UcraïnaLa rave s'havia planificat durant setmanes. La sala estava reservada, s'havia contractat un DJ i les entrades estaven venudes. Però després que un atac amb míssils lluny de les línies del front matés més de 25 persones, inclosos nens, al centre d'Ucraïna, els organitzadors es van reunir per prendre una decisió d'última hora. Haurien d'ajornar la festa?
"De cap manera. Això és el que volen els russos", va dir Dmitro Vasilkov, un dels organitzadors, als seus companys. Aquella mateixa tarda van muntar els altaveus, van engegar l'aire condicionat i van cobrir les finestres d'una habitació cavernosa amb gruixudes cortines negres. Finalment, van obrir les portes de l'antiga fàbrica de seda en un barri industrial de Kíiv.
La sala es va començar a omplir d'homes joves amb camises descordades i dones amb vestits negres ajustats. Com si es tractés d'una església, tothom mirava cap a l'altar, on un DJ començava a posar música.
"Si saps controlar-te, aquesta és la cura", diu Oleksi Pidhoretski, un jove que viu amb la seva àvia i que feia mesos que no sortia. Després d'un silenci prolongat, la vida nocturna de Kíiv torna a rugir. Per primer cop des que va començar la guerra, molta gent ha tornat a sortir: per beure vora el riu, seure en un bar a prendre un còctel o simplement per quedar amb els amics.
Kíiv és una ciutat plena de joves que porten dos anys tancats. Primer va ser el covid i després la invasió russa. Anhelen el contacte. Amb la guerra, en què un míssil pot aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol moment, aquest impuls és encara més gran. Ara, a l'estiu, els combats es concentren a l'est d'Ucraïna, a centenars de quilòmetres de distància, i a la capital comencen a respirar.
"Es pot treballar durant la guerra? És correcte sortir de festa quan fora hi ha gent lluitant? –es pregunta Bohdan Txehorka, un cambrer–. Aquest ha estat el meu dilema des que va començar el conflicte. Recuperar l'oci nocturn és psicoteràpia per a tots nosaltres".
Toc de queda
Cada cap de setmana que passa és més fàcil trobar una festa als carrers de Kíiv. Des d'un esdeveniment de hip-hop fins a una festa a l'aire lliure. Al llarg del riu Dniéper, que travessa la capital ucraïnesa, centenars de persones s'asseuen en grup a les ribes emmurallades mentre miren la posta de sol i gaudeixen del clima fresc d'una nit d'estiu.
La festa ha tornat a Kíiv, però la guerra no s'atura. A les onze de la nit, tothom ha de tornar a casa per decret municipal. Els bars tanquen a les deu, i l'últim avís és a les nou. Per a la majoria de ciutadans, violar el toc de queda suposa una multa, però per als homes joves les conseqüències són més greus: han de presentar-se al servei militar.
A l'antiga fàbrica de seda, la rave ha començat a dos quarts de vuit de la tarda. Durant unes hores, la gent tanca els ulls, i amb l'ajuda de la música, intenta oblidar la guerra. La guerra no és només una ombra, sinó una força de la qual depèn la vida de tothom. Els pensaments i l'estat d'ànim dels ucraïnesos depenen de la guerra. Fins i tot als bars el conflicte segueix sent l'únic tema de conversa.
Però la guerra també ha despertat la gent. A les festes, els beneficis van destinats a causes humanitàries i a cobrir els costos de la guerra. "Kíiv ha canviat", diu Txehorka, un dels bàrmans que treballa com a psicoterapeuta. “La gent és més educada, més amable, i fins i tot es controla més a l'hora de beure".
Festes d'abraçades
L'anhel de connexió estreta entre la gent és el que va portar dues dotzenes de persones a participar en una "festa d'abraçades". Aquestes van començar abans de la guerra, però molts diuen que realment les necessiten ara. Els "abraçadors" es reuneixen en una estructura semblant a una tenda de campanya situada a prop del riu i ofereixen abraçades a la gent que passa. Una barreja d'homes i dones d'entre 20 i 60 anys s'estira a terra amb coixins mentre sona música new age de fons. Alguns s'acaricien entre ells i altres s'abracen amb força com si fos l'última abraçada que compartiran.
Les "festes d'abraçades" han passat a tenir una identitat pròpia dins l'ambient festiu de Kíiv. Moltes reunions socials estan ara dissenyades només per proporcionar consol a la gent. "No és com sortir de festa abans de la guerra, és especial", explica Maksim Iasnii, dissenyador gràfic, quan surt d'una festa de ioga.
Quan toquen les deu de la nit, a Kíiv impera una energia nerviosa. La gent mira el rellotge mentre fa l'últim glop al costat del riu. Tapen les ampolles de plàstic transparent, s'aixequen i tornen ràpidament cap a casa. Els cotxes es mouen més ràpid i els preus d'Uber es tripliquen. Alguns joves, veient la impossibilitat de demanar un viatge, s'acomiaden dels seus amics i comencen a córrer cap a casa, desesperats per superar el toc de queda.
Una hora més tard, la ciutat s'atura. Les voreres estan buides i ja no hi ha moviment. De sobte, l'energia que s'havia construït durant la nit s'enfonsa en un impressionant silenci que envaeix tota la ciutat.
Festes 'techno' per reconstruir poblats
Al poble de Yahidne, al nord d'Ucraïna, un grup de joves ha organitzat festes per reparar els estralls de la guerra. Més de 200 voluntaris d'entre 20 i 30 anys es reunien diumenge passat en el que anomenen una “rave de neteja”. En un centre cultural del poble pràcticament derruït, un DJ, que té la taula de mescles sobre una pila de caixes de munició, animava els participants amb música techno.
“El voluntariat és el meu estil de vida. M'encanta la música i volia ajudar com fos a pal·liar els efectes de la guerra”, diu Tània Burianova, organitzadora de la iniciativa Repair Together, que ja ha ajudat a reparar 15 habitatges malmesos de Yahidne. “Enyorem les festes i volem tornar a la vida normal, però la nostra vida normal ara és ajudar el nostre país”, explica.
© Copyright The New York Times
