"Fora la blanca": Burkina Faso diu prou a França i abraça Putin

Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)“Fora la blanca, fora la blanca!”, és el primer que sento només arribar a la plaça Tiéfo Amoro de la ciutat de Bobo-Dioulasso, punt neuràlgic de les protestes antifranceses i de suport a la junta militar que presideix el país després del cop d’estat del 30 de setembre del 2022. “I-B!, I-B!, I-B!”, clama la multitud en suport al nou líder, Ibrahim Traoré, el president més jove del món, que ha promès retornar la pau a Burkina Faso, país de l’Àfrica Occidental, abans del juliol del 2024. Una promesa ambiciosa per a un país que ja acumula més de dos milions de persones desplaçades internament i 11.312 morts des del 2016, segons l’organització Conflicte Armat i Dades (ACLED en les sigles en anglès), en mans de grups terroristes afins a Al-Qaeda i l'Estat Islàmic que operen, sobretot, a les regions nord i est del país. 

Banderes burkineses i russes onegen a la manifestació convocada pel Moviment Popular de Suport a la Transició (MPST), una organització conformada per membres de la societat civil i present arreu del país. Unes tres mil persones assisteixen al míting sota el lema “La decisió del poble” i vesteixen amb samarretes en suport als Voluntaris de Defensa de la Pàtria (VDP), unes milícies populars creades per l’expresident Roch Marc Christian Kaboré el 2020 per lluitar contra el terrorisme. No obstant, no ha sigut fins a l’arribada del capità Traoré al poder que no s’ha fet un reclutament massiu de voluntaris amb una resposta molt superior a l’esperada: si bé es demanaven 50.000 noves inscripcions, en un mes s’hi van inscriure fins a 90.000 persones de totes les edats. 

Mentre sona l’himne de l’armada burkinesa, hi ha joves que bufen fort la vuvuzela cada cop que veuen un cartell amb la imatge del president francès, Emmanuel Macron. “No estem en contra del poble francès, però sí dels militars que ocupen el nostre territori”, diu un dels organitzadors de la manifestació. I afegeix: “Perquè t’he vist amb el mussol vell [en referència a la persona que m’acompanya] si no t’hagués vingut a fer fora”. Mussol vell és la forma de referir-se a algú que ja ha viscut la lluita al carrer i que ara s’ho mira des de fora i aconsella els més joves.

El míting no és casual sinó que l’han organitzat poc després que les autoritats burkineses han demanat públicament la retirada de les tropes franceses del seu territori i la destitució de l’ambaixador francès, Luc Hallade. En concret, han donat un mes als 400 soldats de la força francesa Sabre, encarregada de lluitar contra el terrorisme al Sahel, perquè es retirin del país, amb la qual cosa trenquen l’acord signat el 2018 que permetia a França el desplegament militar. 

El paper del Grup Wagner

Per a la població onejar la bandera russa és un acte anticolonial i emancipatori. “França vol mantenir una lògica de servitud, dominació i submissió inacceptables al segle XXI”, llegeix un dels portaveus del moviment MPST, davant la multitud. I mentre l’excolònia perd popularitat, Rússia i el Grup Wagner apareixen com a salvadors davant dels resultats fallits de l’operació Barkhane al Sahel. 

El Grup Wagner és una companyia de seguretat privada russa que du el nom de Richard Wagner, el compositor més admirat per Hitler. Va néixer a Ucraïna el 2014 quan els seus mercenaris lluitaven amb els separatistes prorussos de la regió del Donbass. Han participat en la guerra de Síria, també ara a Ucraïna, i estan presents a la República Centreafricana i a Mali, on el 2022 tenien almenys 1.400 homes desplegats. Ara, la pregunta, és si Wagner també desembarcarà a Burkina Faso i ampliarà així el seu camp d’influència.

El president de Guinea, Nana Akufo-Addo, admetia en una visita als Estats Units que “mercenaris russos són a la frontera nord del país. Burkina Faso ha acordat desplegar les forces Wagner com a Mali”. Unes afirmacions que les autoritats burkineses van considerar “greus i inexactes”, segons van declarar a l’agència de notícies AFP.

El pes de Moscou

Tot i que Burkina Faso no ha trencat les relacions diplomàtiques amb l'Elisi –cosa que sí que va fer Mali fent fora l’ambaixador i prohibint la presència de les ONG franceses al seu territori– els moviments giren cada cop més cap a un acord de cooperació que passaria per Rússia. En són exemples la visita secreta del primer ministre burkinès, Apollinaire Joachim Kyélem de Tambèla, a Moscou al desembre, tal com va revelar el mitjà Jeune Afrique, o la trobada, aquesta setmana, amb el seu homòleg malià Choguel Kokalla Maïga, per fer front comú al terrorisme, o l’entrevista de l’ambaixador rus, Alexei Saltikov, a RTB (la televisió pública), on va afirmar que “a Moscou hi ha noranta militars burkinesos fent una estada”.

Mentrestant, a Bobo-Dioulasso una bandera xinesa oneja a l’entrada d’un hospital en construcció. Les cadires del míting són de la cervesa espanyola Alhambra i de cop sona la cançó del mundial del 2018 a Rússia. El mussol vell no entén res. El 2014 [quan hi va haver la insurrecció popular que va fer caure el govern de Blaise Campaoré] hi sonava música de lluita, no això”, diu mentre fa un glop de Brakina, la cervesa local i una de les empreses més importants del país creada sota el lema "Orgullosament burkinesa des de 1960”.