El final de l'autocràcia populista de Babis a la República Txeca

BarcelonaEl 16 novembre del 2019 Praga va reviure l'ambient revolucionari que trenta anys enrere havia inundat els carrers de la ciutat. Gairebé 300.000 persones van sortir a la capital de la República Txeca per exigir la dimissió del primer ministre, Andrej Babis, en una manifestació expressament convocada la vigília del 30è aniversari de la Revolució de Vellut, en què protestes multitudinàries i una vaga general havien posat fi a quatre dècades de règim comunista al capdavant del que llavors encara era la Txecoslovàquia sota l'òrbita soviètica.

La manifestació de fa dos anys va ser una més dels centenars que es van convocar el 2019 en contra de Babis, acusat de desviar fons de la Unió Europea a les seves empreses, que l'han convertit en un dels homes més rics del país. Les protestes no van reeixir, però els crítics del primer ministre sí que han fet prou força ara a les urnes i aquest dilluns s'ha constat el principi de la fi de Babis al capdavant de l'executiu txec.

Cinc partits fins ara a l'oposició han signat oficialment un acord per governar el país centreeuropeu els pròxims quatre anys, després d'assegurar-se una majoria a les eleccions de principis d'octubre. La coalició governamental és formada pel conservador Partit Democràtic Cívic (ODS), els democristians del KDU-CSL, el partit de centredreta TOP09 –formacions que ja s'havien presentat plegades a les eleccions amb l'aliança Spolu (Junts)–, i el Partit Pirata i una formació d'alcaldes i independents (STAN) –que també s'havien presentat conjuntament–. Tots cinc sumen 108 escons dels 200 que té el Parlament txec.

Spolu va aconseguir una victòria molt ajustada, però suficient, amb un 27,8% dels vots, mentre que l’Aliança dels Ciutadans Insatisfets (ANO, segons la sigla en txec, que també vol dir sí) de Babis es va quedar amb un 27,1%. L'aliança dels Pirates i STAN va obtenir un 15,6% i la formació d'ultradreta Llibertat i Democràcia Directa (SPD), un 9,6%. Per primera vegada en les tres dècades d'història del país, tant els comunistes com els socialdemòcrates no van aconseguir prou vots per mantenir-se al Parlament. L'acord de govern a cinc suposa, doncs, que pràcticament tots els partits amb representació s'han conjurat per fer fora Babis. Només la ultradreta ha quedat exclosa de la coalició de govern, a part de l'ANO.

El pròxim primer ministre txec serà el líder dels conservadors de l'ODS, Petr Fiala, un historiador i politòleg de posat seriós i parlar assossegat que contrasta amb el "populisme autocràtic" d'Andrej Babis. Aquest magnat i propietari d'un gran conglomerat d'empreses multisectorial va entrar en política el 2011 i va assumir les regnes del govern txec el 2017, en coalició amb els socialdemòcrates i el suport dels comunistes. Els escàndols de corrupció l'han perseguit des que la Comissió Europea el va acusar de conflicte d’interessos perquè continuava controlant el seu hòlding empresarial, que ha rebut centenars de milions d’euros en subsidis europeus.

A més, quan faltava menys d'una setmana per a les eleccions, el seu nom va aparèixer als papers de Pandora, que van revelar que Babis havia fet una inversió de 22 milions de dòlars el 2009 a través d’una cadena de societats offshore per comprar setze immobles, entre els quals un castell a la Costa Blava francesa. I això, malgrat que ell havia assegurat que mai havia utilitzat societats opaques.

La pandèmia també ha representat un cop dur a la gestió del govern de Babis, que ha tingut cinc ministres de Sanitat des que va començar la crisi del covid.

El Berlusconi txec

Segons Lubomir Kopecek, politòleg de la Universitat Masaryk de Brno, el mandat de Babis es pot definir com un "populisme autocràtic". "És un model semblant al de Silvio Berlusconi: gestionar l'estat com si fos la seva empresa", explica a l'ARA. "Les eleccions van ser un referèndum sobre Babis i el seu partit", assegura l'expert, que remarca que la nova coalició de govern s'oposa fermament a l'estil de fer política del fins ara primer ministre.

De fet, Babis encara manté el càrrec previsiblement fins al final d'aquesta setmana, quan s'espera que el president del país, Milos Zeman, es reuneixi amb Fiala per fer oficial el nomenament. El procés ha quedat en standby durant un mes perquè Zeman –que pateix una insuficiència hepàtica crònica– va haver de ser ingressat d'urgència l'endemà de les eleccions. Fins fa pocs dies, el president continuava a l'UCI, incapacitat per treballar, cosa que va obrir el debat sobre si calia recórrer a la via legal prevista a la Constitució per substituir-lo en les seves funcions. Però la setmana passada va afirmar que volia accelerar la formació de govern i que estava disposat a nomenar Fiala.

Govern de centredreta

El nou govern té una ideologia "majoritàriament orientada a la dreta", explica Kopecek. L'únic partit amb una tendència més aviat de centreesquerra és el Partit Pirata, que difereix de la resta en qüestions socials com ara el matrimoni homosexual. Tanmateix, ha aconseguit tan pocs diputats (només quatre) que tindrà una influència molt limitada i "ni tan sols és necessari".

Els partits de la coalició de govern s'han compromès a retallar els dèficits pressupostaris, que s'han disparat des de l'any passat enmig de la pandèmia, i les pujades de les pensions i els salaris, mesures que Babis va impulsar per atraure els vots de jubilats i treballadors. "Hem de resoldre els problemes que preocupen a la gent com més de pressa millor i treure el país de les crisis que ha patit: la sanitària, l'econòmica i la de valors", ha dit el futur primer ministre Petr Fiala durant la cerimònia de signatura de l'acord.