Feminisme

Feminisme a la Xina? Xi Jinping esborra el moviment Me Too

El govern xinès ha perseguit activistes i advocats i ha augmentat els controls a les xarxes socials

Protesta d'Amnistia Internacional a Taiwan per demanar l'alliberament d'activistes detinguts a la Xina, entre ells Huang Xueqin.

PequínLa coneguda activista xinesa pels drets de les dones Huang Xueqin ha estat condemnada a cinc anys de presó: és l'última prova de com el règim persegueix i gairebé ha aconseguit desmantellar el feble moviment feminista.

El moviment Me Too a la Xina ha tingut escassa repercussió si ho comparem amb la seva influència a la resta del món, incloses altres societats tan patriarcals com la de l'Índia. A la Xina no van esclatar grans debats ni reivindicacions i de manera preventiva el govern l'ha reprimit sense deixar escletxes perquè creixi.

Pequín ha estat implacable. Huang Xueqin està detinguda des del setembre del 2021 i ha estat condemnada a cinc anys de presó per “incitar a la subversió del poder estatal”, una definició que juntament amb la d'“organitzar disturbis” és un ampli calaix de sastre que s'aplica a dissidents. De fet, juntament amb la seva sentència es va conèixer la condemna de tres anys i sis mesos al seu company, el defensor dels drets laborals Wan Jianbing, que també havia denunciat casos d'assetjament sexual a la feina. Tolerància zero del govern contra els moviments socials, no vol que hi hagi cap espai per a la dissidència.

La periodista i activista Huang Xueqin era una figura preeminent del moviment feminista a principis del 2018, però l'únic que havia fet era crear una plataforma per recollir testimonis d'assetjament sexual i oferir assessorament. També va organitzar xerrades i enquestes a les universitats on es va denunciar que l'assetjament sexual era generalitzat. 

La Unió Europea ha demanat la posada en llibertat “immediata i incondicional” dels dos activistes i ha afirmat que aquestes sentències il·lustren les greus restriccions de les llibertats fonamentals a la Xina.  En l’actualitat la majoria de les activistes o són a la presó o a l’exili, com Lu Pin.

El feminisme ha tingut un perfil baix i ha estat vist des d'una mirada occidental fins i tot una mica naïf. El 2011 va ser tota una notícia que un grup de dones ocupessin banys públics d'homes per denunciar l'escassetat de banys per a dones. I el 2012 la policia va dissoldre un grup de 10 dones al sud de la plaça de Tiananmen que protestaven contra la violència domèstica amb vestits de núvia ensangonats. El moviment es va desenvolupar a través de les xarxes socials al voltant de petits grups de treball que organitzaven debats, muntatges audiovisuals i fins i tot obres de teatre.

Però el 2015 el govern ja va actuar amb contundència aturant preventivament cinc activistes que simplement pretenien distribuir pamflets contra l'assetjament i els tocaments al transport públic. Van passar 37 dies a la presó i segurament la repercussió internacional en va facilitar l'alliberament. Des de llavors la pressió ha anat en augment: s'han tancat centenars de grups a internet i s'han censurat els continguts relacionats. A les universitats hi ha hagut pressions per evitar els debats.

Cas Peng Shuai

A la Xina no hi ha actrius, cantants o artistes que hagin defensat públicament el Me Too. Només han sorgit dos casos rellevants. El de la tenista retirada Peng Shuai, que el novembre del 2021 va denunciar maltractament i assetjament sexual per part de l'ex vice primer ministre Zhang Gaoli. La censura va eliminar el missatge. La proximitat dels Jocs d'hivern de Pequín 2022 va donar rellevància internacional al cas. Però la realitat és que amb el temps s’ha oblidat i la tenista ha desaparegut de la vida pública.

L'altre gran cas ha estat la denúncia per assetjament sexual de la guionista coneguda com a Xianzi contra un famós presentador de la televisió. El cas va arribar a judici, però l'acusació va ser desestimada el 2022.

No deixa de ser curiós que es tingui por del feminisme en un país on el triomf del Partit Comunista va significar un avenç per als drets de les dones. La famosa frase de Mao “les dones sostenen la meitat del cel” reivindicava la igualtat. El nou règim reconeixia el dret de les dones a l'educació, a la feina i a la propietat, alhora que anul·lava pràctiques discriminatòries com el concubinat.

La tradició confuciana

Amb l'arribada de Xi Jinping al poder el 2012 es va començar a perseguir activistes i advocats i es van incrementar els controls a les xarxes socials. El missatge per a les dones també ha canviat. El president xinès ha recuperat les essències de la tradició confuciana i encoratja les dones a centrar-se en la maternitat i la llar.

L'actual viceministra de Relacions Exteriors Hua Chunying, una de les dones que ha aconseguit un dels llocs més alts a l'administració xinesa, és un exemple de com queda de lluny el concepte d’igualtat a la Xina. A Hua no se li va acudir millor manera de celebrar el reivindicatiu 8 de març que convidar periodistes i diplomàtiques, exclusivament dones, a una jornada per veure flors i una desfilada de moda. El dia de la dona a la Xina no se celebra amb manifestacions, en el millor dels casos es regalen flors a les companyes de feina i les plataformes en línia ofereixen un assortiment de descomptes en productes com el maquillatge o la roba interior.

stats