França enviarà una guia de supervivència als ciutadans perquè estiguin preparats en cas de guerra o catàstrofe

ParísEl govern francès està elaborant un "manual de supervivència" d'una vintena de pàgines adreçat als ciutadans perquè sàpiguen com actuar en el cas que hi hagi una guerra al país o qualsevol altre tipus de crisi greu, ja sigui una catàstrofe natural, una fuita nuclear o una pandèmia. La notícia l'han filtrat alguns mitjans de comunicació i ha estat confirmada per fonts governamentals. L'executiu encara no ha decidit si imprimirà la guia i l'enviarà a totes les llars o bé la publicarà a internet perquè tothom hi pugui accedir, segons explica France Info.

Per elaborar el manual, França s'ha inspirat en Suècia, país que l'any 2018 –quan va augmentar la tensió amb Rússia, però molt abans de l'inici de la guerra d'Ucraïna– va recuperar l'enviament de guies als ciutadans per preparar-los per a un conflicte armat. El document té l'origen a la Segona Guerra Mundial i també es va utilitzar en l'etapa de la Guerra Freda. A finals del 2024 el govern suec va actualitzar i reeditar les guies davant l'amenaça russa i la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes.

Tot i això, France Info puntualitza que el manual francès no estarà tan enfocat a la por a una guerra, sinó que "posarà l'accent en la resiliència col·lectiva" davant un ampli ventall de crisis. "No es tracta d'alarmar els francesos, sinó de preparar-los per saber com fer front a diverses situacions d'urgència, siguin naturals, tecnològiques o de seguretat", afirma el diari Le Figaro citant fonts del govern.

Preparar millor el país

Segons l'Elisi, la idea d'elaborar aquest manual va sorgir el 2022, després de la pandèmia de covid, però tres anys després encara no s'havia concretat. És ara, quan l'amenaça sobre la seguretat d'Europa creix, quan el govern ha decidit rescatar la guia. "Es tracta de preparar millor el país, les seves empreses i els seus ciutadans a fer front a crisis greus", afirmen les mateixes fonts citades pel diari conservador.

Entre altres recomanacions, el manual de crisi demana als francesos que preparin un "kit de supervivència" en el cas que es produeixi una crisi, que caldrà tenir guardat a casa en un lloc accessible. En aquest kit hi ha d'haver almenys sis litres d'aigua en ampolles, una desena de llaunes de conserva, una ràdio que funcioni amb piles, una llanterna, el carregador del mòbil, medicaments, roba d'abrigar i jocs per entretenir-se, entre altres coses.

A més de Suècia, altres països nòrdics –molt pròxims al territori rus–, com Finlàndia i Noruega, també han decidit preparar la població per a un atac armat amb guies en les quals s'ofereixen consells a la població. També hi ha països europeus que s'estan plantejant recuperar el servei militar obligatori. Per ara, França ho ha descartat, però valora altres opcions per reforçar l'armada. Espanya tampoc es planteja recuperar-lo.

Ampliar la reserva militar

El president de la República, Emmanuel Macron, ha demanat al govern i a l'estat major que abans del mes de maig presentin propostes per "mobilitzar joves". La idea que té Macron és fer més gran el cos de reservistes amb joves voluntaris. En un discurs fa uns dies el president va insistir en el fet que "l'acumulació d'amenaces" obliga França a adaptar-se i va llançar la proposta de reforçar l'exèrcit amb joves voluntaris que s'unirien als soldats professionals en cas de necessitat.

En qualsevol cas, Macron va descartar tornar a posar en marxa el servei militar obligatori, suprimit el 1996. "No és una opció realista", va assegurar en una entrevista a la premsa regional francesa. No hi ha infraestructures per acollir 800.000 joves cada any i el cost de la mesura seria molt elevat. L'opinió del president no és compartida per tothom: els francesos semblen majoritàriament favorables a l'opció de recuperar la mili. Segons una enquesta d'Ipsos, el 86% dels ciutadans consultats estarien d'acord en recuperar el servei militar, tot i que només un 53% voldrien que fos obligatori.

En canvi, Macron estima que ampliar els efectius de la reserva és viable. La idea seria passar dels 43.700 reservistes que hi ha actualment a 80.000 l'any 2030. El president també vol reformar el Servei Nacional Universal (SNU), un servei civil adreçat als joves entre quinze i disset anys que té com a objectiu "reforçar la cohesió nacional". Els joves que hi participen reben una formació de dotze dies i després participen en una missió "d'interès general" i a un període de voluntariat a una ONG o estructura associativa. La premsa francesa es pregunta si els plans de Macron impliquen reorientar l'SNU cap a captar i formar joves que vulguin formar part de la reserva militar.