"Els francesos no van votar això": milers de persones protesten contra Macron i Barnier

BarcelonaEl desafiament d'Emmanuel Macron a l'esquerra amb el nomenament de Michel Barnier com a primer ministre de França ja ha tingut la primera gran resposta al carrer. Milers de persones s'han mobilitzat aquest dissabte en diverses ciutats del país per mostrar el seu rebuig a l'elecció d'un polític conservador com a cap del govern, tenint en compte que qui va guanyar a les eleccions legislatives del juliol va ser l'aliança d'esquerres Nou Front Popular (NFP). França Insubmisa (LFI), el partit liderat per Jean-Luc Mélenchon, ha impulsat l'organització de manifestacions en unes 150 localitats contra el que consideren un "cop d'estat" del president francès.

A París la manifestació ha començat a la plaça de la Bastilla i ha convergit a la plaça de la Nació. Segons els càlculs de LFI, a la capital francesa s'hi han aplegat 160.000 manifestants, i a tot el país 300.000, segons ha informat a X la presidenta del grup parlamentari, Mathilde Panot, que ho ha descrit com una mobilització "totalment massiva". Les xifres disten molt dels càlculs de les autoritats locals, almenys a París, on la policia ha xifrat la participació en 26.000 persones.

La iniciativa d'una mobilització generalitzada la van llançar inicialment, a finals d'agost, dos sindicats d'estudiants, després que Macron rebutgés la candidata proposada pel NFP, Lucie Castets. Després de l'elecció de Barnier, França Insubmisa va fer-se seva la crida a una gran protesta. El nou primer ministre és una figura històrica de la dreta tradicional, del partit d'Els Republicans, i fidel a la formació conservadora. Amb el seu nomenament, Macron ha optat per buscar complicitats a la dreta i l'extrema dreta i trencar del tot amb el bloc d'esquerres. Durant la ronda de consultes, un dels candidats que el president valorava era l'ex primer ministre socialista Bernard Cazeneuve. No era el candidat que el Nou Front Popular havia proposat, però es veia com un possible gest cap a l'aliança guanyadora.

Després de l'anunci d'aquesta setmana, però, ja quedava clar que l'NFP presentarà una moció de censura contra Barnier per intentar fer-lo caure. I aquest dissabte, des de la marxa a París, Mélenchon ho ha confirmat. "Passi el que passi, votarem a favor de la moció de censura d'aquest govern", ha promès. I ha desafiat Reagrupament Nacional perquè faci el mateix. La formació de Marine Le Pen, el segon bloc més nombrós a l'Assemblea, té la clau. Els vots de l'extrema dreta determinaran si el nou primer ministre pot mantenir-se al palau de Matignon. Amb això al cap, Macron ha optat per una figura més propera als postulats conservadors, per exemple, pel que fa a política migratòria.

"Sota vigilància" de l'RN

Aquest dissabte el president de l'ultradretà Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha exigit a Barnier i al seu futur govern que tingui en compte "els temes" de l'RN. "El senyor Barnier és un primer ministre sota vigilància democràtica d'un partit polític que ara és essencial en el joc parlamentari i en el joc democràtic: Reagrupament Nacional –ha defensat–. No es pot fer res sense nosaltres", ha afegit.

Més tard, Barnier li ha respost: "Estic sota la vigilància de tots els francesos. El govern està sota la vigilància democràtica de tots els francesos i de tots els grups polítics". Ho ha dit a l'acabar el seu primer acte com a primer ministre, una visita en un hospital a París.

Crítiques a Macron

Entre les pancartes que els manifestants han lluït a les manifestacions es repetien les que reclamaven "democràcia" i criticaven Macron per haver ignorat els resultats de les eleccions. "Negació de la democràcia", "els francesos no van votar això", "que Macron dimiteixi", clamaven els participants.

"El nomenament de Michel Barnier és una doble negació del resultat de les eleccions", resumia a X Manuel Bompard, coordinador nacional de França Insubmisa, que recordava que Els Republicans van obtenir només un 6,5% dels vots a les eleccions, mentre que l'NFP les va guanyar.

Diversos partits, com Els Ecologistes i el Partit Comunista, s'han afegit a la convocatòria. No ho ha fet, però, el Partit Socialista, tot i que la portaveu del Sindicat d'Estudiants va dir que "determinades seccions locals" de la formació sí que se sumarien a la mobilització en diverses ciutats franceses. També han cridat a manifestar-se una trentena d'associacions i alguns sindicats, però les grans centrals sindicals, com la CGT, no s'hi han sumat.