Les Filipines, el país que més plàstics aboca al mar

BarcelonaL’any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos. Aquest càlcul científic, que fa anys que circula, ha servit per conscienciar el món sobre el problema dels plàstics. I és que dels 400 milions de tones de plàstic que es produeixen al món cada any, 80 milions acaben sent residus plàstics mal gestionats i, d’aquest total, un milió de tones va a parar al mar cada any. Però com hi arriben? Un 20% s’hi aboquen des dels vaixells, però el 80% queden abandonats al medi ambient i el vent els arrossega fins als rius, que els porten fins al mar. Això ja se sabia, però si fins ara es creia que només deu grans rius eren responsables de la immensa majoria d’aquests vessaments, un nou estudi científic ho desmenteix. Resulta que el 80% de la brossa plàstica que arriba al mar des de la terra ho fa a través de 1.656 rius, la majoria d’ells concentrats a l’Àsia, segons l’estudi publicat a la revista Science Advances i liderat per The Ocean Cleanup, una ONG contra la contaminació marina per plàstics que fa recerca al respecte.

Però l’anàlisi encara guarda una sorpresa més: el 36% de tota la brossa plàstica s’aboca al mar des d’un sol país: les Filipines. El riu Pasig, que travessa la ciutat de Manila, és responsable per si sol del 6% dels residus plàstics que arriben als oceans. I sis grans rius filipins més estan també en el top ten dels rius que més plàstics porten fins al mar.

L’estudi ha creuat les dades sobre la quantitat de residus mal gestionats a cada país i les dels factors que propicien que aquests residus acabin al mar, com són “l’ús de la terra –el sòl pavimentat transporta més fàcilment els residus que la jungla, on troben més resistència, per exemple–, els vents i la distància [dels nuclis de població i, per tant, dels residus] respecte al riu i del riu respecte a l’oceà”, explica a l'ARA Lourens Meijer, cap de dades i monitoratge de The Ocean Cleanup i coautor de l’estudi More than 1.000 rivers account for 80% of global riverine plastic emissions into the ocean, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Wageningen, la Universitat de Tecnologia Delft, la Universitat d'Utrecht i el Centre de Recerca Mediambiental Helmholtz.

És per això que la Xina i l’Índia, tot i que són els països que més residus mal gestionats acumulen al món (les Filipines són el tercer), no n’aboquen tants al mar, perquè les distàncies que ha de recórrer la brossa són massa grans. “Illes tropicals amb pluges abundants i on la majoria de la població viu a les costes tenen probabilitats molt més altes” d’abocar els residus al mar, diu Meijer. Indonèsia, Malàisia i Sri Lanka, per exemple, també surten destacades al rànquing, però les Filipines es disparen al capdavant perquè, a més, allà “el consum de plàstic per càpita és molt més alt”.

Inundats per la brossa dels països rics

"Com en molts estats en desenvolupament, a les Filipines predominen els productes comercialitzats en bossetes de plàstic que permeten comprar petites quantitats més econòmiques", explica des de les Filipines la responsable de la campanya Zero Residus de Greenpeace al país, Marian Ledesma. Però apunta que això podria canviar si s’acaba aprovant la prohibició dels plàstics d’un sol ús que ja està en tràmit al Parlament.

Això se suma a una "falta d'infraestructures de reciclatge i de gestió de residus adequades", explica l'activista. I encara hi ha un altre factor: els residus que arriben a les Filipines des de països rics, que exporten la seva brossa plàstica teòricament perquè sigui reciclada. La poca transparència del sector fa impossible saber quants residus plàstics s’importen i, per tant, quin percentatge suposen de la brossa susceptible d'acabar al mar. “Hi ha moltes arribades de brossa il·legal, perquè les importacions de brossa mixta [que no es pot reciclar] estan prohibides, però arriben carregaments etiquetats com a residus reciclables quan no ho són, i acaben en abocadors a l’aire lliure o en abocadors municipals pensats per contenir només la brossa local”, explica Ledesma. De fet, una d’aquestes importacions va provocar un conflicte diplomàtic entre les Filipines i el Canadà, que va acabar el 2019 quan el president Rodrigo Duterte va enviar 69 contenidors de brossa plàstica il·legal de tornada al país nord-americà. 

Des que la Xina va imposar la prohibició a les importacions de residus plàstics el 2018 tot el Sud-est Asiàtic ha sigut inundat amb aquesta brossa dels països rics, que ha forçat a imposar prohibicions també a altres estats com Malàisia. “Ens cal una prohibició total de les importacions de residus plàstics per evitar que, a mesura que la resta de països asiàtics les bloquegen, les Filipines quedin com l’únic abocador de la regió”, diu. Avui, països com el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Corea del Sud i Honk Kong envien residus a les Filipines.

“El meu temor quan vaig veure l’estudi va ser que es posés el focus en el final de la cadena i en el reciclatge –diu Ledesma–, perquè la crisi de contaminació per plàstic és molt més complexa que això i requereix la resposta col·lectiva de governs i empreses productores".