Adeu a l’última moneda colonial

BarcelonaLa Françafrique renuncia al franc CFA, la moneda que París va aprovar el 1945 per a les seves antigues colònies africanes i que sis dècades després que guanyessin la independència encara circula per 14 països de l’Àfrica Occidental i Central (la majoria francòfons). França ha concedit eliminar el CFA, l’última divisa colonial, però ho fa tenint ja lligat un cert control i vincle amb l’eco, que l’ha de substituir, en principi a partir del 2020. De moment no hi ha una data fixada al calendari i falta concretar molts altres detalls. A més, només afecta els vuit estats integrats a la Unió Econòmica i Monetària de l’Àfrica Occidental: Benín, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Mali, Níger, el Senegal, Togo i Guinea Bissau, l’única que no va ser colònia gal·la.

A falta d’un anunci amb tots els implicats, el president francès, Emmanuel Macron, va avançar la fi del franc colonial en una visita recent a la Costa d’Ivori, el dia abans del seu 42è aniversari. Un president jove que, va dir, atén el clam que des de fa anys entona “la joventut” africana contra aquest “vestigi” i “relíquia” que és la divisa. El CFA és la mostra visible de com els governs de França s’han resistit a desvincular-se de les seves antigues colònies, en una relació que es resumeix en l’expressió Françafrique, i que suposa que París té ple control monetari de les 14 economies que funcionen amb aquest franc.

Sobirania a mitges

Quan l’any vinent entri en circulació l’eco s’acabaran les condicions imposades després de la Segona Guerra Mundial per París. Així, els vuit estats firmants ja no tindran l’obligació d’ingressar el 50% de les seves reserves al Banc de França ni d’acceptar representants francesos als òrgans de decisió de la Unió Econòmica i Monetària de l’Àfrica Occidental, l’òrgan regional per a la integració econòmica. Amb tot, hi ha una condició que es mantindrà amb l’eco: la paritat fixa amb l’euro, cosa que lliga les economies a les fluctuacions de la moneda comuna europea, igual que passava abans del 2002 amb el franc francès.

El president ivorià, Alassane Ouattara, de 72 anys, es va erigir com a portaveu dels altres set presidents africans per certificar la unitat al voltant de la mort del franc CFA, del qual va assegurar que havia sigut “una eina essencial” però que a partir d’ara les economies de la regió necessitaven “un nou impuls de creixement”. La gran incògnita és el pla per introduir l’eco, perquè, ara per ara, només Togo compliria amb els criteris de convergència necessaris per adoptar-lo com a divisa.

Macron, que té pendent de complir el compromís de tornar l’art africà, i que d’ençà que va arribar a l’Elisi ha expressat la voluntat de trobar noves relacions amb les colònies, va voler fer un acte de contrició a Abidjan, la capital ivoriana. “El colonialisme va ser un error de la República”, va dir, unes paraules que van decebre molts activistes africans, que, a les xarxes, es van afanyar a recordar-li que més que un error el colonialisme va ser un sistema planificat durant segles en què es van perpetrar violacions de drets humans, robatoris, espolis, morts i tortures.

Acord “farsa”

Dagauh Komenan, historiador ivorià i doctorand a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, és crític amb la maniobra anunciada a la capital del seu país. La qualifica de “farsa” perquè en aquesta suposada llibertat monetària que França dona a les antigues colònies ella conserva el paper de “garant” de la futura moneda eco, lligada a la sort i les fluctuacions de l’euro. Els africans no poden decidir, per exemple, depreciar el valor de la divisa per facilitar les exportacions. Per a l’expert, a més, França ha confeccionat una “disfressa per a la Françafrique” en un “intent de supervivència”, en moments en què hi ha fins i tot certes actituds francòfiles en alguns dels països colonitzats, sobretot a la regió del Sahel. Seguint el seu argumentari, Emmanuel Macron ha “aixecat una cortina de fum per fingir la desaparició de la seva principal arma, el franc CFA”, però en realitat, els africans continuen sense aconseguir la plena sobirania monetària.

Entre els africans crítics amb la Françafrique el que més ha sobtat és que l’anunci l’hagi fet, precisament, el president ivorià, “un dels grans defensors” del franc CFA, com recorda Komenan. De fet, al juny Ouattara va assegurar que a partir del 2020 hi hauria un canvi de nomenclatura, de CFA a eco, molt lluny de l’èpica de “moment històric” que tant ell com Macron van voler imprimir a l’acte d’Abidjan. Per a l’historiador ivorià, es tracta d’un acte fet amb precipitació que respon només a la “decisió política” i no al pragmatisme econòmic que se li presuposa.