenen cap efecte en la tassa de te.

Problemes logístics

La raó, com ha passat amb l'oli de l'oliva, és multicausal, però la sequera, les altes temperatures i també les pluges torrencials a l'Índia en les grans regions productores, com ara la vall d'Assam, en són l'origen. Tanmateix, la producció s'ha vist afectada a la baixa per la prohibició de l'ús de vint pesticides diferents que fins ara eren habituals en les plantacions. I, a més, hi han influït les "tensions geopolítiques que han afectat la cadena de subministrament", en paraules del professor associat d'operacions i gestió de projectes Jas Kaira, de la Universitat Metropolitana de Manchester. L'efecte va ser un descens dels estocs als establiments britànics a principis d'any, segons la federació de comerços de venda al detall. Kaira es refereix en aquest punt a les interrupcions del transport a través del mar Roig per l'amenaça houthi arran de la guerra de Gaza.

I un país com el Regne Unit, que consumeix anualment uns 50.000 milions de bosses de te (cent milions de tasses al dia) i que n'importa de l'Índia la gran majoria –el subcontinent és el principal productor de te negre i al Regne Unit és el més consumit–, és sensible a tots aquests factors.

L'Índia va produir l'any passat 1.346.990 tones de te negre. Però la previsió per a aquest any és que la collita es reduirà en almenys 100 milions de quilos (al voltant del 7%). El descens ha sigut molt accentuat al maig. Les fortes pluges monsòniques han causat enormes problemes, fins i tot a ciutats com Delhi. La producció de te s'ha reduït en més del 30% en comparació amb el volum de la collita del maig del 2023. Les onades de calor també han dificultat enormement els treballs a les plantacions. Més de la meitat de les fulles es cullen entre el juliol i l'octubre, i les pluges i les inundacions tant de maig com de juny ho han impedit parcialment. Així, la producció al maig va ser la més baixa en una dècada: només 91 milions de quilos.

Totes les lectures del te

El resultat és l’encariment actual. Però plou sobre mullat arran d’altres tensions inflacionàries. Perquè el cost del te a les prestatgeries dels supermercats de les illes britàniques ja va augmentar un 11% l’any passat. El preu mitjà d’un paquet de 80 bosses ara és de 3,90 euros, mentre que el 2022 era de 3,51 euros, segons l’Oficina Nacional d’Estadística, i sempre tenint en compte qualitats estàndards que s’utilitzen per fer les barreges.

Que s’apugi més o no els mesos vinents dependrà, sobretot, de quin increment de costos voldrà absorbir la indústria que el processa i l’empaqueta i els detallistes, i dels preus a què els grans importadors l’hagin comprat. Així, com ha passat sempre amb qualsevol commodity (matèria primera), una unitat, en aquest cas una tassa de te pot explicar una situació econòmica global; pot parlar també del canvi climàtic i, evidentment, en les fulles també s’hi llegeix una lliçó d’història. 

El te era desconegut a Europa fins a mitjans del segle XVI. A Anglaterra va rebre una primera embranzida a través de Caterina de Bragança, ambaixadora de la infusió a les illes, a partir del seu matrimoni amb Carles II d’Anglaterra el 1662. Era una beguda exòtica i costosa, consumida principalment per la noblesa i l’alta societat. La Companyia de les Índies Orientals va tenir el monopoli del seu comerç. I els problemes generats amb la Xina, i la necessitat d’assegurar-ne el subministrament, va ser un altre dels motius de l’expansió colonial anglesa. Perquè Londres va voler expandir la seva influència i control en regions productores fora de la Xina: va establir grans plantacions Assam i Darjeeling (Índia), que van contribuir, amb els beneficis del comerç, a la consolidació de l’imperi.