ParísEl govern de Michel Barnier passarà a la història com el més breu de la V República. L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimecres la moció de censura contra el primer ministre i el seu executiu amb els vots dels partits del bloc d'esquerra –socialistes, la França Insubmisa (LFI), els ecologistes i els comunistes, principalment– i els de l'extrema dreta de Marine Le Pen. Barnier i els seus ministres estan ara obligats a dimitir. La moció presentada pel Nou Front Nacional ha tirat endavant amb 331 vots, molt per sobre dels 288 que es necessitaven perquè la moció prosperés.
Amb la caiguda del govern només tres mesos després del seu nomenament i amb una Assemblea sense majories sòlides, França es veu abocada de nou a la inestabilitat i a la ingovernabilitat. Menys de sis mesos després de les eleccions legislatives, el país torna a la casella de sortida: el president de la República ha de buscar un nou primer ministre. La tasca no serà fàcil: com que ni els macronistes ni els conservadors tenen majoria a l'Assemblea, els partits de l'oposició, si s'uneixen els vots d'esquerra i extrema dreta, poden tornar a tombar l'executiu. "Emmanuel Macron és el gran responsable de la situació actual", ha assegurat Le Pen després de la votació.
Ara Macron haurà de prendre una decisió: tornar a apostar per un govern conservador, amb equilibris similars als del govern de Barnier, o obrir-se a negociar amb el bloc d'esquerres. Partits del Nou Front Popular reclamen al president que s'avingui a negociar amb ells, els guanyadors de les eleccions del juliol. Els ecologistes proposen "un pacte republicà transitori" per sortir del bloqueig, amb un govern amb ministres d'esquerres però també del bloc central. Les pistes que hi ha sobre la taula apunten cap a una altra direcció: Macron tornaria a estar buscant un nou primer ministre conservador.
L'esquerra demana la dimissió de Macron
El líder dels insubmisos, Jean-Luc Mélenchon, que no és diputat, ha acudit aquest dimecres a l'Assemblea Nacional per assistir al ple i ha parlat de "jornada històrica". El líder de LFI és un dels polítics que ha reclamat amb més insistència la dimissió del president de la República per sortir de la crisi, un extrem que Macron també ha negat insistentment.
Es van presentar dues mocions de censura després que Barnier decidís utilitzar l'article 49.3 de la Constitució, que permet donar llum verda a lleis sense sotmetre-les a votació a l'Assemblea, per aprovar la partida de la Seguretat Social dels pressupostos del 2025. El govern no havia trobat el suport parlamentari suficient per poder tirar endavant la primera pota dels pressupostos. Ara el projecte de pressupostos quedarà en paper mullat, un fet que suposa un problema afegit per al país.
Barnier va advertir d'una "tempesta" financera si tirava endavant la moció perquè França necessita els nous pressupostos per calmar els mercats. El dèficit i el deute estan disparats i la prima de risc també ha crescut en les últimes setmanes. Sense pressupostos no hi haurà mesures d'estalvi. El bloc d'esquerres, però, desdramatitza la situació i nega que la caiguda del govern suposi un "caos" econòmic. "El caos ja estava aquí", ha dit durant el debat l'insubmís Éric Coquerel, que ha fet referència a l'onada d'acomiadaments de grans empreses en els últims mesos. "El vaixell de Barnier ja s'estava enfonsant", ha insistit.
La líder del Reagrupament Nacional, després d'haver promogut la caiguda de Barnier, s'ha mostrat conciliadora. A diferència de Jean-Luc Mélenchon i France Insoumise, Marine Le Pen ha dit que no exigirà la dimissió del president Macron, tot i que el considera "en gran part responsable de la situació actual". A més s'ha compromès ara a "deixar treballar" el futur primer ministre per refer els pressupostos i fer-los "acceptables per a tothom".
França no només es troba abocada de nou a la ingovernabilitat, sinó que és davant d'una situació gairebé inèdita. En la V República només una vegada, l'any 1962, l'Assemblea va votar una moció de censura contra el govern. La resta de vegades que s'han votat mocions –una seixantena– mai han prosperat. En la d'aquest dijous, l'executiu de Barnier ha estat censurat per bona part de l'arc parlamentari, un fet que il·lustra el poc pes que tenen a l'Assemblea els partits del govern, macronistes i conservadors.
Després de l'aprovació de la moció de censura, el president de la República ha guardat silenci, però l'Elisi ha anunciat que aquest dijous al vespre s'adreçarà als francesos en una al·locució que emetran ràdios i televisions. Podria donar alguna pista sobre la seva intenció de nomenar un govern el més ràpid possible.
Barnier, el negociador que no ha pogut dominar Le Pen
El primer ministre francès més breu de la història de la V República, Michel Barnier, va arribar al govern amb un currículum gairebé impecable. Havia estat ministre en quatre ocasions, però per sobre de tot destacava el seu paper de negociador europeu del Brexit, segurament el dossier més complicat que mai ha tingut entre mans la Unió Europea. Barnier va demostrar la seva capacitat de negociar i el seu tarannà conciliador. El nomenament com a primer ministre d'un govern que no té, ni de lluny, majoria parlamentària i on l'extrema dreta té més pes que mai, no semblava fer-li por.
Barnier sabia que la tasca que li havia encomanat Macron no era senzilla, però potser no comptava que la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen, no tenia cap intenció de negociar amb el govern. Ni els pressupostos ni qualsevol altra llei. Per a ella, Barnier només era un peó en el seu camí per intentar arribar a l'Elisi. El gran negociador Barnier no ha pogut amb Le Pen.
