Així domina Trump els set estats clau: ja ha superat el llindar dels 270 electors

BarcelonaA mesura que avançava el recompte electoral, Donald Trump s'ha anat imposant als sets estats clau i ha aconseguit una victòria clara la mateixa nit electoral. A les 11.39 del matí a Catalunya, l'estat clau de Wisconsin ha caigut també en favor de Trump i li ha donat els 10 electors clau per superar la barrera dels 270. A l'espera dels resultats (tots favorables a Trump) als tres estats clau que queden, el republicà ja té 277 electors.

El vot per correu s'ha recomptat molt més ràpid del previst i fins i tot Pensilvània s'ha decidit la mateixa nit electoral, en contra de les prediccions. Aquesta ha estat la victòria decisiva que li ha donat 267 vots electorals i ha dictaminat la victòria, perquè només estava a tres del llindar dels 270 (els 3 vots d'Alaska es donaven per segurs però encara no s'hi havien sumat perquè és el recompte que va més tard). Però el republicà s'ha imposat no només en vots electorals, sinó també en vot popular a tot el país. En general, Donald Trump ha millorat els seus resultats respecte del 2020 amb almenys un 3% més de vots, segons la CNN, i Harris no ha aconseguit igualar, ni de llarg, les xifres de Joe Biden.

El primer estat clau a donar una victòria a Trump ha estat Carolina del Nord i poc després Geòrgia, però el republicà liderava també els recomptes dels altres cinc estats considerats swing states. Poques hores després, Pensilvània també es decidia en favor de Trump. I amb el recompte encara en marxa, el republicà va per davant també a la resta, inclosos els altres dos estats del cinturó d'òxid, la regió industrial dels grans llacs que Kamala Harris necessitava endur-se per poder guanyar. La millora dels resultats de Trump respecte del 2020 a diversos districtes clau d’aquests tres estats de l’antic "mur blau" imposa una reflexió profunda al Partit Demòcrata.

Pensilvània

Trump s'adjudica l'estat més clau

A mesura que avançava el recompte, el vermell de Donald Trump s’imposava en l’estat clau més important. A les vuit del matí catalanes, la CNN ja ho donava per segur i mitja hora després ho feia també AP. Els 19 electors de Pensilvània se n’anaven cap a Trump i li donaven els vots suficients per arribar als 270 necessaris per guanyar (només li faltaven els 3 d’Alaska que tindria segur, però que es retardaven per la diferència horària).

Amb el 95% escrutat a Pensilvània, Trump superava a Harris per prop de 200.000 vots, una xifra força considerable que sentenciava la cursa (el 2020, Biden es va endur l’estat per només 80.000 vots de diferència). En comtats clau de l’estat, Harris obtenia pitjors resultats que Joe Biden fa quatre anys. Llavors, Pensilvània no es va poder decidir fins quatre dies després de les eleccions, per la gran quantitat de vot per correu. Enguany, els prop de dos milions de vots per correu es van recomptar molt més ràpid del previst.

Carolina del Nord

El primer estat clau a pintar-se de vermell

El primer estat clau que s'ha decidit ha estat Carolina del Nord, que ha atorgat els seus 16 vots electorals a Donald Trump. És una victòria gairebé cantada, malgrat algunes enquestes massa optimistes però residuals. El Partit Republicà ha guanyat sempre en aquest estat des del 1980 amb l’única excepció de Barack Obama l’any 2008 (però ja no el 2012). Fa quatre anys, Biden es va quedar molt a prop de fer-ho, però li van faltar només 74.000 vots, però Kamala Harris s’ha quedat força més lluny. Amb el 96% escrutat, Trump hi guanyava amb el 51% dels vots contra el 47% de Harris.

Michigan

Trump s’imposa però queda recompte 

Els 15 vots electorals clau de Michigan es decanten també cap a Donald Trump. Aquest matí de dimecres encara no es donava per tancat, però amb el 95% del vot ja escrutat, el republicà superava a la demòcrata en més de 100.000 vots. L’any 2020, Joe Biden va guanyar aquest estat per uns 150.000 vots i el va recuperar per als demòcrates. El vot per correu, que en aquest estat era també molt elevat (el 43% dels votants ho havia fet per correu) s’estava comptant més lentament i es preveia que retardés una mica els resultats. Però a mida que entraven més dades, es feia més difícil per a Kamala Harris capgirar el resultat. Tanmateix, sense Pensilvània ni Wisconsin serviria de poc.

Wisconsin

El mur blau comença a esfondrar-se del tot

El tercer estat clau del mur blau, o cinturó d’òxid, estava pintat de vermell amb el recompte molt més avançat però un marge més ajustat. Però a mesura que avançava el recompte, Trump guanyava distància. Finalment, a les 11.39 del matí catalanes, Trump ha estat declarat guanyador també en aquell estat amb el 98% escrutat i menys de 30.000 vots de diferència. Biden es va endur l’estat el 2020 per només 20.000 vots. Però aquesta vegada, Donald Trump sembla encaminat a repetir la proesa del 2016 i endur-se tant aquest com els altres dos estats del cinturó d’òxid (Wisconsin i Pensilvània), la zona industrial del país que havia estat tradicionalment demòcrata però que Trump ha sabut convèncer amb el seu “America First”. La millora dels resultats de Trump respecte del 2020 a diversos districtes clau d’aquests tres estats de l’antic mur blau imposa una reflexió profunda al Partit Demòcrata. 

Geòrgia

El miracle demòcrata no es repeteix

Ha estat el segon estat clau que s’ha decidit en la nit electoral i també ha anat per a Trump. Kamala Harris no ha pogut repetir el miracle de Joe Biden, que va ser el primer demòcrata a guanyar Geòrgia des de Bill Clinton el 1992. Ho va fer només per 11.000 vots. Però amb el 97% escrutat, Harris anava per darrere de Trump amb prop de 120.000 vots de diferència.

Arizona

Un recompte molt ajustat

En l’altre estat clau del sud, Arizona, el recompte ha començat més tard per la diferència horària. Amb el 60% escrutat, Trump també lidera el recompte en aquest altre estat que Biden havia aconseguit capgirar per primer cop des del 1996. I ho feia ja per uns 100.000 vots més que Harris.

Nevada

L'últim esglaó de la victòria trumpista

El setè i últim estat clau d'aquestes eleccions es decanta també cap a Trump. Amb un 84% del vot escrutat ja aquest matí de dimecres (hora catalana), el republicà tenia un 51% dels vots davant del 46,8% de Kamala Harris.

Aquí tens un repàs de les eleccions als Estats Units dels últims anys i dels seus resultats.

2020: Joe Biden bat rècords de vot

Fa quatre anys, Joe Biden va guanyar amb 81,2 milions de vots i 306 electors davant de Donald Trump, que va obtenir 74,2 milions de vots i 232 electors. Biden es convertia així en el president que més vots ha rebut mai en unes eleccions als Estats Units, amb un rècord de participació malgrat la pandèmia de covid-19. O potser més aviat gràcies a la pandèmia, no només per la gran polarització del país després de quatre anys de Trump i la mala gestió de la catàstrofe sanitària, sinó perquè allò va permetre estendre el vot per correu i per avançat.

El demòcrata va aconseguir capgirar el resultat del 2016 en cinc estats. Per una banda, va recuperar part de l’anomenat mur blau (els estats industrials del voltant dels grans llacs que tradicionalment havien votat demòcrata) i va aconseguir que Wisconsin, Michigan i Pensilvània tornessin a votar demòcrata després d’haver optat per Trump davant de Hillary Clinton feia quatre anys. Però van ser victòries molt ajustades. També va aconseguir, per un estret marge de només 10.457 vots (0,3 punts percentuals), la primera victòria demòcrata a Arizona des del 1996. I va aconseguir, també per només 11.779 vots de diferència (0,23 punts percentuals), la primera victòria demòcrata a Geòrgia des del 1992.

2016: el fracàs de les enquestes i la sorpresa de Trump

Els resultats de les eleccions del 2016 van capgirar del tot les enquestes que s'havien fet en la campanya electoral, i que donaven una victòria segura a la candidata demòcrata Hillary Clinton. Aquelles enquestes van infrarepresentar el vot d'alguns sectors de la població, sobretot dels blancs amb baixos nivells d'estudis, un error que s'ha esmenat en les enquestes dels següents cicles electorals. La clau de la victòria de Trump va ser, de fet, el vot d'aquests sectors empobrits i tradicionalment demòcrates que se sentien abandonats per la classe política i especialment pels polítics demòcrates. En concret, del vot d'aquests sectors en els tres estats del Cinturó de l'Òxid, com es coneix la regió industrial del voltant dels grans llacs: Wisconsin, Michigan i Pensilvània. Tan convençuda estava de tenir el seu vot, que Hillary Clinton no va anar a fer cap acte de campanya ni a Michigan ni a Wisconsin, un error que li va sortir molt car.

2008, les eleccions de l'esperança

L'any 2008, un jove i flamant demòcrata amb uns dots d'oratòria mítics va convertir-se en el primer president afroamericà de la història dels Estats Units. La campanya de Barack Obama, després de vuit anys de George W. Bush, es va centrar en "l'esperança" cap al futur. Amb aquest missatge, Obama va aconseguir que nou estats canviessin de color, entre els quals Ohio, Indiana, Iowa i Carolina del Nord, que eren tradicionals feus republicans.

2000: l'elecció més ajustada de la història

La victòria de George W. Bush davant d'Al Gore l'any 2000 té el dubtós honor de ser la més ajustada de la història: només 537 vots a Florida van decantar la balança, i va ser després d'una batalla legal de 36 dies. El resultat inicial en aquell estat, tradicionalment republicà, va ser tan ajustat que la llei estatal ordenava un recompte de tots els vots. Allò va desfermar fins a batalles campals en centres de votació, fins que el 12 de desembre el Tribunal Suprem va ordenar aturar el recompte i va dictaminar que s'imposava el resultat inicial: Bush era el guanyador. Els 25 electors de Florida d'aquell any (ara en són 30) van fer que el republicà superés el llindar dels 270 i es convertís en president malgrat haver perdut en vot popular, és a dir, en el nombre total de vots dipositats a tot el país.

El 1992, any de la realineació política

De les últimes vuit eleccions presidencials, les que van aconseguir canviar de color més estats van ser les del 1992 quan Bill Clinton va guanyar George Bush pare. Un total de 22 estats van canviar el seu vot respecte a les eleccions anteriors, i en molts casos respecte del seu vot històric, i per això se citen aquestes eleccions com l’any de la realineació política. Estats que havien estat tradicionalment republicans, com Califòrnia, es van convertir en demòcrates i ho han estat sempre més després d’allò. Cap altra elecció posterior ha aconseguit canviar tants estats.