Finlàndia tanca la frontera sud amb Rússia per por a la guerra híbrida de Putin

El govern finlandès alerta que l'arribada de migrants sense papers ha incrementat i creu que és una acció deliberada de Putin

El pas fronterer finlandès de Nuijamaa, limítrof amb Rússia, aquest dimecres.
4 min

BarcelonaEl trànsit als punts fronterers del sud de Finlàndia, limítrofs amb Rússia, s'ha animat els dos últims dies. A partir de la mitjanit d'aquest divendres a dissabte, els quatre passos del sud-est del país, els de més activitat, quedaran completament tancats, inicialment durant tres mesos. El govern finlandès va anunciar dijous que havia pres aquesta decisió davant d'un increment important dels migrants sense papers que han arribat les últimes setmanes al país nòrdic, procedents de Rússia, en una acció deliberada del govern de Vladímir Putin, segons les autoritats finlandeses.

"És un moviment contundent i excepcional. Volem enviar un missatge molt clar que aquesta tendència s'ha d'acabar", va dir el primer ministre, Petteri Orpo, en roda de premsa. A partir d'aquest dissabte, els passos fronterers d'Imatra, Niirala, Nuijamaa i Vaalimaa –els de més trànsit– quedaran tancats, i les sol·licituds d'asil es concentraran a Salla i Vartius, molt més al nord, on l'entrada de migrants era pràcticament inexistent fins ara. Aquest dijous un grup de 18 demandants d'asil va arribar al pas de Vartius, els primers que hi arribaven aquest any, segons va informar la cadena Yle.

Finlàndia, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, es va convertir a l'abril en el membre número 31 de l'Aliança Atlàntica, en un moviment justament impulsat per l'amenaça russa després de l'inici de la guerra a Ucraïna. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que Finlàndia està cometent un "gran error" triant la via de la confrontació i de la "destrucció de les relacions bilaterals" amb Rússia, ha informat l'agència TASS.

Els punts fronterers amb Rússia

El primer ministre conservador –al govern des del juny– va dir que l'activitat actual a la frontera no és una emergència greu, però que el problema està en l'activitat organitzada que hi ha darrere. "L'objectiu de provocar aquestes situacions és crear fractures socials", va argumentar. I el subcap de la Guàrdia Fronterera, Markku Hassinen, va alertar que hi ha "un risc molt clar d'escalada" i que s'està actuant per "prevenir" que empitjori.

Aquesta setmana han arribat a Finlàndia 300 demandants d'asil, principalment de l'Iraq, el Iemen, Somàlia i Síria. La xifra més alta s'ha registrat aquest divendres, quan han entrat un centenar de migrants sense papers als punts fronterers del sud-est, mentre que abans que comencés aquest episodi n'arribaven una desena cada dia. La majoria travessen en bicicletes, que s'acumulen a les instal·lacions de duanes.

Bicicletes confiscades al punt fronterer finlandès de Nuijamaa, limítrof amb Rússia, el 15 de novembre.

El govern finlandès ha aprofitat una modificació de la llei de fronteres, aprovada la legislatura anterior precisament per permetre aquestes accions de forma ràpida si hi ha perill per a la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut pública. "La xifra ha crescut significativament en poc temps. Les autoritats russes han canviat la manera de treballar per permetre els viatges a Finlàndia encara que no tinguin documents, cosa que és una entrada il·legal", va dir la ministra d'Interior, Mari Rantanen. Els guàrdies fronterers asseguren que, fins fa poc, Rússia impedia que els migrants sense papers continuessin fins als punts fronterers finlandesos.

Malgrat que les xifres són molt inferiors, la situació recorda el que va passar el 2021 a les fronteres entre Bielorússia i Lituània, Polònia i Letònia, on van arribar milers de migrants del Pròxim Orient i l'Àfrica. També fa pensar en l'increment de migrants a les fronteres de Finlàndia i Noruega, procedents de Rússia, el 2015 i 2016, com va recordar el primer ministre: "En aquest sentit, sembla una decisió molt conscient".

Jukka Savolainen, analista del Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides (Hybrid COE), dona credibilitat a les sospites del govern finlandès que l'increment de migrants és part d'un atac híbrid de Rússia, tot i que creu que serà difícil de provar. "La tendència a l'alça és tan ràpida que podria portar a una situació insostenible", afirma a l'ARA, i considera que l'objectiu d'aquest tipus d'accions és, d'una banda, "desviar l'atenció de la guerra a Ucraïna" i, de l'altra, "crear divisions internes, tant a dins de Finlàndia com entre Finlàndia i altres nacions europees, per debilitar la Unió Europea i l'OTAN".

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha donat suport al govern finlandès. "La instrumentalització de migrants per part de Rússia és vergonyosa. Dono suport total a les mesures preses per Finlàndia i dono gràcies als guàrdies fronterers per protegir les nostres fronteres europees", va dir a X.

Afectacions al dia a dia

Els viatges transfronterers ja són molt inferiors als que eren fa tres anys: primer, es van reduir dràsticament per les restriccions pel covid, i el setembre de l'any passat Finlàndia va deixar d'acceptar visats turístics de russos i va instal·lar tanques i filats a la frontera. Tot i això, unes 3.000 persones travessen els punts fronterers del sud-est de Finlàndia de mitjana cada dia, per treballar, estudiar, visitar familiars o posar la benzina més barata.

Algunes persones que viuen a Finlàndia i tenen família a Rússia han manifestat el seu malestar a mitjans finesos, i alguns han afirmat que ara hauran de fer un viatge més llarg a través d'Estònia. Tot i això, el govern d'aquest país bàltic ja ha alertat que també tancarà fronteres si detecta una tendència similar. Noruega també ha assegurat que està alerta i a punt per si ha d'actuar de la mateixa manera.

Guàrdies fronterers finesos al pas d'Imatra, limítrof amb Rússia, el 26 d'octubre.
stats