Per què Finlàndia és important per a Putin?
La possible incorporació d'aquest país nòrdic a l'OTAN preocupa de manera especial el Kremlin
Moscou / BarcelonaUn dels motius que es van esgrimir per justificar el que el Kremlin anomena “operació militar especial” a Ucraïna va ser l’amenaça que li suposa a Rússia el creixement de l’OTAN. I ara és Finlàndia qui apunta a ser un més de l’Aliança de l’Atlàntic Nord. Des de fa anys el president rus, Vladímir Putin, insisteix que vol que l'OTAN torni a les fronteres del 1997, quan els països que havien format part del Pacte de Varsòvia o de l'URSS en quedaven fora. Però la por a potencials agressions russes ha aconseguit tot el contrari: que Finlàndia, i molt probablement Suècia, hagi decidit unir-se a l'organització militar.
Aquestes possibles noves incorporacions a l'OTAN preocupen Moscou, que veu com podria passar a duplicar la frontera que té amb països de l’Aliança, a l’afegir-se els 1.300 km amb Finlàndia. A això, a més, s'hi suma la proximitat del país nòrdic amb Sant Petersburg, la segona ciutat russa amb prop de 5,5 milions d’habitants. Segons el portal especialitzat Global FirePower, l’exèrcit finlandès és el 53è més poderós del món, tot i ser el 115è en població. Això és gràcies, entre altres aspectes, al fet que és el quart país del món amb més soldats reservistes i que està al top 20 pel que fa a forces navals i artilleria. Al mateix rànquing, Rússia és al segon lloc. Tot i així, la diferència de potencial no ho és tot, com es veu a Ucraïna, que resisteix més del que es pensava a finals de febrer.
Setmanes després que s'iniciés la intervenció militar de Putin a Ucraïna, el govern finlandès va decidir augmentar en un 70% la seva despesa militar respecte al que estava previst per a aquest any. Això es tradueix en més de 2.000 milions d’euros addicionals, destinats a comprar equipament militar i entrenar els seus ciutadans. Anualment, 27.000 finlandesos reben aquesta formació. El servei militar a partir dels 18 anys és obligatori i la major part dels finlandesos l’han fet. Per aquest motiu, a Finlàndia hi ha prop de 900.000 reservistes preparats, més que altres estats amb molta més població com la Xina o la mateixa Rússia.
A més, Finlàndia té una estratègia de "defensa total", segons la qual tots els sectors de la societat estan involucrats en la planificació de la seva defensa. La història li dona raons: Rússia ha estat en guerra amb el seu veí finlandès –que se'n va independitzar el 1917– en dues ocasions al segle XX, a les guerres d’Hivern (1939-1941) i de Continuació (1941-1944).
Aquest nou front de tensió per al govern de Putin al nord d'Europa s’afegiria al d’Ucraïna, al de Geòrgia (on Rússia dona suport als separatistes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia), al del Japó (es disputen la sobirania de les illes Kurils) i l’Azerbaidjan (on Nagorno-Karabakh és aliat de Rússia però Bakú ho reclama). A més, Rússia comparteix frontera amb cinc països que ja formen part de l'OTAN: Noruega, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània. Tot i les diferents situacions de cada un d’aquests casos, és un mal de cap més per al Kremlin, que se sent més acorralat que fa només uns mesos, quan ni Suècia ni Finlàndia es plantejaven formar part de l'Aliança.
"Mireu-vos al mirall"
Aquesta setmana el president finlandès, Sauli Niinistö, deixava clar que aquest canvi de postura dels finlandesos ha estat provocat pel comportament agressiu de Rússia. "Vosaltres ho heu provocat. Mireu-vos al mirall", va dir.
Durant dècades, Finlàndia ha optat per no unir-se a cap aliança militar –malgrat la cooperació estreta amb l'OTAN i la pertinença a la UE– i cuidar les relacions amb l'URSS i amb Rússia. Aquest ha sigut durant prop de 80 anys el dogma finlandès, i malgrat que de tant en tant augmenten les tensions –com quan els avions russos envaeixen l'espai aeri veí, cosa que sol passar diverses vegades cada any–, les relacions fins ara es basaven en una cooperació fluida a diversos nivells: Niinistö i Putin mantenien un diàleg cordial i els governs, tant nacionals com regionals, de tots dos països tenien contactes freqüents. Fins i tot, en una entrevista recent, la cadena CNN havia descrit Sauli Niinistö com "l'home que xiuxiueja a Putin", tot i que ell va deixar clar que era impossible saber què passa pel cap del president rus.
Econòmicament, Rússia també és un actor crucial per a Finlàndia: el principal emissor de turistes i el tercer soci comercial. Tot i que les relacions diplomàtiques entre els dos països han passat per alts i baixos, en general imperava entre els finlandesos una "llargament preada" creença que tenien una relació diferent i un coneixement més profund de Rússia que no pas la resta d'europeus, segons apuntava el diari de més circulació de Finlàndia, el Helsingin Sanomat, en un editorial publicat el 28 de febrer, en què constatava que el conflicte a Ucraïna havia fet caure la bena dels ulls i havia fet perdre la confiança en el país veí.
La intervenció de Putin a Ucraïna ha provocat un canvi radical de la percepció dels finlandesos sobre l'amenaça que suposa el seu veí de l'est. "Els finlandesos coneixem l'ós rus", es creia fins ara, segons explicava el diari, que arribava a la conclusió que no era cert, perquè ningú havia anticipat una agressivitat com la que s'està vivint a Ucraïna. "Rússia no és el veí que pensàvem que era", va dir la primera ministra, Sanna Marin, al març, quan va reconèixer que era hora que el país reconsiderés seriosament la seva posició sobre l'OTAN.