Les forces de Tigre també són acusades de crims de guerra per atacs a la població civil

BarcelonaCombatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) van assassinar desenes de persones, van cometre "desenes de violacions en grup contra dones i nenes –algunes de tan sols 14 anys– i van saquejar béns públics i particulars" en dues zones de la regió d'Amhara, al nord d'Etiòpia, segons un informe d'Amnistia Internacional. L'ONG va entrevistar una trentena de supervivents i diversos testimonis de la zona per elaborar aquest informe, que acusa els rebels de Tigre, que es van enfrontar a les forces de l'exèrcit etíop, de crims de guerra i possiblement crims contra la humanitat. Fa unes setmanes AI també publicava un informe en què acusava de crims similars els soldats d'Addis Abeba.

Els fets van tenir lloc a Kobo i Chenna entre finals d'agost i principis de setembre, poc després que les forces de Tigre prenguessin el control de la zona d'Amhara, en un moment en què s'enfrontaven a la creixent resistència de les milícies locals i civils que havien agafat les armes per recuperar el control de les seves poblacions. A Kobo les forces de Tigre van atacar, segons l'ONG, "en represàlia" per aquesta resistència, sense distingir entre els que s'havien implicat en la defensa i la població civil.

L'informe revela que a Chenna –un poble al nord de Bahir Dar, la capital de la regió d'Amhara–, les forces de Tigre van violar desenes de dones i nenes, sovint a casa seva, després d'obligar-los a proporcionar-los menjar i a cuinar per a ells. De les 30 supervivents entrevistades per l'organització, 14 van explicar que havien patit violacions en grup, en alguns casos davant dels seus fills. Set eren menors d'edat.

Una crisi humanitària que afecta sobretot la regió de Tigre

Segons el mateix informe, totes les parts implicades en el conflicte també han estat responsables del saqueig generalitzat, els danys i la destrucció de les cases i negocis dels residents i les propietats públiques, incloent-hi les instal·lacions sanitàries, cosa que impedeix que la població local rebi una atenció mèdica desesperadament necessària. A més, una combinació de restriccions imposades pel govern etíop i la inseguretat derivada del conflicte han impedit l'arribada d'assistència humanitària i de subministraments mèdics a la regió de Tigre, on les agències humanitàries han denunciat des de fa temps les taxes creixents de desnutrició aguda, morts innecessàries per malalties curables i un empitjorament de la crisi humanitària. Entre els més afectats per la crisi humanitària hi ha els milions de civils desplaçats pel conflicte, la majoria a Tigre i en els últims mesos també a les regions d'Amhara i Afar. L'ONU estimava, en unes dades presentades al mes de gener, que al nord del país, en aquestes regions, 9 milions de persones necessiten assistència alimentària, i que la taxa de desnutrició dels nens de menys de cinc anys és del 28%, molt per sobre del llindar d'emergència, situat en el 15%.

El conflicte de Tigre va esclatar el novembre del 2020 i va estendre's a altres regions del nord d'Etiòpia a partir del juliol del 2021. Amnistia Internacional ha documentat violacions dels drets humans comeses per totes les parts del conflicte, com massacres, execucions extrajudicials i altres homicidis il·legítims, agressions sexuals i altres actes de violència contra les dones, i detencions arbitràries a mans de les forces del govern etíop i les seves milícies aliades, així com de les forces eritrees que actuen al seu costat. Després del replegament de les forces del TLFP cap al nord, i dels indicis d'una certa distensió entre les parts, el govern etíop va aixecar dimarts l'estat d'emergència que havia imposat al novembre, quan les forces rebels de Tigre amenaçaven amb entrar a la capital, Addis Abeba.