Duterte deixa el TPI per frenar la causa oberta per la seva guerra contra les drogues

La fiscalia avisa que, malgrat la retirada, la investigació per execucions extrajudicials continuarà

Duterte, amb camisa blanca, rep els honors militars en una visita oficial a Birmània
Ara
19/03/2019
3 min

BarcelonaFilipines ha seguit els passos de Burundi i s'ha convertit en el segon país del món a abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI), en una decisió que les organitzacions de drets humans i les víctimes de la guerra contra les drogues temen que suposi la impunitat per als abusos comesos per policies i paramilitars a les ordres del president Rodrigo Duterte.

Fa un any, el 17 de març del 2018, el govern de Manila va posar sobre la taula de l'ONU el document en què anunciava la voluntat de retirar-se de l'Estatut de Roma, el text fundacional del TPI i, per tant, que deixava de reconèixer la seva jurisdicció. Com marquen els estatuts, ha hagut d'esperar un any per fer-se efectiva la baixa, que té data del diumenge 17 de març.

Amb tot, la retirada del TPI no farà que la fiscalia, que dirigeix la gambiana Fatou Bensouda, aturi les investigacions que ha engegat arran de les denúncies de presumptes "execucions extrajudicials" dins de la campanya contra el tràfic de drogues ordenada per Duterte i que ha suposat a la pràctica l'assetjament contra petits traficants i fins i tot drogodependents. Es calcula que des del juny del 2016, quan el populista president va assumir al càrrec, han mort més de 5.000 persones.

Contràriament, el portaveu de Duterte ha afirmat que, a partir d'ara, el TPI ja no té cap base legal per continuar les investigacions preliminars i ja ha deixat clar que no té intenció de col·laborar amb la fiscalia. En aquest sentit, ha avançat que impedirà el pas del personal del tribunal i que, en cas que entrin al país, s'ordenarà la seva detenció. Filipines va aprovar l'Estatut de Roma el 2000 i el va ratificar el Congrés el 2011, però Duterte esgrimeix que la 'Gaseta Oficial' no va publicar la decisió, així que el TPI no té cap potestat per investigar-lo ni acusar-lo.

"Ens preocupa aquesta mesura perquè el TPI era una alternativa per reclamar justícia davant les traves en els tribunals nacionals", ha explicat a l'agència Efe Dennis David, pare de John Jizreel David, assassinat per la policia filipina el gener del 2017 en una suposada batuda.

David és un dels sis familiars de víctimes de la guerra contra les drogues, assassinats a sang freda per la policia, que signa la demanda que acusa el president de crims de lesa humanitat, interposada al TPI l'agost de l'any passat, juntament amb l'organització religiosa Rise Up.

Des d'Amnistia Internacional, el director regional per a l'Àsia, Nicholas Bequelin, ha retret que la retirada és "un intent molt clar d'eludir la justícia internacional i paralitzar la feina del TPI", però ha valorat que, malgrat tot, el tribunal té "vies i mitjans per investigar", fins i tot en el cas que les Filipines no hi cooperin.

Burundi ja va fer el pas de retirar-se del TPI però finalment s'ha quedat sol perquè tant Kènia com Sud-àfrica no han fet efectiu l'anunci d'abandonar la jurisdicció internacional recollint el malestar que hi ha entre molts dirigents africans contra el tribunal de l'Haia perquè el consideren una peça del neocolonialisme, ja que totes les investigacions obertes, que ja han superat la fase de preliminars, pertanyen a casos del continent i els pocs condemnats també són africans.

stats