'Top Secret': Què han revelat els papers del Pentàgon i què suposa la filtració per als Estats Units?

WashingtonLa més gran filtració de documents classificats de la història del Pentàgon des de Wikileaks ja té un presumpte culpable, detingut i encausat per l'FBI, amb nom i cognom: Jack Teixeira, un jove de 21 anys, membre de la Guàrdia Nacional Aèria de Massachusetts, que hauria estat filtrant des del gener més d'un centenar de fotos de documents d'alt secret en una sala privada de xat de la plataforma de jugadors de videojoc Discord. Aquest divendres, ha estat acusat de dos delictes a un tribunal de Boston per recopilar i compartir informació classificada, i posar en risc la seguretat nacional dels Estats Units.

El perfil és molt diferent de Julian Assange o Eduard Snowden: un noi jove, de baix rang, que no perseguia interessos polítics, ni beneficiar cap govern estranger, només fer-se notar entre els membres en una comunitat d'una vintena d'adolescents racistes, ultrareligiosos, nacionalistes, ultradretans i amb una particular admiració per les armes de foc. Aquest fet, però, és indicatiu de les vulnerabilitats a què s'exposen els secrets del país nord-americà, que ha generat una quantitat ingent de documents classificats, als quals tenen accés més d'un milió de persones en tot el món.

Cada vegada que hi ha una filtració massiva de documents d'alt secret, el Pentàgon assegura que s'ha posat en risc la seguretat nacional. Més enllà d'aquesta afirmació, quin impacte real tindran les filtracions per als EUA?, quina informació crítica es desprèn dels documents?, com han reaccionat els països aliats?, com se'n pot beneficiar Rússia? Analitzem les filtracions del Pentàgon en 4 claus.

Revelacions sobre l'estat de la guerra d'Ucraïna

Tot ique s'ha sabut que alguns dels documents han sigut manipulats, la majoria de les filtracions mostren com el discurs oficial dels EUA sobre el conflicte que fa més d'un any s'està lliurant a les portes d'Europa s'allunya de la situació real al camp de batalla. Una sèrie de mapes i informes exposen la debilitat del suport militar nord-americà a Ucraïna, just quan el país s'està preparant per a una contraofensiva, en un dels moments més crítics de la guerra.

Però no és l'única revelació: una sèrie de documents indiquen que els països de l'OTAN haurien desplegat al país europeu un centenar de membres de les forces especials, entre els quals hi hauria, almenys, nord-americans, francesos i –majoritàriament– britànics. En els documents filtrats, no queda clar en quines activitats podrien haver participat i tampoc si el nombre d'efectius s'ha mantingut. El ministeri de Defensa del Regne Unit ha respost assegurant que la filtració "evidencia un nivell d'inexactitud greu".

Rússia i el Grup Wagner, espiats pels EUA

Els documents també demostrarien que l'espionatge dels EUA ha aconseguit penetrar en l'exèrcit rus i l'organització de mercenaris del Grup Wagner. Entre les filtracions, hi ha informes que contenen detalls sobre la planificació interna del GRU, l'agència d'intel·ligència militar de Rússia. Una informació que hauria servit per prevenir –i alertar Ucraïna– sobre moviments de tropes i que s'hauria recopilat mitjançant espies, que ara estarien en perill. El risc per a la seguretat nacional dels EUA no està tant en el contingut d'aquests informes, sinó en el fet que la filtració servirà perquè els serveis secrets del Kremlin puguin identificar d'on prové l'espionatge.

Espionatge sobre els aliats

Wikileaks ja va revelar l'any 2013 l'existència d'una xarxa global d'espionatge nord-americà als països aliats i enemics. Però de les noves filtracions es desprèn que aquesta pràctica és molt més habitual i rutinària del que es creia. Hi apareixen converses d'alts càrrecs de nombrosos països aliats, com els Emirats Àrabs Units, Egipte, Corea del Sud o Israel; i, fins i tot, els documents suggereixen que els EUA han estat espiant les trucades del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, des de l'inici de la guerra.

Entre les informacions obtingudes per mitjà de l'espionatge nord-americà, n'hi ha que demostrarien que entitats d'alguns països aliats han actuat diferent del que feien saber en públic: el ministeri de defensa d'Egipte hauria estat planejant l'enviament de fins a 40.000 coets a Rússia, l'agència d'intel·ligència d'Israel hauria encoratjat els seus oficials a participar en les protestes contra la reforma judicial del govern de Benjamin Netanyahu, i els Emirats haurien estat presumint amb els agents russos de "treballar plegats contra les agències d'intel·ligència americana i britànica".

Quins són els passos següents?

Ara que s'ha detingut el suposat autor de les filtracions que, segons la llei d'Espionatge, es podria enfrontar a uns 10 anys de presó per cadascun dels documents, tot just s'acaba de reobrir un debat de fa dues dècades als Estats Units: qui hauria de tenir autorització per accedir a documents classificats? Després dels atemptats de l'11-S a Nova York, el país va ampliar aquest accés entre els diferents departaments del govern i l'exèrcit, amb l'objectiu de facilitar la identificació d'amenaces de cara al futur. Però ara que un noi de 21 anys, de baix rang, ha sigut capaç de filtrar centenars d'informes, al Pentàgon es plantegen si no caldria tornar-hi a limitar l'accés.

El president de la Cambra de Representants, el republicà Kevin McCarthy, ja ha avisat que el parlament investigarà la filtració, assegurant que "l'Administració Biden ha fracassat a l'hora de protegir informació classificada". Mentre es dona aquest debat polític, el Pentàgon ha obert una investigació sobre la validesa i l'abast dels documents, i fa dies que s'escarrassa amb el control de danys. Teixeira seguirà detingut, almenys, fins dimecres, quan tindrà la següent audiència programada davant el jutge, on haurà de dir si es declara culpable o no.