Luis Carrión, exsandinista exiliat: "Fins i tot els candidats presidencials més inofensius estan empresonats a Nicaragua"

El somni de l'esquerra sandinista que va derrotar la dictadura de Somoza l'any 1979 es va esvair ja fa temps per la deriva autoritària del president, Daniel Ortega, que fa anys que ha convertit el país en un règim autoritari i familiar, amb la seva dona, Rosario Murillo, com a vicepresidenta. Però des de les protestes de l'any 2018, que es van saldar amb més de 300 morts, la repressió s'ha endurit i en les últimes setmanes el règim s'ha dedicat a empresonar tots els opositors que li podien fer ombra de cara a les eleccions presidencials que el país ha de celebrar aquest mes de novembre. Entre els més de 30 detinguts en els últims mesos, per fer-se unes eleccions a mida, hi ha exlíders guerrillers sandinistes crítics com Dora María Téllez o Hugo Torres, però també la candidata a la vicepresidència del partit dretà CxL, Berenice Quezada. Per no convertir-se en un represaliat més, Luis Carrión Cruz (Managua, 1952), que va ser un dels nou comandants del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) quan van arribar al poder a finals dels 70, es va exiliar el 23 de juny i atén telefònicament al diari ARA des d'un país que no vol revelar.

Com es viu la repressió des de la distància?

— Es viu amb dolor perquè hi ha molt patiment al país. Segueixen les captures i ja no se sap ni el criteri amb el qual es deté fins i tot la cap de la unitat jurídica d'una organització pels drets humans com María Oviedo. El nivell d'indefensió és tan alt que ni tan sols quedaran advocats per defensar els presos polítics. Alhora, il·legalitzen societats civils mèdiques per voler informar sobre el covid a la població, ja que el govern no dona informació sobre hospitalitzats.

Fins on més arriba aquesta repressió?

— Es detenen candidats a la presidència de qualsevol espectre polític, a esquerra i dreta, fins i tot els polítics més innocus estan empresonats. Periodistes, empresaris, advocats... L'amplitud d'aquesta repressió no té precedents. Els pocs mitjans independents que queden s'estan autocensurant i només hi parlen comparses del règim.

¿Ha pogut contactar amb els companys detinguts?

— No. Tots els que han sigut empresonats estan aïllats. No els ha pogut veure la família, no els ha pogut veure un advocat... Fa 90 dies que han estat detinguts sense haver estat presentats davant un jutge ni davant ningú.

¿Esperava una reacció més forta de la comunitat internacional i de la regió?

— La veritat és que queda molt poc d'esquerra democràtica a l'Amèrica Llatina i les respostes han sigut decebedores. Mèxic es declara neutral i no ha votat a favor de les resolucions condemnatòries de l'OEA (Organització dels Estats Americans). L'Argentina va fer una tímida proposta per ser mediadora amb l'oposició i Ortega els va enviar a pastar fang. Bolívia dona total suport a Ortega, igual que Veneçuela i Cuba. Els únics que han criticat i condemnat el règim són els del Front Ampli, de l'Uruguai, i ja no estan al poder. Veuen el món amb una lògica de guerra freda, d'imperialisme contra antiimperialisme, que no s'adequa a la realitat actual.

¿I els Estats Units, que als anys 80 van finançar la Contra, insurgència terrorista contra el sandinisme, i tenien molt d'interès en la regió?

— No em correspon a mi dir què haurien de fer els Estats Units i és clar que tenen els seus propis interessos, però no són els responsables del que està passant. Pel que fa a les sancions, no tenen una gran repercussió en la situació del país perquè a Nicaragua s'apliquen a persones i empreses associades a Ortega; no hi ha hagut sancions sobre les relacions comercials, que, de fet, han crescut amb els Estats Units en els últims anys.

¿El règim d'Ortega és tan dictatorial com el de Somoza que vau combatre des del sandinisme?

— Són situacions diferents. Somoza va bombardejar ciutats i va assassinar molta gent. L'any 2018 les protestes van deixar més de 320 morts i més de 1.000 ferits, però no arriba al nivell de virulència de Somoza. Ara bé, en què guanya Ortega? El control dels aparells de l'estat, del consell electoral, l'assemblea nacional, els fa servir a favor de la seva acció repressiva. Jo no recordo en temps de Somoza una repressió a mitjans de comunicació i periodistes com la d'avui. Somoza va ser una dictadura familiar del segle XX. Ortega està organitzant un règim dinàstic però més totalitari perquè intenta controlar tota manifestació, fins i tot les patronals, gremis professionals d'advocats, ONGs o associacions de metges.

La revolució sandinista va ser una referència de l'esquerra. ¿S'esperava que Daniel Ortega ho convertís en això?

— El sandinisme ja tenia una vena autoritària en la seva essència, però es va anar reforçant de la mà d'Ortega, sobretot als anys 90, quan vaig decidir deixar el partit. Ortega un dia va dir que acceptaria la derrota electoral davant la nova presidenta Violeta Chamorro i tres dies després estava dient que governaria des de baix i liderant accions armades i sabotatges per imposar la seva voluntat. Vam ser molts els que vam trencar amb Ortega per crear el Moviment Renovador Sandinista perquè rebutjàvem el seu mètode. A la campanya electoral del 2006 ja vam advertir que si tornava al poder crearia una dictadura autoritària i ens van dir que érem uns exagerats. Molts no veien el perill, especialment els empresaris que van teixir aliances. Hi havia repressió i assassinats selectius, sobretot en zones rurals. A poc a poc, tot es va anar orteguitzant: la policia, l'exèrcit... Van anar minimitzant tot això i legitimant el procés de dictadura després de fraus electorals.

Malgrat tot, va aconseguir mantenir un cert equilibri i pau social gràcies a l'economia.

— Sí. D'una banda, va complir fidelment totes les vindicacions del Fons Monetari Internacional, com faria qualsevol partit de dretes. I, de l'altra, els diners veneçolans que va aconseguir van tenir un impacte molt positiu per a l'economia. Va rebre 3.000 milions de dòlars i això és moltíssim. Va poder encetar programes socials que van ajudar a mantenir una certa pau social. Això va començar a deteriorar-se abans de les protestes del 2018, però no va ser la ruptura econòmica el que va precipitar la crisi, sinó la mateixa repressió. Una petita protesta de jubilats va ser reprimida amb tal violència que va obtenir una resposta massiva de la ciutadania.

Amb l'increment de la repressió, Ortega deu témer que si abandona el poder vagi a la presó.

— Sí, ell només se sent segur al poder i controlant el poder. El seu propòsit és mantenir-se i morir al poder i això no és defensa de la sobirania, perquè ell entrega la sobirania quan cal, com per exemple a un empresari xinès quan va pactar un suposat canal que va generar una gran lluita de camperols.