François Bayrou, nou primer ministre de França

ParísNou dies després de la moció de censura que va tombar el govern francès, França ja té nou primer ministre. El president de la República, Emmanuel Macron, ha nomenat aquest divendres com a nou cap de govern François Bayrou, exministre considerat de centre i pròxim a Macron. És un dels seus principals suports parlamentaris. Tot i la pressió dels partits d'esquerres i la disposició dels socialistes a negociar, l'inquilí de l'Elisi opta per un perfil liberal i no per un primer ministre sorgit del bloc d'esquerres, el guanyador de les eleccions legislatives del juliol.

Amb el nomenament d'un nou primer ministre ràpidament, Emmanuel Macron vol posar fi al bloqueig institucional, girar full al capítol de la moció de censura i acabar amb la inestabilitat i incertesa política que viu França des de les eleccions legislatives del juliol. El resultat dels comicis va deixar una Assemblea Nacional més fragmentada que mai, en què cap força política gaudeix d'una majoria sòlida. El president espera que aquest cop el govern –que serà nomenat en els pròxims dies– tingui un suport més ampli que Barnier a l'Assemblea.

Bayrou, de 73 anys, és el líder i fundador del partit liberal MoDem (Moviment Demòcrata), que compta amb una trentena de diputats a l'Assemblea, i alcalde de Pau (Pirineus Atlàntics). Tot i que a França el seu partit és considerat centrista i en alguna ocasió ha donat suport als socialistes, el nou primer ministre va ser titular d'Educació i de Justícia en governs conservadors. Com a eurodiputat formava part del Partit Popular Europeu. Bayrou parla bearnès –una varietat dialectal de l'occità– i és un ferm defensor de les llengües anomenades a França "regionals".

Consultes als partits

Bayrou substitueix el conservador Michel Barnier, censurat amb els vots dels partits d'esquerres i de l'extrema dreta després d'aprovar els pressupostos sense sotmetre'ls a votació a l'Assemblea Nacional per la manca de suport parlamentari. Abans de nomenar-lo, Macron ha consultat la majoria de forces polítiques de l'Assemblea per tenir garanties que no serà censurat.

Ara la incògnita és quina serà la posició del bloc d'esquerres, el Nou Front Popular, que havia demanat un primer ministre d'esquerres per no fer caure el nou govern i havia deixat clar que no acceptaria Bayrou. Macron va convocar dimecres els líders dels socialistes, ecologistes i comunistes –entre altres partits de centre i de dretes– a una reunió a l'Elisi per intentar arrencar-los el compromís de no votar una moció de censura contra el nou primer ministre si aquest negociava els comptes amb els partits del bloc d'esquerres i sotmetia el text a votació a l'Assemblea. A la sortida de la reunió, però, els partits no van subscriure –almenys públicament– cap compromís en aquest sentit.

L'extrema dreta de Marine Le Pen, que ha estat exclosa de les negociacions per nomenar un primer ministre i no va ser convidada a l'Elisi dimecres, sembla disposada a donar una oportunitat al nou cap de govern encara que no sigui conservador. "Li donarem una oportunitat, com vam fer amb Barnier", ha dit el portaveu del Reagrupament Nacional de Le Pen, Philippe Ballard. "No tenim la censura compulsiva com França Insubmisa", ha assegurat.

L'objectiu més urgent del nou primer ministre és aprovar uns nous pressupostos per al 2025. Amb la moció, el projecte de llei dels comptes presentat per l'anterior executiu va decaure i ara el futur govern n'haurà d'elaborar un altre tenint en compte les línies vermelles d'altres forces polítiques per evitar una nova censura. Mentre s'elaboren i es tramiten els nous pressupostos –un procés que habitualment dura setmanes–, l'Assemblea ha de debatre i votar abans que s'acabi l'any una llei per prorrogar els comptes actuals.