França tem "centenars o fins i tot milers" de morts a Mayotte pel cicló 'Chido'

ParísLes imatges gravades poc després del pas del cicló Chido per Mayotte -un petit territori francès d'ultramar- mostren barris sencers arrasats, sostres d'edificis arrancats i cotxes amuntegats. La tempesta que va afectar dissabte aquest arxipèlag de l'oceà Índic, situat entre Madagascar i la costa est de l'Àfrica, a tocar de les illes Comores, ha estat devastador. Les xifres oficials aquest dilluns parlen de 20 víctimes mortals i 250 ferits, però les autoritats locals temen que el balanç real sigui de "centenars o fins i tot milers" de morts en un arxipèlag que té prop de 321.000 habitants. El Chido és el cicló més destructiu que ha patit Mayotte en 90 anys, impulsat per una llarga trajectòria sobre l'aigua cada vegada més calenta de l'oceà. La crisi climàtica fa que aquesta mena de fenòmens extrems siguin cada vegada més intensos.

Les autoritats tenen problemes seriosos per fer el recompte de víctimes perquè les zones afectades han quedat aïllades, amb les carreteres malmeses i les infraestructures, com l'electricitat i les telecomunicacions, afectades. De fet, l'arxipèlag s'ha quedat sense electricitat i en molts indrets no hi ha aigua potable. L'aeroport i l'hospital també han quedat greument afectats. La prioritat ara per al govern francès és enviar ajuda a Mayotte per evitar epidèmies i garantir l'accés de la població a l'aigua potable i als aliments. La gent "està començant a morir de set i fam", ha dit a BFMTV la senadora de l'illa, Salama Ramia.

"La situació és extremadament greu. Dos terços de l'illa han quedat incomunicats, no hi podem contactar ni accedir-hi", explicava la diputada de Mayotte Estelle Youssouffa a la cadena BFMTV. Segons la diputada, el balanç final pot ser "dramàtic" perquè "milers" de persones poden haver quedat sepultades sota esllavissades de fang o enterrades sota sostres arrencats. És el pitjor cicló que ha viscut Mayotte des de fa gairebé un segle. "Caldran dies i dies per poder establir un balanç humà", ha declarat aquest dilluns el ministre de l'Interior en funcions, Bruno Retailleau, que s'ha desplaçat a l'arxipèlag. El president de la República, Emmanuel Macron, ha convocat avui al vespre una reunió d'urgència per analitzar la situació.

El govern francès ha establert un pont aeri entre l'illa de Reunió, també territori francès, i Mayotte per enviar-hi ajuda. Ja hi han anat militars amb material, com ara equips electrògens, i aliments. També ha fet una crida per mobilitzar personal mèdic "reservista", és a dir, metges, infermers i psicòlegs que s'ofereixin voluntaris per anar des de París fins a Mayotte. El govern adverteix que han d'estar disposats a treballar en condicions precàries, tant pel que fa al material sanitari que tindran a l'abast com per a l'allotjament i el menjar. Aquest dilluns sortiran en direcció a l'arxipèlag un centenar de persones de la reserva sanitària.

Alts nivells de pobresa i atur

A la dificultat d'accedir a les zones més devastades per socórrer els supervivents i recomptar les víctimes mortals, s'hi afegeix la dificultat de saber del cert quantes persones hi havia a les poblacions. A Mayotte hi ha molts barris marginals, amb barraques construïdes amb materials poc estables, de fusta i metall, que han quedat del tot arrasats. Moltes de les persones que hi vivien eren immigrants en situació irregular. Tot i ser un departament francès, l'arxipèlag es caracteritza per un nivell de pobresa i d'atur molt elevat: segons dades del 2022, només un 30% dels habitants en edat laboral tenen feina i el 42% de la població viu amb menys de 160 euros mensuals.

Es calcula que almenys una tercera part de la població de l'arxipèlag, més de 100.000, són migrants clandestins procedents de les Comores i de l'Àfrica, molts dels quals malviuen en aquests barris marginals. Un altre factor que complicarà saber del cert el nombre real de víctimes és que el 95% de la població és musulmana. Segons el ritu musulmà, l'enterrament del cos s'ha de fer com més aviat millor, com a màxim 24 hores després de la mort. És molt probable, doncs, que la gent enterri els cossos de les víctimes pel seu compte, sense esperar que arribin els serveis d'emergències.