El fracàs de les enquestes amb Clinton o la irrupció d’Obama: les altres eleccions dels EUA que has de recordar

BarcelonaEstan en marxa les que els experts consideren les eleccions més ajustades, i per tant incertes, dels últims 20 anys. Aquesta referència s'enfila fins a l'any 2000, quan la batalla entre George W. Bush i Al Gore no es va decidir fins a 36 dies després, quan el Tribunal Suprem va aturar el recompte dels vots a Florida i va declarar la victòria de Bush en aquell estat clau, que li va donar els vots electorals clau per ser president: 271, només un més del límit requerit, davant dels 266 que es va quedar Gore. Aquell rècord no s'espera que es repeteixi aquest any –i en principi, mai més–, però una altra vegada el resultat electoral podria estar pendent, fins i tot durant dies, del recompte d'alguns estats concrets.

Aquí tens un repàs de les eleccions als Estats Units dels últims anys i dels seus resultats.

2020: Joe Biden bat rècords de vot

Fa quatre anys, Joe Biden va guanyar amb 81,2 milions de vots i 306 electors davant de Donald Trump, que va obtenir 74,2 milions de vots i 232 electors. Biden es convertia així en el president que més vots ha rebut mai en unes eleccions als Estats Units, amb un rècord de participació malgrat la pandèmia de covid-19. O potser més aviat gràcies a la pandèmia, no només per la gran polarització del país després de quatre anys de Trump i la mala gestió de la catàstrofe sanitària, sinó perquè allò va permetre estendre el vot per correu i per avançat.

El demòcrata va aconseguir capgirar el resultat del 2016 en cinc estats. Per una banda, va recuperar part de l’anomenat mur blau (els estats industrials del voltant dels grans llacs que tradicionalment havien votat demòcrata) i va aconseguir que Wisconsin, Michigan i Pensilvània tornessin a votar demòcrata després d’haver optat per Trump davant de Hillary Clinton feia quatre anys. Però van ser victòries molt ajustades. També va aconseguir, per un estret marge de només 10.457 vots (0,3 punts percentuals), la primera victòria demòcrata a Arizona des del 1996. I va aconseguir, també per només 11.779 vots de diferència (0,23 punts percentuals), la primera victòria demòcrata a Geòrgia des del 1992.

2016: el fracàs de les enquestes i la sorpresa de Trump

Els resultats de les eleccions del 2016 van capgirar del tot les enquestes que s'havien fet en la campanya electoral, i que donaven una victòria segura a la candidata demòcrata Hillary Clinton. Aquelles enquestes van infrarepresentar el vot d'alguns sectors de la població, sobretot dels blancs amb baixos nivells d'estudis, un error que s'ha esmenat en les enquestes dels següents cicles electorals. La clau de la victòria de Trump va ser, de fet, el vot d'aquests sectors empobrits i tradicionalment demòcrates que se sentien abandonats per la classe política i especialment pels polítics demòcrates. En concret, del vot d'aquests sectors en els tres estats del Cinturó de l'Òxid, com es coneix la regió industrial del voltant dels grans llacs: Wisconsin, Michigan i Pensilvània. Tan convençuda estava de tenir el seu vot, que Hillary Clinton no va anar a fer cap acte de campanya ni a Michigan ni a Wisconsin, un error que li va sortir molt car.

2008, les eleccions de l'esperança

L'any 2008, un jove i flamant demòcrata amb uns dots d'oratòria mítics va convertir-se en el primer president afroamericà de la història dels Estats Units. La campanya de Barack Obama, després de vuit anys de George W. Bush, es va centrar en "l'esperança" cap al futur. Amb aquest missatge, Obama va aconseguir que nou estats canviessin de color, entre els quals Ohio, Indiana, Iowa i Carolina del Nord, que eren tradicionals feus republicans.

2000: l'elecció més ajustada de la història

La victòria de George W. Bush davant d'Al Gore l'any 2000 té el dubtós honor de ser la més ajustada de la història: només 537 vots a Florida van decantar la balança, i va ser després d'una batalla legal de 36 dies. El resultat inicial en aquell estat, tradicionalment republicà, va ser tan ajustat que la llei estatal ordenava un recompte de tots els vots. Allò va desfermar fins a batalles campals en centres de votació, fins que el 12 de desembre el Tribunal Suprem va ordenar aturar el recompte i va dictaminar que s'imposava el resultat inicial: Bush era el guanyador. Els 25 electors de Florida d'aquell any (ara en són 30) van fer que el republicà superés el llindar dels 270 i es convertís en president malgrat haver perdut en vot popular, és a dir, en el nombre total de vots dipositats a tot el país.

El 1992, any de la realineació política

De les últimes vuit eleccions presidencials, les que van aconseguir canviar de color més estats van ser les del 1992 quan Bill Clinton va guanyar George Bush pare. Un total de 22 estats van canviar el seu vot respecte a les eleccions anteriors, i en molts casos respecte del seu vot històric, i per això se citen aquestes eleccions com l’any de la realineació política. Estats que havien estat tradicionalment republicans, com Califòrnia, es van convertir en demòcrates i ho han estat sempre més després d’allò. Cap altra elecció posterior ha aconseguit canviar tants estats.