La justícia italiana declara il·legal la deportació de migrants a Albània i n'ordena el retorn

BarcelonaCap dels 16 migrants que fa dos dies van arribar al port albanès de Shengjin es podrà quedar a Albània. El pla de la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, que pretenia retenir migrants en centres d'internament al país balcànic, s'ha emportat un cop de la justícia italiana. El tribunal de Roma ha dictaminat que els dotze migrants traslladats a Albània no poden ser internats en el centre de Gjader i que han de ser retornats a Itàlia immediatament, tot i que les seves peticions d'asil hagin estat rebutjades per les comissions territorials.

El programa de deportació de migrants, que costarà a Itàlia 800 milions d'euros en cinc anys, ja va posar-se en marxa amb mal peu: el mateix dia del primer trasllat el govern italià va haver de retornar en vaixell a Itàlia dos dels migrants perquè eren menors, i dos més perquè es trobaven en condicions d'extrema vulnerabilitat.

El tribunal ha justificat la decisió adduint "la impossibilitat de reconèixer els estats d'origen de les persones detingudes com a «països segurs»". "Les detencions no han estat validades en adopció dels principis vinculants per als jutges nacionals i la mateixa Administració, enunciats per la fallada recent del TJUE", han afegit els jutges. Segons mitjans locals, els migrants seran tornats aquest dissabte a territori italià.

El pla de deportació és el resultat d'un pacte entre Roma i Tirana que externalitza la gestió migratòria d'Itàlia i preveu que els migrants i sol·licitants d'asil que la guarda costanera italiana rescata al Mediterrani siguin retinguts en centres d'internament en sol albanès. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va signar aquest acord el novembre del 2023 amb el seu homòleg albanès, el socialista Edi Rama, defensant-lo com un possible "model" per a Europa i com "una via nova i valenta" en el control migratori.

Tant l'oposició italiana com les organitzacions en defensa dels drets humans han alertat que aquest procediment de gestió fronterera suposa una vulneració de drets per als sol·licitants d'asil que, a més, té un cost molt elevat per als contribuents i cap garantia d'èxit.

Un model a seguir

La notícia arriba l'endemà que Meloni sortís victoriosa de la cimera de líders europeus en què es va discutir l'enduriment de política migratòria de la UE. "Hi ha molts països que estan observant les polítiques que implementa Itàlia en matèria d'immigració", es va congratular la dirigent italiana, celebrant que les seves receptes contra els nouvinguts guanyin adeptes dins del bloc.

Espanya, en canvi, es va quedar sola oposant-se als centres de retenció d'immigrants fora del territori comunitari. "Nosaltres no estem a favor d'aquest tipus de fórmules perquè no solucionen cap dels problemes i en creen de nous", va declarar Pedro Sánchez. En resposta a la negativa espanyola, aquest divendres el ministre de l'Interior d'Itàlia, Matteo Piantedosi, ha titllat de "singulars" les crítiques d'un país que, segons diu, "de vegades ha disparat contra els immigrants que intentaven travessar la frontera des del Marroc cap a Espanya", en una aparent al·lusió a la tragèdia de la platja del Tarajal, ara fa deu anys, quan 14 migrants que entraven a Espanya des del Marroc van morir després que la Guàrdia Civil fes una càrrega. "Crec que Espanya ha de tenir en compte l'equilibri d'algunes consideracions respecte a les polítiques concretes que aplica per a la contenció de la immigració irregular al seu territori", ha recalcat Piantedosi en una entrevista a la cadena de televisió italiana 'La 7'.

Estem treballant per ampliar aquesta informació