ParísAmb més o menys ressò mediàtic, múltiples veus s’han alçat en els últims anys a França per denunciar l’abús de menors. Un dels últims casos és el de l’advocada Camille Kouchner, que, a través del llibre La familia grande, acusa el seu padrastre, el politòleg i professor universitari Olivier Duhamel, d’haver abusat del seu germà bessó quan era adolescent. La revelació ha desencadenat una allau de testimonis, principalment a les xarxes socials, sota l’etiqueta #MeTooInceste, que trenquen el dolorós silenci que sovint guarden les víctimes.
És gràcies a aquest debat social que l’executiu francès s’ha vist forçat a revisar la legislació vigent pel que fa a la protecció de menors en un país on, cada any, 130.000 nenes i 35.000 nens són víctimes de violacions i violència sexual segons una enquesta publicada per l’associació Memòria Traumàtica i Victimologia feta per l’Institut Ipsos l’octubre del 2019.
Una de les mesures més reclamades per les associacions de protecció a la infància i l’adolescència és que qualsevol acte de penetració sexual comès per un adult sobre una menor de menys de 15 anys es consideri automàticament una violació -i, en conseqüència, un crim penat amb 20 anys de presó-, sense que calgui demostrar que la víctima no havia consentit la relació.
L’autor ho ha de saber
El govern presidit per Emmanuel Macron diu que està d’acord a canviar la llei sempre que es demostri que l’autor coneixia l’edat de la víctima, una condició a la qual alguns ja s’han mostrat contraris. És el cas de la presidenta de la comissió per a les llibertats i drets humans del Consell Nacional dels Col·legis d’Advocats (CNB, en les sigles en francès), Laurence Roques. La lletrada assegura que amb aquest requisit es correrà el risc d’entrar en un “debat interminable sobre el coneixement de l’adult pel que fa a l’edat de la menor. En tractar-se de dret penal, la presumpció d’innocència fa que sigui la víctima qui hagi de demostrar que l’agressor coneixia la seva edat en el moment dels fets”.
En tot cas, el canvi legal, que entrarà en vigor partir de l’abril, permetrà als jutges no haver d’interrogar la víctima sobre si hi hagut “violència, coerció, amenaça o sorpresa”, els quatre possibles elements constitutius perquè un magistrat qualifiqui una penetració sexual com a violació, ara per ara, tant en el cas dels adults com dels menors.
Cronologia dels últims escàndols
- 2016La presentadora Flavie Flament revela que el fotògraf David Hamilton va violar-la quan tenia 13 anys, un drama que explica a la novel·la La Consolation. Hamilton va negar les acusacions abans de suïcidar-se mesos després. Almenys tres dones més l’havien acusat de violació, però cap d’elles ho va poder denunciar perquè els fets havien prescrit.
- 2017La justícia absol un home de 30 anys, acusat d’haver violat una nena d’11 anys. El tribunal estima que els elements constitutius d’una violació inscrits en la llei -hi ha d’haver coacció, amenaça, violència o sorpresa- no s’han establert.
- 2019La pel·lícula Les Chatouilles [Les pessigolles] rep el César a la millor adaptació. S’inspira de la infància de la seva codirectora, Andréa Bescond, víctima de violències sexuals quan tenia 8 anys per part d’un amic de la seva família.
- 2019L’actriu Adèle Haenel acusa el director Christophe Ruggia d’assetjament sexual quan ella tenia entre 12 i 15 anys.
- 2020L’escriptora Vanessa Springora acusa de pederàstia l’escriptor Gabriel Matzneff al llibre Le Consentement , on explica la relació amb l’autor quan ella tenia 14 anys i ell 50.
- 2020El tribunal d’apel·lació de Versalles refusa qualificar de violació els fets denunciats per una noia, que acusa un grup de bombers d’haver-la violat quan tenia 14 anys. La família ha portat el cas al tribunal judicial de més alta instància, que ha de donar un veredicte al març.
Agressió, abús o violació
La llei francesa diferencia principalment tres tipus d’actes de caràcter sexual: primerament, l’agressió sexual, considerada com un acte sense penetració comès amb violència, coerció, amenaça o sorpresa; en segon lloc, l’abús sexual, comès per un major d’edat sobre un menor de menys de 15 anys, sense que hi hagi violència, coerció, amenaça o sorpresa. L’abús designa qualsevol comportament en relació amb l’activitat sexual, hi hagi o no penetració. I, per últim, la violació, descrita com un acte de penetració sexual comès amb violència, coerció, amenaça o sorpresa, que es castiga amb una pena més gran.
El govern francès també reforçarà l’arsenal jurídic pel que fa a les relacions sexuals amb menors dins l’àmbit de la família. En la legislació vigent, no es consideren delicte 'per se', sinó una circumstància agreujant d’una agressió o abús sexual. De moment, el ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti, ja ha anunciat que el govern instaurarà una edat determinada, els 18 anys, per sota de la qual un menor no haurà de demostrar davant de la justícia que l’acte sexual que ha denunciat contra un dels seus pares o bé contra un membre de la seva família era o no consentit.
Un altre problema és la prescripció de les violències sexuals contra menors de 30 anys després que la víctima hagi complert la majoria d’edat. Això deixa impunes molts agressors perquè les víctimes triguen molt de temps a entendre el que els ha passat i denunciar-ho.
Les associacions reclamen que aquests crims no prescriguin i el govern s’oposa a allargar els terminis actuals. Per contra, l’executiu sospesa instaurar una prescripció que Dupond-Moretti ha qualificat “d’esglaonada”. Aquest mecanisme permetria portar a judici casos prescrits d’un mateix acusat en el moment en què es descobreix un afer no prescrit. Per exemple, si un home acumula cinc casos de violència sexual, pel sol fet que un no hagi prescrit la justícia ja podrà reconèixer les cinc víctimes.
A Espanya és delicte tenir sexe amb un menor de 16 anys
A l’estat espanyol l’edat de consentiment sexual són els 16 anys. Tot i que les persones més petites d’aquesta edat acceptin tenir relacions sexuals amb un adult, aquest consentiment no té cap tipus de validesa legal. I no només es legislen en aquest sentit les relacions sexuals, sinó que també s’hi inclouen altres tipus d’accions de clar contingut sexual, com converses, gravació d’imatges o vídeos.
L’any 2013 el consell de ministres –amb govern del PP– va aprovar la reforma del Codi Penal que augmentava l’edat de consentiment en tres anys, ja que a Espanya fins llavors era de 13 anys. Així doncs, el govern de Mariano Rajoy iniciava els tràmits per impulsar aquest canvi, i ho feia argumentant que amb aquesta mesura es protegia més les dones i es podien evitar alguns possibles casos de pederàstia.
Així, l’article 183 del Codi Penal espanyol recull que si un adult manté relacions sexuals amb un menor de 16 anys és castigat com a responsable d’un abús sexual, amb penes d’entre dos i sis anys de presó. I si, a més, hi ha intimidació o violència, la condemna augmenta: en aquest cas són entre 5 i 10 anys de presó, perquè es considera una agressió sexual. Finalment, si hi ha penetració durant l’acte sexual, el barem creix i les penes imposades a l’adult són d’entre 8 i 12 anys.
En canvi, una reforma que encara no s’ha pogut agilitzar a Espanya malgrat els múltiples intents és la prescripció dels delictes sexuals. El consell de ministres va aprovar el juny del 2020 l’avantprojecte de la llei de protecció de la infància i l’adolescència, coneguda com a llei Rhodes (nom d’un pianista que va patir abusos sexuals), que busca aprofundir en els drets dels menors des de diverses disciplines. El govern de coalició que lidera Pedro Sánchez ha començat els tràmits perquè la prescripció de les agressions i els abusos sexuals comencin a comptar a partir del moment en què la víctima compleix els 30 anys, i no a partir dels 18 anys com fins ara.