Foc a la bandera francesa i amunt la russa: el cop de Burkina Faso des de dins
Putin mou fitxa per convertir-se en el nou aliat per lluitar contra el terrorisme jihadista
Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)Era el 30 de setembre i a Burkina Faso corrien rumors d'un altre cop d'estat –el segon en només vuit mesos– i el país s'enganxava a les pantalles de la televisió. No hi havia senyal. Se sentien trets i explosions prop del barri Ouaga 2000, on hi ha el palau presidencial, les cases de les famílies benestants i les ambaixades. La capital del país, Ouagadougou, es despertava amb incertesa i confusió. Els rumors es confirmaven: s'acabava de produir un nou aixecament militar.
Però a diferència del cop d’estat del 24 de gener, quan el tinent coronel Paul-Henri Samaogo Damiba va enderrocar l’expresident Roch Marc Christian Kaboré, aquest cop internet ha seguit operatiu i els joves s’han organitzat per mostrar el seu suport als colpistes liderats pel capità Ibrahim Traoré. Facebook i Whatsapp han sigut els mitjans de comunicació d’aquesta revolta. “Es tracta d’una insurrecció popular barrejada amb un cop d’estat, perquè molta població ha sortit al carrer fins que Traoré no s’ha declarat cap d’estat”, explica Joseph Bado, organitzador de les protestes i membre del Front Patriòtic, una coalició d’organitzacions de la societat civil.
I aquí entra un element clau: el rebuig cap a França. Quan els colpistes van prendre els estudis de Ràdio Televisió Burkinabé (RTB) van advertir que Damiba estava organitzant una “contraofensiva” al cop d’estat des del camp militar de Kamboinsin, on hi ha una base francesa, i apel·lava, com bé sabia, a aquest sentiment antifrancès i anticolonial que mou, actualment, bona part de la joventut burkinesa. Ràpidament, grups d’entre 100 i 150 joves amb motos, tocant el clàxon i amb branques d’arbre per tallar la carretera, sortien al carrer onejant banderes de Burkina Faso i de Rússia. El primer objectiu va ser incendiar la caseta del guardià de l’Institut Francès de Bobo-Dioulasso, capital econòmica. Mentrestant, a Ouagadougou, un grup de manifestants atacava directament l’ambaixada de França i també saquejava el Centre Cultural Francès.
Amb aquest cop d’estat no només es disputa el lideratge del país. Està en joc qui serà el nou aliat per lluitar contra el terrorisme jihadista, després del descontentament de la població amb els resultats de l’Operació Barkhana, desplegada per l’exèrcit francès al Sahel el 2014. La Rússia de Vladímir Putin, cada cop més endinsada en el continent africà, té tots els números.
La ingerència de Rússia
“El temps dirà si la gent ha estat manipulada per Rússia, però dir d’entrada que ha sigut així és prendre per idiota la societat burkinesa”, afirma el periodista Kalidou Sy, cap d’edició del canal de televisió France 24. Tant l’ambaixada com l’Institut Francès de Ouagadougou i Bobo-Dioulasso han tancat, fins a nova ordre, les portes. A més, l’ambaixada francesa ha avisat als seus conciutadans que limitin al màxim tots els desplaçaments. “El nostre problema no són els francesos, sinó la política francesa”, exclama Bado. I afegeix: “La política francesa és vella, s’ha acabat, finalment hem entès que la seva política és diabòlica a l’Àfrica”. Un sentiment que s’ha expandit des de la veïna Mali, que aquest gener va expulsar del país l’ambaixador de l’Elisi; o des del Senegal, on les protestes antifranceses també s'han fet sentir en els darrers anys.
“Quant de temps fa que l’Àfrica coopera amb Europa? ¿I què? Encara estem en la misèria!”, diu Joseph Bado, organitzador de les protestes i membre del Front Patriòtic, una coalició d’organitzacions de la societat civil. D'alguna manera la bandera russa als carrers de Burkina Faso implica mostrar-se directament contrari a Occident i, sobretot, a la política neocolonial francesa. Mentre els joves burkinesos ocupaven els carrers de Burkina sota el lema “à bas la France” [fora França], el president francès, Emmanuel Macron, es reunia a París amb el seu homòleg de Guinea Bissau i president de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de l’Oest (CEDEAO), Umaro Sissoco Embaló, una institució desacreditada per la veïna Mali i el moviment insurgent burkinès.
“A la plaça hi ha menjar, cadires i escoltem Alpha Blondy”, explica un jove manifestant, estudiant de dret, que ha deixat la seva feina de guardià per unir-se a les revoltes. “França ens enganya, ens tracta com si fóssim idiotes, com si no poguéssim pensar sols. Tu creus que a mi algú de Rússia m’ha vingut a manipular?”, sentencia.
Des de fa mesos els mitjans i governs occidentals destaquen el perill que Moscou representa per a la pau mundial, però molts africans no veuen els russos amb els mateixos ulls que els europeus. Hi ha explicacions històriques. Per exemple, que, durant la Guerra Freda, els soviètics es van alinear amb els discursos anticolonialistes i van criticar ferotgement la Sud-àfrica de l’apartheid, que consideraven una reserva blanca dels interessos occidentals.