França i Alemanya blinden el seu suport a Ucraïna davant els dubtes dels EUA

ParísLes dues principals potències europees, França i Alemanya, han complert amb la promesa que li van fer al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a la cimera que l'OTAN va celebrar l'estiu de l'any passat: garantir la seguretat del país a llarg termini. Pocs dies abans que es compleixin dos anys de l'inici de la invasió de Rússia, Zelenski ha viatjat aquest divendres primer a Berlín i després a París per signar acords bilaterals de seguretat amb els dos països. França i Alemanya es comprometen a defensar i ajudar militarment Ucraïna si el país torna a ser atacat en un futur.

No és un compromís tan sòlid com els que tenen els membres de l'Aliança Atlàntica entre si, però els acords bilaterals suposen un missatge inequívoc de suport a Ucraïna. "El nostre compromís amb Ucraïna no es debilitarà", ha resumit el president de la República, Emmanuel Macron, que ha anunciat que viatjarà al país en guerra abans de meitats de març.

"El que veiem és que Rússia no està preparada per a una pau durable. Per això enviem avui un missatge molt clar al president rus: no relaxarem el nostre suport a Ucraïna quan acabi la guerra", ha destacat en un to similar el canceller alemany, Olaf Scholz, que ha qualificat "d'històric" l'acord amb Zelenski. Els acords bilaterals amb Alemanya i França inclouen més finançament militar per aquest any: París ha compromès 3.000 milions d'euros d'ajuda addicional –gairebé el doble del que va dedicar a Ucraïna l'any passat– i Berlín ha anunciat 1.130 milions més, que serviran per enviar tancs i munició.

Suport dels EUA

El gest de París i Berlín és especialment significatiu en un moment de gran incertesa sobre el suport dels Estats Units a Ucraïna. No només per un hipotètic retorn a la Casa Blanca de Donald Trump –que fa uns dies deixava entendre que podria no protegir els aliats si eren atacats per Rússia– sinó perquè a l'Administració de Biden cada vegada li costa més aconseguir el suport dels Republicans per aprovar qualsevol ajuda econòmica o militar a Ucraïna. Cada vegada hi ha més divisió entre els Republicans sobre la política exterior dels Estats Units i el seu paper a l'OTAN.

París i Berlín són els primers països de la Unió Europea en fer un pas endavant per garantir la seguretat d'Ucraïna a llarg termini. El primer a impulsar una iniciativa similar va ser el Regne Unit, que va signar l'acord de seguretat al gener, sis mesos després de la cimera de l'OTAN. Al juliol, els aliats no van tancar la porta a un futur ingrés a l'Aliança d'Ucraïna, però van declinar posar-hi data. Després els països del G7 es van comprometre a oferir a Ucraïna garanties del seu suport. Kíiv ja ha assumit que mentre duri la guerra, la porta de l'OTAN estarà tancada, però busca el compromís dels aliats per garantir la seva seguretat un cop acabi el conflicte amb Rússia. Els acords bilaterals, que també estudien altres països europeus, són la seva garantia. "El que és important és que Rússia sàpiga que Ucraïna no està sola, sinó que compta amb el suport d'economies poderoses", ha destacat Zelenski a París.

A Europa també preocupa el possible retrocés del suport dels Estats Units a Ucraïna i un possible retorn de Trump al poder. Els països europeus ja fa temps que treballen per tenir més autonomia militar i no dependre tant dels EUA, però per a Kíiv, l'ajuda nord-americana segueix sent clau per a frenar l'avenç de Rússia. Fonts de l'Elisi destaquen que els acords bilaterals que estan signant amb Zelenski els països europeus haurien de servir d'exemple per a Washington. "Europa li està mostrant el camí als Estats Units perquè segueixi la mateixa via", sostenen les fonts.

Regal a Putin

A la 60a Conferència de Seguretat de Múnic, que s'ha inaugurat aquest divendres, la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, ha enviat un missatge de suport a Ucraïna i ha advertit als Republicans del perill de no aprovar al Congrés el nou projecte d'ajuda econòmica per al país en guerra. "Ens estem esforçant per obtenir les armes i els recursos essencials que necessita Ucraïna i, permeteu-me que sigui clara, si no ho fem, li estarem fent un regal a Vladímir Putin", ha afirmat Harris poc després de fer-se pública la mort a la presó del líder opositor rus Aleksei Navalni. "En aquests temps convulsos, està clar que Amèrica no pot recular", ha insistit.

La conferència de Múnic, coneguda també com el "Davos" de Defensa, se celebra en un moment de tensions geopolítiques creixents, especialment pel conflicte entre Israel i Palestina, però també de la guerra a Ucraïna, on les tropes russes estan avançant a l'est del país i estan assetjant la ciutat d'Avdíivka, a la regió de Donetsk.