¿Fins quan pot resistir Trump sense concedir la victòria?

BarcelonaQuan Barack Obama va guanyar les eleccions el 2008 acabava d’esclatar la crisi financera i els serveis secrets nord-americans creien que el jihadisme preparava un atac massiu als Estats Units aprofitant el període de transició, potser per al dia de la presa de possessió, el 20 de gener del 2009. Només dos dies després de les eleccions, Obama va rebre el seu primer informe d’intel·ligència. El seu equip de seguretat nacional de seguida es va asseure amb els càrrecs equivalents de l’administració Bush per fer una simulació de la possible crisi, que tenia un component d’armes biològiques, de manera que la gent d’Obama sabés exactament on estarien les unitats operatives i com hauria respost el govern sortint si això hagués passat just abans de les 12h del dia 20 de gener, quan el seu equip prendria de manera efectiva el comandament de l’operatiu. Finalment, l’atac no es va produir. Però la coordinació entre el govern que marxava i el que havia de prendre possessió “va funcionar perfectament”, explica Peter Faever, professor de ciències polítiques que va formar part de l’administració Bush i que havia treballat abans a l’administració Bill Clinton.

Aquest any no es coneix cap amenaça terrorista concreta -tampoc és descartable-, però en lloc d’una crisi financera hi ha una pandèmia global que ha deixat més de 244.000 morts al país i un rècord d’atur històric. “Qualsevol altre president ja estaria treballant amb l’administració que l’ha de rellevar per poder afrontar la greu situació”, diu Bruce Jentleson, professor de polítiques públiques a la Universitat de Duke. Jentles creu que l’actitud de Trump “és perjudicial” per a la democràcia i per al seu mateix partit.

Però Trump no és un president qualsevol. La seva resistència a concedir la victòria no té precedents i està bloquejant un procés de transició fonamental. La cap de Serveis d’Administració General (GSA), Emily Murphy, una funcionaria designada per Trump, encara no ha firmat la carta de reconeixement oficial de Biden com a president electe, sense la qual no pot arrencar la transició. Els 6,6 milions de dòlars que estan bloquejats per aquest motiu no són un problema per a Biden, perquè el seu equip ja disposa de prou diners per anar treballant. El problema és la falta d’accés a informació classificada i el retard en el procés de revisió dels nous càrrecs per donar-los accés a aquesta informació. “La llei no preveu cap estàndard particular [per a la signatura de la carta de la GSA] més enllà que l’administradora cregui que algú és el president electe. Certament, que Trump digués «he perdut» li facilitaria les coses”, diu John Fortier, director d’estudis governamentals del Centre de Política Bipartidista.

La llei tampoc requereix obligatòriament que el president sortint reconegui la victòria del seu oponent, afegeix Fortier: “És possible que Trump no concedeixi mai la victòria a Biden, és una possibilitat. Tot i així, els mecanismes de transició seguiran endavant”.

4.000 càrrecs en l’aire

A les 12h del 20 de gener (quan el nou president pren jurament) hi ha 4.000 alts càrrecs del govern, molts d’ells de seguretat nacional, que deixen de ser-ho “i s’emporten la seva caixa forta amb tota la informació i els nous càrrecs arriben a un despatx buit a les 12.05 h. És una manera força boja de fer-ho, però és el sistema nord-americà, tot i que hi ha lleis per assegurar que hi hagi traspàs d’informació i que no s’arribi a una oficina buida”, explica Peter Faever. Unes lleis que, ara per ara, Trump no està aplicant. Amb tot, l’expert diu que li consta que en els nivells baixos de l’administració “ja s’estan preparant els arxivadors” amb tota la informació que caldrà traspassar a l’equip de Biden per quan tinguin llum verda dels seus superiors. “Si hi ha un equip presidencial preparat per superar aquests problemes és el de Biden”, afegeix l’expert, per la quantitat de gent de l’equip que té experiència a la Casa Blanca, començant pel mateix president.

La majoria de demandes judicials de Trump contra el recompte han sigut desestimades, i cada cop sembla més lluny la possibilitat que els resultats arribin al Tribunal Suprem, com va passar l’any 2000, quan només 537 vots separaven George W. Bush d’Al Gore en un sol estat clau, Florida. “El Suprem només s’hi implica quan creu que la seva decisió serà important, però en aquest cas les possibles irregularitats, si és que se’n troben, potser farien canviar uns 100 vots, quan les diferències en favor de Biden són de desenes de milers”, explica John Fortier. Trump hauria de poder demostrar un frau de desenes de milers de vots en almenys tres estats diferents per fer variar els resultats en el seu favor, una possibilitat que la seva mateixa agència de ciberseguretat i els comitès electorals del seu govern han desestimat com a infundada aquesta mateixa setmana.

“Els mitjans no decideixen qui és el president!”, s’entesta a dir Trump, posant en dubte les projeccions que els grans mitjans han fet dels resultats, tot i que estan fetes amb sistemes de càlcul molt acurats. Però, a mesura que es vagin acabant els recomptes, com a molt la setmana entrant, i que els serveis electorals de cada estat oficialitzin els resultats, al llarg de les pròximes tres setmanes, al president Trump se li anirà esgotant el temps per concedir finalment la victòria.

“La data clau és el 14 de desembre”, diu Fortier. És quan els electors escollits a cada estat (tots ells membres del partit guanyador en aquell estat) dipositen el seu vot en les cambres parlamentàries estatals. El candidat que obtingui 270 vots haurà sigut elegit oficialment president. Llavors Trump no tindrà més remei que acceptar la derrota. O el 6 de gener, quan el resultat de la votació és anunciat al Congrés pel vicepresident i president del Senat, Mike Pence.

Comandant en cap fins a les 12h

Coneixent el personatge, però, no es pot descartar que fins i tot llavors segueixi insistint que li han robat les eleccions i que tot és una conspiració gegantina contra ell. Fins i tot així, amb els resultats oficials, el procés de transició seguiria el seu curs. “A les 12h del dia 20 de gener, Donald Trump deixarà de ser president i ho serà Joe Biden: si a les 12.01 h Trump continua fent tuits des del Despatx Oval, ho ha de fer per invitació del president Biden. Si no és així, haurà de ser escortat pel servei secret fora de la Casa Blanca”, explica Faever. “No crec que vulgui donar aquesta imatge. El més probable és que aquell dia ja faci setmanes que hagi marxat a Mar-a-Lago i estigui tuitejant des d’allà”, diu.

Faever tampoc dona credibilitat a algunes veus que diuen que els canvis de personal que Trump està fent en els últims dies, acomiadant càrrecs clau del Pentàgon per nomenar persones fidels, siguin “perquè s’estigui preparant per fer servir l’exèrcit per retenir el poder”. “No m’ho crec”, diu, tot i que admet que Trump és el comandant en cap de l’exèrcit fins a les 00.00 h del dia 20 de gener i que potser vol aprofitar aquests poders “per fer algunes coses abans de marxar, com desclassificar alguna informació”. “Per exemple, si volgués fer tornar totes les tropes de l’Afganistan abans de Nadal, deixaria els seus aliats abandonats i seria una decisió imprudent, però seria una decisió legal i l’exèrcit estaria obligat a complir-la”.