França aconsella la dosi de reforç per als més grans de 65 anys sense esperar la resolució de l'EMA

LondresL'Haute Autorité de Santé (HAS, en les sigles en francès) ha recomanat oficialment aquest dimarts que els més grans de 65 anys i les persones que pateixin afeccions mèdiques d'alguna mena rebin, a partir del mes d'octubre, una dosi de reforç de la vacuna contra el covid.

Crucialment, aquest regulador ajorna gairebé 40 dies la posada en marxa de la campanya i segueix així, de forma molt ajustada, la recomanació llançada a principis d'agost per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de decretar una moratòria de la tercera punxada fins, com a mínim, finals de setembre, i permetre que mentrestant avanci la immunització als països pobres, on els nivells de vacunació són mínims. A França, el reforç només s'administrarà a aquells que, dins del grup objectiu, ja hagin rebut les dues dosis de Moderna o Pfizer/BioNTech.

En el seu comunicat, l'HAS ha afirmat que, amb tot, la "prioritat per a les pròximes setmanes és augmentar la cobertura de vacunació, especialment en el grup d'edat de més de 80 anys", en què els nivells continuen sent insuficients (79,9%)".

L'anunci públic del regulador francès ratifica declaracions del seu ministre de Sanitat, Olivier Véran, pel que fa a la necessitat de la nova punxada. França creu que caldrà administrar-la a cinc milions de persones de condició vulnerable. Un dia després de l'esmentada petició de l'OMS, tant París com Berlín ja van indicar que farien cas omís.

Des que Israel va començar la campanya del reforç a finals de juliol, el debat, tant ètic com científic sobre la conveniència d'una tercera dosi, ha anat en augment. Entre altres raons no només pel que denunciava l'OMS, sinó perquè, de moment, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès), no s'hi ha pronunciat i no té previst fer-ho en els pròxims dies.

Una portaveu de l'organisme va confirmar ahir dilluns a aquest corresponsal: "No hi ha prevista cap reunió per avui o per als pròxims dies que condueixi a una recomanació sobre una tercera dosi de reforç. En aquesta fase encara no s’ha determinat si caldrà una dosi de reforç de les vacunes contra el covid-19 i, en cas que ho fos, quan s'hauria d'administrar. Actualment, l'Agència està revisant les dades emergents per fer recomanacions que puguin donar suport als estats membres en el context de les campanyes nacionals de vacunació".

Casuística diversa

Espanya, per exemple, és un dels països que espera encara el dictamen de l'EMA per actuar, tot i que la ministra de Sanitat, Margarita Darias, ha reiterat diverses vegades que sí que caldrà un reforç. Portugal farà com Espanya, i només decidirà quan l'EMA s'hagi pronunciat.

La diversitat de criteris entre els Vint-i-set és enorme. En són un exemple els casos següents: Àustria oferirà el reforç entre sis i nou mesos després d'haver completat la pauta als residents de residències per a la tercera edat; per als més grans de 65 anys o més; per a aquells amb malalties que suposin un elevat risc; i a qualsevol persona que fos immunitzada amb Johnson & Johnson, vacuna d'una sola dosi o amb la d'Oxford/AstraZeneca. La resta de persones de més de 18 anys poden rebre el reforç entre nou i dotze mesos després de l'última dosi. La previsió és que la nova ronda de punxades s'iniciï, de forma generalitzada, el 17 d’octubre. Però el ministre de Salut, Wolfgang Mückstein, ha dit que alguns grups, com ara els immunodeprimits, podrien obtenir una tercera dosi abans, després de consultar-ho prèviament amb el seu metge.

El 18 d'agost, Bèlgica van anunciar que administraria els reforços a les persones immunodeprimides, un grup format per entre 300.000 i 400.000 persones. Iniciaran la campanya a la tardor, quan els elegibles seran convidats automàticament segons els seus registres sanitaris. Les vacunes de vector ARN missatger, la de Pfizer/BioNTech i la de Moderna, seran les que entrin en joc.

La República Txeca decidirà aquesta mateixa setmana si fa servir la tercera dosi. El ministre de Sanitat, Adam Vojtech, segueix el criteri de l'EMA, que assegura que encara no hi ha prou dades per estar-ne segurs. Amb tot, bona part dels especialistes consideren que és probable que les persones grans, els malalts crònics i les persones immunodeprimides la necessitin aviat. En la mateixa situació es troben Dinamarca, Grècia i Estònia. En aquest últim cas, la cap del consell científic assessor del govern, Irja Lutsar, ha assegurat recentment que esperaran a tenir les dades clíniques abans de seguir els passos d’Israel i els Estats Units.

Finalment, Alemanya preveu oferir una vacuna per als residents de les llars de gent gran i per a les persones immunodeprimides. Tots els vacunats amb Oxford/AstraZeneca i Johnson & Johnson també seran elegibles per a una tercera dosi. Tot i que la campanya a escala estatal s'iniciarà al setembre, a Baviera ja hi ha cites disponibles.

En general, doncs, amb un ball de dates sobre el calendari, i la distància en relació amb la finalització de la pauta completa, la comunitat política, però de moment no pas tota la comunitat científica, ha assumit la necessitat de la tercera dosi en els pròxims mesos.

Coincidint amb tot aquest debat, la Food and Drug Administration, el regulador dels Estats Units, va concedir ahir l'autorització definitiva a la vacuna de Pfizer, fet que podria esperonar la vacunació i superar l'estancament a què s'ha arribat després d'un inici meteòric.