Qui va finançar el cop bolsonarista? Autocars gratuïts fins a Brasília i dietes pagades

Sao Paulo“Darrere dels 1.500 detinguts, que han fet la feina bruta, hi ha qui va pagar els àpats, perquè els ideòlegs no van venir a Brasília. Ara volem saber qui va finançar, qui va pagar, qui va assumir les despeses perquè els acampats estiguessin tant de temps a les portes dels quarters”. Lula da Silva va expressar, a la reunió històrica amb tots els governadors, que el nou executiu vol arribar fins al moll de l’os de la trama empresarial bolsonarista que feia més de dos mesos que patrocinava talls de carreteres, milers d’acampats a tot el país (es calcula que van arribar a ser prop de 45.000 al desembre), i que van posar tota la infraestructura necessària per l’intent de cop d’estat de diumenge.

El govern i el Suprem, enfrontats durant l’etapa de Bolsonaro, mantenen ara agendes paral·leles amb objectius comuns. “No és possible parlar de manera civilitzada amb terroristes, colpistes i els que volen un estat d'excepció. La Justícia, dins de la constitució i amb el suport de la Policia Federal, castigarà tots els responsables: qui va practicar els actes, qui els van planificar, qui els van finançar i qui els va incentivar per acció o omissió”, ha afirmat el ministre de Suprem, Alexandre de Moraes, flagell del bolsonarisme que porta des de fa anys les investigacions, encara obertes, sobre les fake news i els actes antidemocràtics, que podrien acabar amb l’empresonament de l’expresident.

Les investigacions obertes ara per la Policia Federal determinaran el que ara mateix és una de les hipòtesis més plausibles: que bona part d’aquests empresaris d’extrema dreta són els mateixos que fa més de quatre anys que posen fonts per mantenir la xarxa de fake news de Bolsonaro, considerada una de les més eficaces del planeta per la seva capil·laritat en un país de dimensions continentals. Paral·lelament, aquest cos policial també està portant a terme dues altres investigacions paral·leles, que serviran per tenir proves per denúncies de caire criminal i civil, sobre qui va instigar l’atac sobre la seu dels tres poders, i de qui és l’autoria ideològica, que apunta directament a l’expresident, a la seva família i al nucli polític més proper i radicalitzat.

El ministre de Justícia, Flávio Dino, ha avançat que la Policia Federal ha identificat responsables de finançar actes colpistes a “com a mínim en deu estats”, però no ha dit encara de quin perfil es tractaria.

Dels autocars a l'assalt

Una de les fons d’informació de la Policia Federal són els 1.500 detinguts a qui se’ls està prenent declaració per saber, entre altres qüestions, com van arribar a Brasília i si van rebre algun tipus contraprestació econòmica o se’ls va facilitar el transport gratuït (el que queda confirmat veient grups d’extrema dreta al Telegram). També s’està investigant qui va contractar els més de cent autocars que van arribar el cap de setmana a Brasília per participar de l’atac i altres prop de quaranta que ho havien de fer les hores posteriors a l’intent de cop d’estat.

A partir d’aquí, s’està estirant el fil per saber com es van poder mantenir desenes d’acampaments per tot el país –només a l’estat de São Paulo eren 34– des de finals d’octubre. Així com va passar amb els talls de carretera l'endemà de la segona volta de les presidencials, hi ha relats d’acampats a sou, que rebien 50 reals (uns 10 euros) diaris. Tota la intendència, que anava des de les tendes de campanya, matalassos i mantes, fins a lavabos químics, instal·lació de dutxes, els tres àpats diaris i beguda eren finançats externament. En diverses capitals, tràilers abastien els manifestants amb “menjar de primera qualitat”, com expliciten centenars de vídeos a la xarxes socials. Hi havia vigilància organitzada i armada.

El retorn de Bolsonaro

El cercle es va tancant entorn de Bolsonaro, que “mai ha estat tan a prop de ser empresonat com fins ara”, com coincideixen analistes de tots els colors polítics. L’expresident, autoexiliat a Florida des de finals de desembre per evitar ser en territori brasiler quan perdés aforament, assegura ara que avançarà el retorn al país abans que s’acabi el mes per tractar-se de dolors abdominals, conseqüència de l’apunyalament patit a la campanya electoral del 2018, que l’han portat a ser ingressat a Orlando.

Les declaracions de Bolsonaro arriben després que un portaveu del departament d’estat de l’administració Biden assegurés que qui accedeix al país amb passaport diplomàtic i no exerceix més el càrrec, o ha de canviar el visat... o ha de marxar a l’estranger.